MONUMENT AL CIRURGIÀ PERE VIRGILI i BELLVER
VILALLONGA DEL CAMP - EL TARRAGONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com
a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat.
Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París; deixeble de Levret, intentà
per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot
als seus viatges. Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià
militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la
companyia de Gibraltar i Orà. Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital
d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a
l’armada.
Fou destinat diverses vegades a Amèrica: s’establí a
l’Havana, durant el període 1729-30; més tard, entre el 1735 i el 1738 residí,
també, a diversos països d’Amèrica, a Mèxic (Veracruz), un altre vegada a Cuba
(l’Havana) i a Puerto Rico, entre altres llocs. Passà després a Cadis, on J. La
Combe havia iniciat una tasca renovadora a l’hospital de la marina.
El 1743 tornà a París amb un ajut oficial de Felip V.
Fruit d’aquesta estada fou la seva obra Sur une bronchothomie faite avec
succès (1743). Els seus contactes amb la cirurgia parisenca prosseguiren
al llarg de la seva vida: mantingué relacions epistolars i demanà llibres i
instrumental quirúrgic a França per a les noves institucions científiques
erigides sota el seu mestratge. Els models a imitar que li oferia la cirurgia
francesa són la base de les grans reformes que preconitzà, sens dubte les més
importants dutes a terme a la península Ibèrica durant el segle XVIII.
El 1745 féu una tercera estada a Amèrica, on promogué i fundà
hospitals a Cartagena (Colòmbia), a l’Havana i a l’Aguada (Puerto Rico). El
1748 ocupà el càrrec de cirurgià major de la marina i, amb l’ajuda del marquès
de La Ensenada, aconseguí de fundar el primer centre d’ensenyament quirúrgic
d’acord amb els nous models il·lustrats, el Colegio de Cirugía, de Cadis
(1748), que comportà una radical transformació dels plans d’estudis i la
incorporació dels més importants avenços europeus; també fou catedràtic
d’anatomia i operacions d’aquest col·legi. El 1755 li fou concedit el privilegi
de noble.
La seva tasca a Cadis durà fins el 1758, que fou nomenat
primer cirurgià de cambra de Ferran VI i es traslladà a Madrid. Amb
l’adveniment de Carles III fou substituït en el càrrec, fins el 1763. Les seves
gestions durant aquests anys se centraren en la creació del Col·legi de
Cirurgia de Barcelona (1760), del qual, des de Madrid, fou director en cap
fins a la seva mort. Cap al 1770 retornà a Barcelona, on s’establí
definitivament.
Conjuntament amb la seva obra ja esmentada sobre la
broncotomia, també es considerada obra seva Compendio del arte de partear,
compuesto para el uso de los Reales Colegios de Cirugía (1765). La
importància de la seva tasca renovadora, cal cercar-la també en el seu
mestratge personal. Els deixebles catalans formats al seu voltant exerciren una
induscutible primacia en la cirurgia hispànica del segle XVIII. Figures com
Antoni Gimbernat, Lleonard Galli, Josep Queraltó, etc, deuen la seva formació,
en bona mesura, al guiatge marcat per ell.
**************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://catalunyadiari.com/tarragonadigital/tarragones/20-anys-museu-pere-virgili-vilallonga-camp
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JG
https://dbe.rah.es/biografias/5896/pedro-virgili-bellver
**************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada