JACIMENT PENYA DEL MORO - TORRE DEL MORO
SANT JUST DESVERN - EL BAIX LLOBREGAT
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Poblat a Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat
Poblat de la Penya del Moro, que es troba situat al cim
del turó que li dona nom, a 277 metres d'altitud, al terme municipal de Sant
Just Desvern, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona), tot i que segons el
posicionament en les seves plantes, una petita cantonada pertany a Sant Feliu
de Llobregat.
La primera utilització de l'hàbitat data de finals de l'Edat del Bronze inicis
del Ferro, vers el segle VII a.n.e. Va continuar ocupat ja a plena Edat del
Ferro i, després d'un abandó d'uns 40-50 anys, va esdevenir un poblat iber de
la tribu dels laietans. Prou més tard, a l'era medieval, s'hi va construir una
fortificació. És curiós que a la època ibera ni tant sols hi hagués un sistema
defensiu, només la torre de guaita, construïda vers el 450 - 300 a.n.e.
Cal dir que el camí que et duu al jaciment et porta
directament a la torre medieval, que es troba bastida sobre la torre
d'avistament ibera, segons les investigacions que ha sofert passant per sobre
del que més ens interessa, el poblat, fundat a finals de la prehistòria, inicis
de la protohistòria.
Les excavacions arqueològiques al
jaciment, iniciades l'any 1972, han tret a la llum una bona quantitat de
estances, cobertes de nou per a la seva conservació. Aquestes són dividides en
diversos sectors d'excavació. Segons el departament de Cultura de la
Generalitat, la superfície excavada es va distribuir en dos sectors: el de la
vessant sud i est del turó, que atansa uns 1300 metres², i un
complementari a ponent de 200 metres².
Comencem la descripció per la
zona baixa del poblat. Segons el departament de Cultura, el carrer
enumerat com a “A” al dibuix inferior podria ser també un escòrrec
per a la recollida d'aigües de les terrasses i conduir-les cap a una
bassa. Aquest sector del poblat no és fàcil d'admirar, ja que la vegetació
el cobreix en gran part (és una de les zones on les restes van ser documentades
i soterrades de nou per a la seva conservació). Per fer-nos una idea, el millor
és avançar fins a la fi de la passarel·la de fusta que hi ha a mig caminoi.
Veient ja algunes restes de cases a la dreta (restaurades el 2002). S'ha de
pensar que el poblat s'estén més enllà de la torre medieval/ibera i també s'hi
ha trobat algun mur en direcció contrària, segons ens sembla que s'indica al
mateix panell informatiu que hi ha.
També cal dir que a la
planimetria oficial dels autors, segons els estudis als que hem pogut accedir,
també s'hi dibuixen dues cates clandestines que segons veiem en el dibuix ens
sembla que podrien tenir resultats positius arqueològicament parlant. Parlem
sobretot de la del vessant oest del turó, on fa la sensació que il·legalment es
van descobrir tres murs, i que s'hi ha excavat a posteriori, ara sí legalment
parlant, denominant-se com a sector SF.
A la seva banda est no fa la
sensació que s'hi hagi efectuat cap excavació oficial, però sembla que hi ha un
mur dibuixat a la cata il·legal. I també a la banda est, un xic més al nord, es
mostra un sondeig, en el que ens fa la sensació que es dibuixen dos murs.
El material arqueològic recuperat més quantiós en aquests sectors són les ceràmiques, aquestes d'estils que denoten una clara comercialització per la mediterrània. Van sorgir restes de ceràmica àtica, coríntia, itàlica, fenícia, jònica i massaliota, a banda de la ibera, i un collaret púnic.
Planimetria excavació 1982-1983 sota comandament de Josep Barberà Farràs i Elvira Mata, arqueòlegs del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Planimetria excavació 1989-1990 departament de cultura de la Generalitat de Catalunya feta per Martí Abella.
Les últimes excavacions a les que
hem pogut accedir són a carrec del mateix Josep Barberà Farràs i Núria Molist
Capella l'any 1989, i de nou Josep Barberà amb la codirecció de M. Teresa Miró
Alaix i Núria Miró Alaix el 1990. Aquestes dues campanyes es dedicaren
exclusivament a l'excavació d'un nou sector, l'anomenat sector "U".
Tot i això, com es pot veure a la planta del poblat, es dibuixen en ell diversos murs més donats a llum a les anteriors etapes d'excavació que s'han produït al jaciment. Inserim la planimetria resultant d'aquestes excavacions per col·locar el sector "U" al jaciment, feta per Martí Abella.
Extret de la Viquipèdia
Ceràmica, imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs
Plaqueta de plom del segle IV a.n.e. de només 28 milímetres d'alçada i 40 d'amplada, amb un gruix de 1.5 milímetres, i inscripcions iberes a les dues cares. Aquesta resta dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.
La plaqueta conté 34 signes ibers que traduïts a
l'alfabet actual es llegirien així:
Cara 1: tinbasteeroke /
bartastoloriltursu.
Cara 2: tortonbalarbiteroka
L'actuació arqueològica realitzada l'any 2001 a la torre medieval de la Penya del Moro, tenia com objectiu principal poder delimitar en extensió el conjunt que formava part de dita torre. Es poden distingir diverses fases constructives. En primer lloc, caldria assenyalar la torre de planta circular com l'estructura més antiga apareguda, a la qual s'hi adossarien tot un seguit d'elements. A la banda est d'aquesta s'ubica un petit cos de planta de tendència rectangular, en la que s'obriria un accés a l'extrem sud. Es troba un mur que s'hauria afegit amb posterioritat a la resta i que a l'extrem meridional possiblement tindria continuació cap a l'est. Les característiques d'aquesta construcció fan pensar que podria tractar-se d'un mur perimetral que delimitaria un espai interior entre aquest i la torre. Posteriorment s'afegiria un segon cos circular per donar consistència a l'estructura. S'han trobat materials ceràmics ibèrics relacionats amb el poblat ibèric que porta el mateix nom. La situació en que es troba la torre és clarament estratègica ja que li permet el control de tota la línia de costa del Llobregat així com els accessos naturals cap a l'interior a través del riu. És doncs, un enclau prou important com ho demostra el fet d'haver estat ocupat en diferents etapes que es remunten, en les primeres fases del poblament ibèric. Les estructures aparegudes fan pensar que més que una simple torre es podria tractar d'una estructura més complexa que caldria relacionar amb un "castrum". La darrera utilització d'aquesta torre amb finalitats militars caldria situar-la entorn a la Guerra Civil per l'aparició de bales en nivells superficials. L'any 2013 es van dur a terme unes obres de consolidació i neteja de les estructures que es localitzen a la zona d'accés a la torre circular, que amb el continu pas dels visitants s'havien enderrocat.
Aquest nucli ibèric és la conseqüència de la congregació paulatina en el turó, d'una població anteriorment dispersa. L'emplaçament del jaciment a dalt d'un turó respon al patró d'assentament típic de l'època ibèrica. La superfície excavada es distribueix en dos sectors, el principal situat en els vessants est i sud, d'una extensió d'uns 1300 m2 i, un altre de complementari que es va obrir a ponent, d'uns 200 m2. Les cases s'estenien pels vessants assolellats, des de llevant i migjorn fins a ponent. No s'hi ha trobat cap mur de tanca tot i que es va cercar intencionadament, obrint una rasa a la carena. Tampoc s'hi veuen construccions isolades que es puguin suposar defensives, com ara torres. El poblat s'estructura sobre de terrasses en illes allargassades que s'adapta al pendent, seguint les corbes de nivell. Alguna d'aquestes obres de terraplenat per la seva magnitud - com passa en el sector R, a l'extrem nord-est de l'excavació- suposa una empresa col·lectiva ja que, per la seva superfície, podia tenir més d'una casa. Aquestes illes o grups de cases, estan separades per espais per la circulació discontinus, que només poden servir per accedir algunes de les edificacions havent-se utilitzat, a la vegada, per a llençar-hi les deixalles. Res allunyat de la plana hipodàmica ni de quelcom semblant, sinó un repartiment de l'espai dictat per l'adaptació al pendent. El sector principal de l'àrea excavada, està dividit en dues parts per un carreró (sector A) que baixa de ponent a llevant i que, per les seves característiques, podria ésser, a més d'un espai de circulació, un escòrrec per a recollir l'aigua dels terrats i conduir-la vers una bassa. Els murs de contenció de dues terrasses emplaçades al nord-est i a la banda alta del turó, tenen la mateixa orientació que l'escòrrec (de sud a nord), mentre que en tota l'àrea només s'insinua un passadís que baixa de ponent cap a llevant. Aquesta manca de vies transversals i l'existència de possibles patis on s'hi amuntegaren, fa avançar la possibilitat d'una circulació mixta a través de carrerons, patis i terrats, sense necessitat de vies contínues. A més, la diferència de nivell i l'existència provada de cases amb més d'una planta, permet suposar que cada construcció podria haver tingut més d'un accés, segons la utilitat de cada dependència. A les cases s'han documentat llars de foc que generalment es troben en una situació central tot i que no es segueix cap norma. En una de les cases s'ha trobat una sitja, però el fet que només s'hagi trobat una en tot el poblat, fa pensar que se li donés una altra utilitat que no fos la d'emmagatzematge. Els materials trobats són molt abundants i variats. S'ha documentat ceràmica de la primera Edat del Ferro, ceràmica ibèrica feta a mà amb i sense decoració, molins i morters de pedra, vaixella de luxe importada (àtiques, amb decoració de figures roges...), àmfores (ibèriques, púniques, ebussitanes...). També han aparegut diversos objectes metàl·lics, objectes fets amb os, fusaioles, etc. Va aparèixer també un retall d'una plaqueta de plom, amb inscripció amb lletres ibèriques. Restes faunístiques i també diversos dipòsits sacrificials trobats dins l'àmbit domèstic. Entre els anys 2001-2002, arrel d'unes obres d'adequació dels accessos al jaciment, es va efectuar una nova excavació, intervenint a la torre, a l'habitació E, i a la major part del mur de tancament oriental, la qual cosa va generar el descobriment d'un nou àmbit situat al sud de l'habitació E. Finalment es va poder definir que el jaciment medieval estava format per un conjunt de cinc àmbits on es van poder distingir vàries fases constructives. També es van poder excavar nivells ibèrics que proporcionarien una data post quem de la construcció de la primera torre entorn al 450-300 ane. L'any 2003 es van dur a terme tasques de consolidació al sectors R-5 i S-5 del jaciment. El 2008 es va dur a terme l'obertura de cinc rases de 3,2 m de llarg i 60 cm d'amplada per a la construcció d'una passera-mirador al jaciment. Els resultats foren negatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada