CASA NATAL DE LLUÍS ROMEU i COROMINAS
Vic - Osona
En aquesta casa nasqué el fill il·lustre de la ciutat Mossèn Lluís Romeu i Coromines sacerdot i músic vigatà 1874-1937. Vic, 5 de juliol del 1988.
Enllaç amb informació de Lluís Romeu i Coromines:
que diu:
Lluís Romeu i
Corominas (Vic, 23 de juny de 1874 – 23 de setembre de
1937) fou un prevere, compositor i mestre de capella català.
Anomenat el "apòstol de la música
sagrada", en la seva joventut sent molta inquietud cap a la música i es
matricula a l'Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal. El seu primer
mestre de composició i d'harmonia va ser el pianista, compositor i pedagog
Lluís G. Jordà, director de l'escola. Sent un músic inquiet i polifacètic,
aprèn a tocar el piano i el violí. A la primerenca edat de 13 anys comença a
tocar la orgue a l'església de Sant Domènec. Més endavant va ampliar els seus
coneixements amb Felip Pedrell.
Tot i ser sacerdot, forma part d'una orquestra i
actua en les esglésies i els balls de les festes majors. De personalitat humil,
aplicat, amable i racional és ordenat sacerdot i nomenat organista de la
parròquia de la Bonanova de la ciutat de Barcelona, aquí perfecciona els
seus estudis d'harmonia i composició amb el mestre
Ribera. Aprovant les oposicions el 2 de gener de 1901 es va converteix en
mestre de capella de la catedral de Vic, fins a la seva renúncia per motius de
salut en 1920 on passa a ser organista de la Catedral de Santa Maria de
Palma de Mallorca. Com a mestre de capella va tenir entre altres alumnes Josep
Maria Maideu i Auguet (1893 a 1971).
El compositor manté una relació d'amistat amb
compositors i institucions catalanes. El 8 de desembre de 1922, data de la
canonització de Sant Felip Neri, l'Orfeó Català interpreta per primer cop la
Missa del Roser. També manté estreta relació d'amistat amb Lluís Millet. A
continuació, es pot observar una carta enviada el 26 de gener de 1934, enviada
a Lluís Romeu:
“Molt estimat mossèn Romeu: Fa dies que li vull
escriure, però gràcies a Déu, sempre surten destorbs i la feina que sempre ens
crida. Però no deizo de pensar en V. sovint, sobretot que m’envia coses de la
seva collita, fruita tan dolça i madura. El seu Virolai és digne de la nostra
Moreneta; aquesta música té tota la dignitat i tot el tirat de la nostra raça,
quan no és malaguanyada del dimoni que sembla que avui corre desenfrenat. Sí;
cal que a la nostra Moreneta li toquem el cor amb les nostres canços, perquè
ens retorni el seny i la decència.” (Lluís Millet, 26 de enero de 1934)
Després de la mort del compositor l'Orfeó Català va
escriure en la seva memòria escriurà:
“L’Orfeó Català sent en l’ànima la pérdua del seu
amic i mestre estimadíssim, i cantant les seves inspiracions farà que els
catalans no oblidin el cantaire de les clarors celestials.” (L’Orfeo Catalá,
1937).
És autor de més de 300 obres, de les quals tan sols
es publiquen la meitat, molt originals i profundes en què hi ha una vinculació
entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la
cançó tradicional catalana. Va escriure cinc misses (Missa de la Mare de Déu
Nuria, Missa del Roser; Missa del Centenari de Balmes;
etc.), motets, salms (Psalm d’amor), himnes (Himne a santa Cecília),
cançons i càntics, peces per a orgue i l'oratori Adveniat regnum tuum. Va
publicar el treball La versió autèntica dels goigs del Roser (1928). Algunes de
les seves composicions són molt conegudes al Principat i formen part essencial
del repertori religiós popular. Es conserven set de les obres de Lluís
Romeu i Corominas en el Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot.
Enllaç al catàleg de béns a pprotegir publicat per l'ajuntament de Vic:
Descripció:
Làpida de marbre blanc amb
vetes amb les inscripcions i l'escut de Vic incisos remarcats en negre;
dedicada a Lluís Romeu i Coromines, sacerdot i músic. Va aprendre solfeig i
piano a l'Escola Municipal de Música de Vic i als 12 anys ja tocava l'orgue de
l'església de Sant Domènec. L'any 1898 va ser nomenat organista de la parròquia
de la Bonanova de Barcelona i l'any1901 torna a Vic en ser nomenat mestre de
capella de la catedral. És autor de més de 300 obres editades en col·leccions
de música religiosa que la majoria de cors han interpretat. És un element amb
una gran càrrega de significat que dota de context històric a la ciutat i per
tant té un alt valor testimonial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada