CAL PEPET DE L'AGNETA

CALAFELL - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Un fragment del poema Oda al Castell de Calafell - any 1921

Jo veig, ai! com el segle et mostra indiferència

Terrible monstre et juny,

talment com al llorer noble, t’ajau sense clemència

l’ huracà et sacseja amb ira i amb violència

abocant-l’hi  sa fúria, mentre aspre  retruny

Jo veig, ai! com el segle d’ un vel dens t’ embolcalla;

És el vel de l’ oblit.

Que em plauria  amb mon càntic  esqueixar esta mortalla

perquè et tingués la Pàtria, despull de l’ antigalla

un mot d’ elogi als llavis i un poc d’ amor al pit.

****************************************************

Enllaç amb informació:

https://arquitecteramonferre.blogspot.com/2014/04/reforma-de-la-facana-de-cal-pepet-de.html

Publicació de Ramon Ferré i Solé, arquitecte, sobre la reforma de la façana de “Cal Pepet de l’Agneta”.

L'edifici original, va tenir algunes reformes importants cap els anys setanta-vuitanta. S'havien modificat les obertures de la planta baixa i s'havien obert finestres a la segona planta. La distribució interior també va patir canvis importants quan es va dividir l'edifici en diversos habitatges, un per planta.

El nebot de la propietària, Joan Santacana, va decidir pintar la casa de color rosa, en els anys vuitanta, per protestar per la manca d'una carta de colors en l'entorn del castell. Des de llavors, no s'havia canviat el color. 

Durant un sopar, a l'estiu, en Joan em va suggerir que les cases del poble, un cop acabat el Pla de Barris, es podrien pintar amb poemes, texts, i anagrames que expliquessin la història, formant una museografia conceptual en cadascun dels edificis i carrers. Aprofitant el sopar, vaig convèncer-lo de canviar el color de la façana, aprofitant els ajuts del Pla de Barris. 

A l'hora de fer el projecte, vaig recordar la idea dels poemes suggerida pel Joan i vaig atrevir-me a proposar-li que fos el primer en aplicar-la. La gran façana de Cal Pepet de l'Agneta, al bell mig de la Plaça de Catalunya, en el batec del Poble, podria esdevenir un gran aparador i un clar exemple a seguir per la resta de les cases del nucli antic. 

Convençut el Joan, només calia triar el poema. Sé que va estar dies mirant texts i poesies diverses, fins que va trobar una llibreta de poemes del seu tiet, Joan Mestre Huguer (1908-1967). En la llibreta, hi havia nombrosos poemes de la Masia de Mas Romeu. 

El poema escollit va ser l'Oda al Castell, escrit l'any 1921, abans del Diccionari de Pompeu Fabra. Per tant, amb alguns arcaïsmes encara en el seu text. El poema complert reflecteix el corrent catalanista d'aquells anys. Però el dedica al Castell de Calafell, en aquell moment oblidat i sent una mena de lloc prohibit i deixat enmig del poble. 

Degut a l'extensió del poema, es trien les dues primeres estrofes, disposant-se en la façana de manera que trenca la seva simetria. Recolzada sobre un sòcol de pintura granatosa i amb un fons de color groguenc, l'Oda al Castell es mostra als calafellencs, després de molts anys de no sortir a la llum pública i restar en l'anonimat. 

Els pintors locals, la família Espiña, han estat els autors de pintar la façana, escriure el poema i plasmar-lo per a que tothom pugui conèixer-lo. Tots els industrials que hi han intervingut, a més, són del Poble. 

La Xènia Espiña ha dibuixat les lletres en llàpis i el motiu floral de la façana. L'Isaac, el Ramiro i el Josep Maria s'han encarregat de repassar-los i pintar-los. Per tant, uns pintors locals han fet la seva obra mestra en la Plaça del Poble, orgullosos de la seva obra i amb la motivació de l'emplaçament tant cèntric que els feia ser l'atracció, sent el millor aparador possible per la seva feina com a pintors. 

El motiu floral compensa la simetria de la façana i dóna l'equilibri necessari per a no perdre-la. Les flors surten d'un dels pilars de la barana de coronament de la façana, com si d'un element natural es tractés. S'acaba abans d'arribar al sòcol, del mateix color. 

Les lloses de pedra dels balcons també s'han pintat del color granatós del sòcol. Amb la mateixa mida que molts dels balcons del Carrer Principal i el mateix tipus de barana, els elements sortints de la façana prenen més protagonisme que abans.

El projecte original també contemplava estrènyer les finestres del segon pis, amb l'amplada de les balconeres de sota. Però, per motius econòmics i per evitar molèsties als llogaters, es va descartar la idea. No obstant, es va decidir canviar-ne les persianes per unes d'alumini, del mateix color granatós del sòcol i la porta del garatge. Finalment, al veure el canvi important, el propietari s'ha animat a canviar les mallorquines dels balcons, molt deteriorades pel pas dels anys i gens aprofitables.

****************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17390

****************************************************