CASTELL DE DOSQUERS
MAIÀ DE MONTCAL - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XII - XIII
Descripció:
Les restes d’aquest edifici, tot i estar tapades per la
vegetació, fan pensar que hi devia haver en aquest lloc una fortificació prou
important. Actualment en resten alguns panys de paret força grans, especialment
a la cara de migjorn del recinte; hom pot, però, endevinar bé, a tot arreu, per
on passava l’antic mur perimetral. A l’espai interior, clos per aquest mur, hi
ha dues grans roques, que degueren donar nom al castell i també, segurament
després, al veïnat.
La roca o quer central té una amplada d’uns 4 m, una
longitud d’uns 7 m i sobresurt més de 3 m. Al cim d’aquesta roca hi ha restes
de murs; segurament hi devia haver una torre. A 4,70 m. vers tramuntana hi ha
la segona roca (o quer), a la qual s’adossa la paret perimetral. Aquesta segona
roca és una mica més petita: fa uns 4 m per 3 m i sobresurt entre 2 i 3,50 m.
Aquestes dues pedres, de fet, dividien el castell en dues
parts. Una d’inferior, amb una longitud —de nord a sud— de 20 m i una amplada
—d’est a oest (on hi ha la roca)— d’uns 13,5 m, i una part superior amb una
amplada —d’est (on hi ha la roca) a oest— d’uns 9 m. Segurament els dos sectors
eren separats per un mur, el qual en l’actualitat només s’endevina en el relleu
o bé al costat de la roca central.
Al sector de llevant de la fortificació, l’inferior, la
paret de migjorn és força alta; actualment té una alçada d’uns 8 m, amb un
gruix d’uns 110 cm. A la cara interior d’aquest mur, a la part oriental, més
baixa, a uns 1,20 m hi ha un relleix. Per damunt seu hi ha un primer nivell
d’espitlleres, un segon rengle d’obertures i més enlaire, a uns 3,6 m del
relleix, una sèrie de permòdols, damunt els quals encara hi ha un altre rengle
d’obertures.
En aquest sector oriental del castell, també s’ha
conservat un bon pany de paret a l’angle nord-est, on el mur té encara una
alçada d’uns 4,5 m. En aquesta banda, però, el mur és menys gruixut: només fa
de 85 a 90 cm. Les obertures o espitlleres fan 30 cm d’alt per 25 d’ample; en
són visibles un rengle de tres vora el terra actual i una altra més amunt.
Els carreus d’aquestes construccions són més aviat petits
i no gaire treballats, llevat dels dels angles.
Al sector de ponent del recinte, una mica més elevat,
també es conserven alguns fragments de parets, tot i que sembla que han estat
més transformades i refetes. Vers el nord-oest hi ha una mena de porteta, que
té una amplada de 70 cm, coberta amb 4 pedres tosques, que formen un arc
rebaixat. Més enllà, vers migjorn, hi ha una espitllera. L’aparell constructiu
d’aquest sector també és format amb pedres poc treballades, que fan uns 20 cm
d’alt per uns 25 de llarg, o uns 20 cm d’alt per 15 cm, etc.
A la banda de ponent del castell i, en part, a la banda
de tramuntana, on pràcticament no hi ha desnivell en relació amb el terreny que
envolta l’edifici, fou excavat un vall amb una amplada d’uns 8 m.
En l’estat en què ara es troba aquest lloc, és difícil
saber les etapes constructives o l’estructura
interna d’aquest interessant edifici. Hom pot suposar, però, que hi hagué una
construcció primerenca al cim de la roca principal. En un moment més o menys
posterior, segurament vers el segle XIII, hom degué construir tot el recinte o
potser primer un dels sectors, possiblement l’oriental, i després l’altre. No
obstant això, només un estudi acurat d’aquest castell, acompanyat d’una
excavació arqueològica, podria permetre d’aclarir aquests aspectes.
Història:
Les dades que hom té sobre el castell de Dosquers, com
succeeix amb les que fan referència a l’església de Sant Martí de Dosquers, són
molt escasses i tardanes; malgrat l’antiguitat de la fortalesa, no n’hi ha cap
d’anterior al segle XIII. Així doncs, el topònim Dosquers, que devia voler dir
“dues roques”, apareix documentat per primera vegada l’any 1206, en la
signatura de “Johannis, clerici de Duobuschers”.
Tanmateix, l’existència del castell no és constatada
documentalment fins el 1245, en què Guillem de Cabanelles, bisbe de Girona,
deixà a la capella de Santa Maria i Tots els Sants, que ell mateix havia manat
construir al palau bisbal de Girona, el castell de Dosquers i tot allò que
posseïa per raó d’aquest castell, alhora que concedia la seva batllia a
Berenguer de Vilar de per vida, a qui també deixava alguns porcs, ovelles i
cabres: “ Item dimittimus capellae quam edificavimus in palatio Gerundae ad honorem
Beatae Mariae et Omnium Sanctorum castrum nostrum de Duobus Queriis cum onmibus
suis pertinentiis et cum emptionibus quas fecimus tam in parochia de Mayano,
quam extra in parochia de Duobus Queriis et de Chaxaniis. […] Item dimittimus
dignitati episcopali quod habemus ratione castri de Duabusqueriis in ecclesia
Sanctae Mariae de Junqueriis, si conquesiverit idem monasterium Villaebonae
respondeatur ei in iure sive malo placito et calumnia. […] Item dimittimus
Berengario de Villario et de Clave omnes porcos, capras et oves de
Duobusqueriis medium per medium, et retinemus nobis et habere volumus dictum
Berengarium de Clave pro paterna et materna hereditate, et voluimus ipsum esse
de dominio castri de Duobusqueriis et laudamus et concedimus dicto Berengario
de Villario totam baiuliam de Duobusqueriis quam sibi donavimus et concessimus
dum vixerit”.
Per tant, el castell de Dosquers, que havia d’esdevenir
símbol del poder episcopal de Girona a la zona, no fou possessió de la mitra
gironina fins al 1245, essent amb anterioritat possessió personal del bisbe
Guillem de Cabanelles.
L’autoritat episcopal sobre els habitants de Dosquers es
veié enfortida quan, l’any 1257, el rei Jaume I de Catalunya-Aragó concedí al
bisbe de Girona que els homes de Dosquers, Crespià i Pedrinyà no estiguessin
obligats davant la Cúria de Besalú.
Res no sabem de la història del castell de Dosquers
durant el segle XIV, llevat de la venda que feu el monarca Pere III de
Catalunya-Aragó, l’any 1372, dels drets de bovatge de diferents parròquies i
castells, entre els quals figura el “castrum de Duobus Guerris”, que tenia al
seu terme el veïnat de Pedrinyà, per a poder afrontar les despeses de la guerra
de Sardenya.
Les dades no són més abundants pel que fa al segle XV.
Hom sap únicament que, l’any 1467, en plena guerra civil que enfrontava el rei
Joan II de Catalunya-Aragó amb la generalitat catalana, el duc de Lorena, que
dirigia les tropes de Pere, conestable de Portugal, contra Joan II, declarà
aplicables a la defensa del castell de Dosquers, que reconeixia com a propi del
bisbe de Girona, les rendes d’aquesta fortalesa.
El castell de Dosquers va pertànyer a la mitra gironina
fins ben entrat el segle XIX, ja que, l’any 1802, els priors de Lledó i
Jonqueres de Maià i l’abat de Sant Pere de Besalú dugueren a terme un litigi
contra el bisbe de Girona per a defensar els drets dominicals que aquests
havien adquirit del castell de Dosquers. Tanmateix, el plet fou guanyat per la
mitra, la qual continuà tenint la possessió del castell i detenint-hi la
jurisdicció civil.
*****************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1110
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-dosquers-la-garrotxa/
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3200/
https://www.artmedieval.net/Castell%20de%20Dosquers.htm
*****************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada