Llocs de Catalunya

dilluns, 4 d’abril del 2022

CASA NATAL DEL COMPOSITOR i PIANISTA JOAQUIM SERRA i COROMINAS

PERALADA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Joaquim Serra i Corominas (Peralada 4 de març de 1907 - Barcelona 17 de novembre e 1957)

Enllaç amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-11761.xml

S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M. Àngels Corominas. El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll. Millet i, més tard, d’E. Morera. També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E. Toldrà. A catorze anys compongué la sardana La primera volada, i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied. Esdevingué el compositor més jove guardonat amb els premis Sant Jordi de música de cobla, instaurats pel Foment de la Sardana, amb obres com la sardana per a dues cobles A Montserrat (1926) o la suite Impressions Camperoles (1927), una obra considerada entre les de més qualitat artística dins els repertoris de música de cobla, i que introduí importants innovacions en el gènere pel que fa als aspectes formal, tímbric i discursiu. En el gènere clàssic el 1926 fou guardonat en el V Concurs Musical de la Fundació Concepció Rabell i Cibils pel Trio en mi, obra que s’interpretà l’any 1928 en l’acte d’inauguració de la nova seu de l’Escola Municipal de Música. Des d’aquell moment, encara estudiant, la seva producció experimentà un gir cap a un desplegament instrumental ampul·lós, amb obres per a orquestra simfònica o per a una, dues o tres cobles, que culminà l’any 1931 amb Variacions per a orquestra i piano, el títol més important de la seva producció, si bé poc conegut. Acabats els estudis, actuà com a pianista amb el quartet Roig Galindo, i l’any 1933 fou pianista acompanyant a Ràdio Associació de Catalunya, emissora de la qual esdevingué poc després director musical, càrrec que mantingué fins el 1938. Després de la Guerra Civil fou víctima de la depuració política del règim franquista i no pogué exercir la seva professió més que en àmbits privats i en conjunts nocturns. El 1945 assumí la direcció de la Cobla Barcelona i l’any següent col·laborà puntualment amb el Ballet de Paul Goubé com a instrumentador, pianista i director musical. Director musical de l’Esbart Verdaguer a l’època en què M. Cubeles n’era coreògraf, realitzà múltiples arranjaments per a cobla i orquestra i creà obres per a ser coreografiades dins un concepte d’espectacle total, com La presó de Lleida, per a dues cobles, o El carnestoltes, per a orquestra. El 1948 fou sol·licitat per l’Institut Juli Garreta per a impartir un curs d’instrumentació per a cobla, com a resultat del qual el 1956 se n’edità un tractat, vigent encara l’any 2000. El 1952, a causa d’una tuberculosi, es retirà al sanatori del Brull, i posteriorment, a Castellterçol. Un cop refet (1954) fou contractat -avalat per Rafael Ferrer- com a director de discoteca a Ràdio Nacional d’Espanya. La seva obra, de talla noucentista, s’inscriu en un estil tonal clàssic amb aportacions lliures; hi explorà àmpliament la música de cobla, de manera que n’ha esdevingut l’autor de referència. Compongué també peces ballables i de música espanyola i arranjaments, que no incloïa en el seu catàleg personal. En la darrera etapa de la seva vida conreà principalment la sardana, segellant un model formal i estilístic de concert. Fou guardonat amb nombrosos premis, tant en els gèneres clàssics com en la música per a cobla. L’obra de creació, seleccionada i precatalogada per ell mateix, consta de noranta-sis composicions: sardanes, nou obres per a cobla, catorze lieder, cinc peces corals, quatre ballets, quatre obres per a orquestra, dos obres per a piano, dos obres líriques i un trio..