Seguidors

dimarts, 8 de gener del 2019

PONT DEL REMEI
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa










Enllaç al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: Època medieval Baixa Edat Mitjana (Segles Xlll - XV)
Data de construcció: segle XIV - any 1324-1325
Descripció:
Pont sobre el riu Mèder, actualment de cinc arcades. Té uns contraforts triangulars que servien de refugi als vianants quan estava obert a la circulació. A la part nord encara hi ha el pou, del segle XIV, en canvi a la banda de migdia, a causa de la construcció de la carretera de Setnfores, es van perdre dues arcades, l'altre pou, l'oratori dedicat a la Mare de Déu del Remei i la creu de terme. Històricament, al segle XIV, Vic s'estenia fora de les muralles cap a ponent amb els ravals de Sant Joan, i Sant Pere. El desviament de la carretera de Barcelona a Vic per l'ordre del rei Jaume I el Conqueridor (Montpelier 2 de febrer de 1208 - València 27 de juliol de 1276) de 29 de juliol de 1274 va provocar que l'entrada a la ciutat a partir d'aquell moment fos pel carrer Sant Pere, enlloc del carrer Sant Francesc (antiga via romana). D'aquí va sorgir la necessitat de la construcció d'un pont.
Descripció específica:
CAP DEL PONT DEL REMEI: Amb les obres al barri del Remei, iniciades el mes d'octubre de 2009 han aparegut part de l’arc i capçada del pont del Remei, per la part de migdia. El conjunt arqueològic està format per un pou i les canalitzacions de desaigües i sobreeixidor del mateix així com els fonaments d'un antic empedrat en davallada cap a la riera, situat just a l'arrancada de l'anterior rampa del pont gòtic. Seguint en paral·lel la vorera i paral·lel a l'antic clavegueram de ceràmica amb revoltó de maó, construït a principis del segle XX, ha aparegut una base de material en forma de rasa de pedra, construïda en paredat i morter-calç, que estotja un cilindre tubular ceràmic d'uns 10 cm de diàmetre. Presumiblement es tractava conductor protegit d'aigua potable, del segle XVI-XVII. L'originalitat d'aquesta instal·lació és que arriba amb un lleu descens en la direcció sud-nord, l'inici de la qual encara no s'ha excavat però que té el seu final prop de la llera del riu. Portava aigua a un antic molí de la zona o venia del torrent de Sant Jaume o traspassava l'aigua d'un pou més allunyat a través d'una sínia per tal de recuperar el nivell del pou públic per al servei dels habitants del carrer del Remei o es tractava de la conducció d'aigua potable que assortia una part de Vic des del molí del Clarà. La descoberta sota el mateix nivell de l'arrancada del pont, d'un ampli empedrat en davallada cap al riu, suggereix un possible ús, previ a la construcció del pont. Podem pensar que si l'ordre de reconvertir el carrer en la nova entrada del camí ral a la ciutat de Vic, signada per Jaume I l'any 1274, tarda a executar-se (en el cas de la construcció del pont) pràcticament cinquanta anys, el primer lloc de pas pel riu s'hauria habilitat provisionalment per una passera inferior, segurament més precària, però amb la infraestructura suficient per a indicar i facilitar el lloc de pas del camí ral creuant el llit del riu. El pendent de l'empedrat, no seria res més que la via d'apropament a la llera destinat facilitar el trànsit dels carruatges i evitant l'empantanegament o el fangueig relliscós de les peülles dels animals que d'aquesta manera se'ls facilitava l'ascens a l'altra riba, sense perills. La constatació d'aquesta hipòtesi s'hauria de comprovar -si fos possible- a l'altre marge del riu. Per iniciativa del rei en Jaume, l'any 1274 s’establiria una nova entrada a la ciutat de Vic, diferent del primitiu accés a la ciutat pel pont de Queralt i la Calla. La nova "stratta francisca", el camí que venint de Barcelona passava per Vic i menava cap a França per la Vall de Bianya i el Coll d'Ares, entraria a la ciutat pel raval de ponent, pel carrer de Sant Pere. Però el nou pont gòtic per a salvar la riera del Mèder en aquest punt, no s'iniciaria fins a l'any 1325 gràcies a un donatiu personal de Bernat de Brull que deixà un llegat de 60 lliures per a l'inici immediat de la seva construcció. Com ens fa veure Antoni Pladevall (Els vells ponts d'Osona; Revista Vic 1980) parlant d'aquesta obra civil, es tracta de “un dels ponts més ferms i vistents de Vic" I encara afegeix: "Tenia un pou a cada banda, un petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Remei al seu extrem de migdia i una creu de terme a l'altre extrem. L'oratori del Remei és documentat des de 1373 i ell va donar nom al pont, al carrer que es féu a la seva entrada. Més tard va ésser traslladada la imatge i va donar nom al nou convent dels franciscans que es va construir al segle XVII a l'extrem del carrer. A principis del segle XX se li varen mutilar dues arcades en fer la nova carretera de Sentfores o d'Avinyó i ha quedat inservible a tot pas rodat a causa de les escales que calgué fer-li per accedir a ell pel costat del migdia ", que és com es troba actualment. Cal dir que fins llavors, el camí per accedir a Sentfores (La Guixa) arrencava en perpendicular des del carrer del Remei enganxat al mur de la paret nord del temple. D'aquí, resseguia la paret de tàpia de l'horta Canellas i finalment sortia a camp obert després traspassant prèviament (entre els anys 1875 al 1910) la via del tren en direcció al Griell i Sant Llorenç de Boada. Un carrer que havia estat l'entrada habitual de vianants, carruatges, ramaderies i també bòvids menats a peu des del Lluçanès, per al correbou de Vic. Hi havia l’oratori al cap del Pont, dedicat a la Verge del Remei. Fou edificat el 1373, i significà, juntament amb una solemne creu de terme i dos pous, l’un a cada cap del pont, l’acabament del conjunt de Pont del Remei. El 1551 es va ampliar la construcció de l’oratori, amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei. A principis del segle XVII s’hi varen establir els framenors, que tornaven a Vic després d’estar establerts al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Hi establiren la infermeria i l’hospici. A partir del 1623 establiren el convent més enllà del Pont, on hi ha l’actual església parroquial. CARRER DEL REMEI: Carrer medieval fora muralla crescut com a resultat de la construcció del Pont del Remei. Constituïa una nova via d'accés a la ciutat per la banda de migdia i donava al Portal de Malloles essent la continuació del carrer de Sant Pere vers a migdia. A partir d’aquests portals ben aviat aparegueren els ravals o barris a tocar del camí que sortia fora de la ciutat. En aquest cas el raval de Sant Pere a tocar del pont del Remei (any 1251) que es va estendre més enllà del mateix riu. PONT DEL REMEI: El pont del Remei és un pont gòtic construït a l'extrem del carrer de Sant Pere per donar pas al nou camí ral de Vic a Barcelona, modificat per decret del rei Jaume I del 1274. Es troba també sobre el Mèder, prop de les hortes de Letrans. Fou construït entre els anys 1324 i 1327. És un pont ample i esvelt, de cinc arcades, ja que es perdé un parell per la banda del carrer del Remei. Els pilars tenen reforços triangulars, que a l'extrem superior s'integren al pont, i formaven una mena de refugis per als vianants quan el pont era obert al trànsit rodat. Tenia un pou a cada extrem, i un oratori dedicat a la Mare de Déu del Remei a l'extrem de migdia. Prop d'aquest oratori, construït el 1373, s'establiren tres segles més tard els franciscans, que per això prengueren el nom de frares del Remei. Al segle XVIII construïren un convent nou i una església dedicats al Remei, a l'altre extrem del carrer, que han subsistit fins avui dia. L'obertura de la carretera de Sentfores, arran del riu, a la banda de migdia, féu mutilar notablement el pont, al qual avui dia s'accedeix mitjançant unes escales. La resta es manté sòlida, i encara és utilitzat pels vianants. Molt a prop es van trobar les restes d'un ungüentari d'època romana. Anomenat prèviament Pont del Pedrís, fou construït per Jaume I en ple segle XIII (1247), per tal de desviar l'entrada a la ciutat des de Barcelona cap al Portal de Malloles. Així es substituïa l'entrada pel Pont i Portal de Queralt, que queia dins la partida del Bisbe. El 1324 es fa el pont actual. A l'extrem del pont pel carrer del Remei, s'hi fa un petit oratori. L'oratori del Pont dedicat a la Mare de Déu del Remei. El 1617 fou molt malmès per un aiguat. El 1912 es destrueix una arcada per obrir la carretera de Vic a Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquesta decisió va portar forces polèmiques en l’àmbit ciutadà. Intervenció arqueològica dirigida per Joan Casas, Arkeolik.
Dades històriques:
L'obra va ser començada al voltant del 1324 i completada amb un pou a cada extrem i un oratori a la part de migdia el 1373, també amb una creu de terme. En construir la carretera de Sentfores, el pont va quedar mutilat.
Valoració:
A més d'una de les peces gòtiques més importants de la ciutat, és una mostra de l'arquitectura gòtica civil, amb un valor històric considerable, ja que era l'antiga entrada a la ciutat des de Barcelona. També és molt notable per la seva situació, que assenyala el final del carrer de Sant Pere.
Elements:
Cal destacar encara l'existència del pou, com element que acompanya de forma continua una ciutat en el que la presència d'aigua és constant. Avui el pou està convertit en font. Cal destacar el paviment que, encara que les peces han estat recol·locades, complementen el conjunt.

****************************************************************************













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada