CASTELL DE VALLGORNERA
VEÏNAT DE VALLGORNERA - PERALADA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Situació:
És un castell situat en un terreny més aviat planer, al
nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada.
Actualment les restes força importants de l’antic castell són utilitzades com a
casa de pagès, que és anomenada Can Modest o Can Modest de les Torres.
Història:
Segons una notícia publicada per Joan Badia, l’any 1088
ja surt esmentat un Pere de Vallgornera.
En el Liber feudorum maior, són documentats, en una
concòrdia de l’any 1128 entre el comte d’Empúries Ponç i els comtes de
Barcelona i de Rosselló, un Bernat Guillem de Vallgornera (“Valle Guarnera”) i
un Bernat de Vallgornera, noms que molt probablement corresponien a la mateixa
persona.
L’any 1164, un Ponç de Vallgornera (“Vall Garnera”) i el
seu germà Ramon fan de testimonis en un document relacionat amb el comte de
Rosselló. Els Vallgornera eren cavallers “tal com diu el document del 1128” del
comtat de Peralada.
En un document de l’any 1362, surt esmentat el castell de
Vallgornera (“castrum de Vallegorneria”). Així mateix, segons M. Golobardes, en
el testament de Jaume de Vallgornera de l’any 1372 es fa novament referència a
aquesta casa forta (“castri seu forcia de Vallegorneria”). Malgrat que el
castell no surti esmentat fins al segle XIV, hom pot suposar que ja abans
d’aquestes dates hi devia haver al lloc de Vallgornera algun tipus de
construcció o casa forta, on vivien els cavallers d’aquest lloc.
A la baixa edat mitjana, els Vallgornera participaren
d’una manera activa en la política que els reis catalans feien mar enllà.
D’ençà del 1435, a més de la branca empordanesa d’aquesta família, es creà una
altra branca a l’illa de Sicília.
Durant la guerra civil del segle XV, els Vallgornera
foren partidaris del rei Joan II, fet que motivà que temporalment Joan de
Vallgornera perdés les terres.
Castell:
El castell, actualment anomenat Can Modest, té una planta
rectangular imperfecta, amb un pati central, i dues torres als dos extrems de
la façana de llevant. Aquesta construcció ha estat datada al segle XIII o ja al
segle XIV, bé que ha sofert també algunes transformacions posteriors.
L’únic element de l’edifici que, segons Joan Badia, pot
ésser més antic és la part inferior de la façana septentrional, en una alçada
d’uns 2 m, per sota el rest d’espitlleres. Aquest tros de mur és format per
pedres sense treballar, col·locades d’una manera irregular algun cop i més o
menys inclinada. La major part de les pedres són còdols, situats força ben
arrenglerats. Aquest fragment pot ésser anterior al segle XI.
*****************************************************
Altre enllaç amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzE3MTMyOCU=&codi=1361
Època: segle
XII – XIII
Descripció:
Documentat l’any 1123.
Edifici aïllat situat a
l'actual veïnat de Vallgornera, a l'entrada de Peralada per la carretera de
Llançà. És un edifici amb planta rectangular asimètrica, amb pati central i
dues torres de planta quadrada als extrems de la banda oriental. La de l'angle
nord-oest posseeix a la part superior del seu mur, una finestra trilobulada,
que ha estat col·locada a l'inrevés. També hi trobem finestres rectangulars
obertes tardanament. La torre sud-est té dos murs més llargs. Posseeix
espitlleres a diferents nivells, les del pis superior són de menys llargada que
les restants. La torre està coberta per una teulada a quatre vessants. La
façana principal té dos portals, ambdós reformats. El primer és en arc rebaixat
i adovellat, i dona directament al pati. El segon es troba en un arc de mig
punt, en un cos avançat respecte de la resta de la construcció. Pel que fa a la
façana posterior és el mur més ben conservat de la fortalesa. Presenta dues
filades de sageteres, molt juntes entre elles. A la part baixa, l'aparell es forma
amb grans còdols afilerats i col·locats, molts d'ells en posició inclinada.
Damunt d'aquest aparell, en l'espai on s'obren les sageteres, l'aparell està
format per pedres grosses sense treballar. Els carreus de les cantonades sí que
estan escairats.
*****************************************************
Enllaç amb informació del jaciment de Vallgornera:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzE3MTMyOCU=&codi=5724
Per accedir al jaciment cal
prendre la carretera GiV-6042 des de Peralada. Abans del quilòmetre 2, en una
rotonda, cal prendre la tercera sortida en direcció Vallgornera. El jaciment se
situa passat un quilòmetre de la rotonda al costat de can Gori; en una zona
planera de camps de conreu.
Es tracta de la troballa superficial de material
arqueològic d'època romana. Miquel Oliva Prat realitzà aquestes troballes en
una zona que no s'especifica propera al mas fortificat de Vallgornera. Segons
Nolla i Casas (1985) la ceràmica documentada correspon a material constructiu
(teules) i àmfores d'època romana sense determinar-ne la tipologia. No s'hi ha
efectuat mai cap tipus d'intervenció arqueològica, ni s'ha documentat
estructures associades al material arqueològic. Per tant, amb les dades
disponibles, es fa difícil fer una interpretació tipològica i funcional del
jaciment. La seva cronologia només es pot determinar per la ceràmica trobada
que ens situa en un context romà sense que es pugui acotar.
L'estat de conservació no es pot determinar, ja
que es tracta de troballes superficials.
*****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-vallgornera-alt-emporda/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7714
*****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada