CASA D'AGUSTÍ CALVET I PASCUAL - 'GAZIEL'
Sant Feliu de Guíxols - el Baix Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al catàleg de béns de l'ajuntament hi diu:
Es va construir el 1883 per Pere Pascual Baguer (1848-1946)
El carrer Maragall, abans de
la Processó, es va anar configurant a l'extrem del barri de Tueda resseguint el
camí de Palamós durant l'expansió urbana del segle XVIII. Però fou degut a
l'arribada del tren i la ubicació de l'estació l'any 1892 que aquella
"costa polsosa i excèntrica" de la infància Gaziel va esdevenir lloc
d'interès perquè la nova burgesia industrial hi bastís les seves residències,
moltes de les quals encara perduren. Es tracta, per tant, d'un carrer amb una
bona mostra de la nova tipologia residencial del segle XIX: la casa burgesa
neoclàssica, feta normalment per mestres d'obres, en la que el repertori
ornamental d'inspiració neoclàssica i producció estandarditzada apareix com a
reflex del potencial econòmic de la propietat. Precisament aquesta és la casa
on Gaziel visqué durant part de la seva infància. Amb totes les constants
tipològiques de composició, jerarquització i ornamentació presents al llarg del
carrer, en aquest cas la unificació dels balcons ajuden a minvar l'efecte de la
falsa simetria dels tres eixos verticals de la façana. S'ha de destacar el
treball d'inspiració modernista en la barana de ferro forjat al balcó de la
planta superior.
Agustí Calvet Pascual (Sant Feliu de Guíxols 7 d'octubre de 1887 - Barcelona 12 d'abril de 1964).
Retrat de Josep Girona,
Agustí Calvet i Lluís Esteva al passeig del Mar el 1963
AMSFG. Fons Josep Girona (Autor: desconegut)
Enllaç amb informació de Agustí Calvet Pascual:
que diu:
Agustí Calvet i Pascual, Gaziel,
va néixer el 7 d’octubre de 1887 a la casa número 8 del carrer del Mall
(actualment número 14). Inicialment el seu pare es va dedicar a la fabricació i
comerç de taps de suro. L’any 1893 la família va liquidar el negoci i es
traslladà a Barcelona. El 1903 Agustí Calvet començà a estudiar la carrera de
Dret i posteriorment va fer també la de Lletres i la de Filosofia.
El 1909 va entrar com a redactor
a La Veu de Catalunya i el 1914 utilitzà per primer cop el pseudònim Gaziel per
signar l’article “Henri Bergson o la decadència d’Atenes”. El 1914 començà a
treballar a París com a corresponsal de guerra de La Vanguardia. El 1917 tornà
a Barcelona. Des de l’any 1920 va fer de director de La Vanguardia juntament
amb Dídac Priu, Manuel Rodríguez Codolà i Josep Escofet. Des de l’any 1933
dirigí el diari en solitari. El 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, es traslladà
a París amb la seva família. El 1939, arran de l’ocupació de la ciutat pels
nazis, van marxar cap a Brussel·les. A partir d’aquest moment va escriure només
en català.
L’any 1940, quan va tornar a
Barcelona no va poder tornar a La Vanguardia i va anar a viure a Madrid on
treballà incansablement en el món editorial. Va ser gerent de l’editorial Plus
Ultra i va publicar, entre d’altres, per a l’Editorial Aedos i per a
l’Editorial Selecta. Va morir el 12 d’abril de 1964 a la seva casa de
Barcelona.
Molt interesant publicació de la Revista de Girona número 187 del març-abril de 1998 i molt detallada de la casa segons enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada