Seguidors

dimecres, 18 de març del 2020

HOSTAL CAN PRIVAT DE L'EMPALME
MASSANES - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Enllaç amb informació:

que diu:

Època: final segle XIX – inici XX
Descripció:
Edifici aïllat, situat al barri de l'Empalme, al costat de la via del tren, dins el municipi de Massanes.
L'edifici, de planta baixa i pis, està cobert en part per un terrat i en part per una teulada a doble vessant desaiguada al terrat i a la façana posterior.
A la façana, de gust neoclàssic, a la planta baixa, hi ha la porta d'entrada en arc de llinda, que es troba flanquejada per dues finestres també en arc de llinda. Al pis, hi ha un gran balcó i tres obertures que hi donen acces. Totes les obertures estan coronades per frontons d'estil clàssic amb motius florals. La façana queda coronada per una cornissa i per la barana del balccó, de pedra, decorada amb elements florals.
Notícies històriques:
L'edifici fou construït el 1880, igual que l'estació de ferrocarril, i fou impulsat per Narcís Vilaseca, de Can Ramillans, per tal que el barri de l'Empalme tingués un local comercial i d'esbarjo.
El 1902, tal i com indica la data sobre una de les finestres, l'edifici es reformà.
La família Llach de Salt regentà el local fins el 1924 quan passà a mans del senyor Privat i d'aquí el nom de l'hostal. Durant les anys vuitanta del segle XX hi hagué una botiga de comestibles.

Altres enllaços amb informació:








ESGLÉSIA DE SANT JOSEP OBRER
MASSANES - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






L'església i al costat unes cases dels antics empleats ferroviaris

Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XX
Autor: Josep Vallosera
Descripció:
Edifici religiós situat al barri de l'Empalme.
D'una sola planta rectangular, amb un porxo rectangular a la façana principal. El cos principal té una coberta a doble vessant i en teula àrab, mentre que la coberta del porxo és a quatre vessants.
El porxo és amb arcades de mig punt, igual que la porta d'entrada, que a més està acompanyada a banda i banda per una finestra d'estil romànic.
A la part superior de l'església, hi ha un ull de bou amb vitralls (molt deteriorats) i un campanar d'espadanya.
Cal dir que el pes dels murs queda repartit per uns gran contraforts que hi ha als laterals.
La façana està realitzada en maó arrebossat i pintat.

Notícies històriques:
El Sr. Vilaseca tenia el projecte de construir una església a l'Empalme, però malauradament morí durant la guerra. A més, la família Vilaseca s'encarregà de comprar totes les imatges, i el veïnat s'encarregà del mobiliari.
Actualment resta fora de culte i està bastant deteriorada. Està situada al costat d'unes antigues casetes de ferroviaris.

Altre enllaç amb informació:





dimarts, 17 de març del 2020

CAN MEDINYÀ DE LES ROQUES o CAN GANA
CELRÀ - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Època: segle XV – XVI – XVII - XVIII
Estil: popular
Casa de planta rectangular amb ampliacions, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants. Els cossos que s’hi ha afegit semblen de diversos períodes: època medieval, renaixement i segle XVIII. La maçoneria és de pedra sense treballar ni escairar, excepte les cantonades i les obertures, que són de quatre tipus: les voltes de les golfes, la porta i les finestres secundàries són de pedra bruna, com les cantonades; són de pedra calcària blanca la portalada i la finestra superior amb llinda del 17 d’agost de 1728; de la mateixa pedra hi ha una finestra cantonera goticorenaixentista a la part superior, amb guardapols de petxines, trencaaigües i marc de motllures; les finestres secundàries són de rajols. Hi ha un arc de descàrrega cec.
En un capbreu de 1674 apareix esmentat un bracer, veí del mas Geli, de nom Francesc Medinyà. L’actual edifici va ser construït per Pere Medinyà l’any 1728. Al segle VIII la documentació parla dels seus propietaris com a negociants. El llinatge s’extingí  per falta de descendència durant la dècada de 1980.





Enllaç amb informació:

*****************************************************************






CAN MEDINYÀ
CELRÀ - EL GIRONÈS 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Època: segle XVIII
Estil: popular
Casal de mitjan segle XVIII. És de planta rectangular, planta baixa i dos pisos, amb teulat a dos vessants amb carener perpendicular a façana.
Els Medinyà es troben documentats a Celrà des de la primeria del segle XVIII amb dues branques diferents, qui sap si provinents d’un mateix tronc.

CAN GINESTA
CELRÀ - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Al catàleg del pla especial de protecció del patrimoni publicat per l'Ajuntament de Celrà diu:

Època: segle XVII-XVIII
Casa de dues plantes i vessant a façana, construïda entre finals del segle XVII i principis del XVIII (hi ha inscrit 1699 a la clau, 1706 a la llinda d’una finestra), que s’ha mantingut fins a l’actualitat sense reformes d’importància. La porta és adovellada de mig punt i les finestres són quadrangulars amb llinda monolítica.


CAN FAIXES - CAN CARBONER
CELRÀ - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa













Al catàleg del pla especial de proteccio del patrimoni publicat per l'Ajuntament de Celrà diu:

Època: segle XVI-XIX-XX
Casa de dues plantes i golfes i vessant a façana originària de finals de segle XVI i subdividida més tard en dos habitatges, actualment can Faixes a la dreta i can Carboner a l’esquerra. Malgrat les moltes transformacions sofertes, podem apreciar, parcialment paredades, les dues grans finestres de la planta noble de l’edifici antic, amb guardapols i impostes decorades i arrencaments cisellats amb cares d’expressió gotitzant. Una de les finestres conserva un escut esculpit i l’altre porta data de 1643. La porta de can Faixes és també original, d’arc conopial evolucionat i la data de 1597 inscrita. Reformes posteriors, dels segles XIX i XX, han obert noves portes i finestres i han transformat les velles golfes en una tercera planta.














CAN CORNELLÀ DEL TORRENT
CELRÀ - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Època: segle XVIII
Estil: popular
Trobem un mas esmentat documentalment l’any 1288: el domini directe corresponia a la senyoria del castell de Palagret.
L’edifici ha patit notables reformes, sobretot a partir del segle XIX. Està format per diversos cossos. Del cos principal en destaquem les obertures quadrangulars allindades, de carreus ben escairats.
El més notable del conjunt és la pallissa, edificació de planta rectangular col·locada a continuació de la masia.
La coberta és de teula àrab d’un sol vessant i està aguantada per cairats encastats als murs de pedra emmorterada. És la continuació de la coberta de la masia, la mateixa paret de la qual serveix de suport a les bigues de la pallissa. Hi ha una columna amb peces de pedra de secció circular amb basament i capitell de planta quadrada. El paviment és de rajol ceràmic, que ocupa també la part exterior més propera.



Al catàleg del pla especial de protecció del patrimoni publicat per l'Ajuntament de Celrà diu entre altres:

La pallissa forma part del mas construït el 1663. Actualment encara es emprat per emmagatzemar els estris de treball de camp.