MAS JUNY
PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI – XVII
Descripció:
El mas, amb torre adossada, està situat en un promontori
sobre la cala de s'Alguer. La casa té una porxada d'arcs rebaixats i està
coberta per una teulada de dues vessants a dos nivells. La torre és de forma
cilíndrica atalussada. Consta de tres plantes i terrat (no conserva els
merlets). Les úniques obertures visibles des de l'exterior són les espitlleres
horitzontals. A la primera planta s'hi accedeix per una porta oberta a la cara
N. La segona comunica amb la casa i ha estat transformada en cambra de bany. I
la tercera està ocupada pels dipòsits d'aigua. A la banda de ponent es veu un
rellotge de sol en molt mal estat.
Notícies històriques:
La història recent del mas està marcada per la
personalitat del pintor català Josep M. Sert. L'any 1931 l'artista arribà a
Palamós i comprà les terres properes a la platja de Castell on hi havia el mas
Cama. Sert canvià el nom pel de mas Juny i restaurà la casa. Pel lloc van
passar els artistes i personalitats més importants de principis de segle. A
mitjans dels anys trenta, amb motiu de la mort del germà de la seva muller, el
príncep Midivani, va vendre les seves possessions a la família Puig Palau. Avui
encara al poble de Palamós parla del lloc com el mas d'en Sert.
Josep Maria Sert Badia
(Barcelona 21 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945)
*******************************************
Altre enllaç amb informació molt interessant:
Mas Juny:
Pioners del turisme a l’Empordà
Els propietaris del Mas Juny i el seus cèlebres hostes
revelaven al món un secret mediterràniament molt ben guardat: la Costa Brava.
Primera època del Mas Juny
Es diu que el cosmopolitisme i el glamur arriben a una Costa Brava, encara amb
prou feines coneguda amb aquest nom, de la mà del pintor Josep Maria Sert, el
primer propietari del Mas Juny. La seva història comença a principis de la
dècada dels anys 30 del segle passat, quan el famosíssim pintor -artista, entre
d’altres, dels murals que decoren el menjador del prestigiós Hotel
Waldorf-Astoria de Nova York o la sala de les cròniques de l’ajuntament de
Barcelona- decideix traslladar el seu atélier del centre París a la
petita platja de Castell, vora Palamós. En aquell moment, un indret
absolutament solitari. Així doncs, poc temps després d’haver contret matrimoni
amb la princesa georgiana Mdivani i que aquesta li hagués manifestat el seu
intens desig d’instal·lar-se al mediterrani, el barceloní adquiria la propietat
del Mas Juny.
Unes quantes remodelacions més tard, l’edifici esdevenia
un esplèndid i fastuós palau. Un canvi sorprenent si tenim en compte que en
aquella època això dels masos només s’associava al món pagesívol. En aquesta
nova propietat, Sert, conegut per les seves pròdigues dots socials, hi reuneix
la fauna més destacada de l’època: artistes, polítics i aristòcrates. De cop i
volta, aquell antic mas de pagesos es converteix en una autèntica torre de
babel que, a mode d’hotel, agrupa personalitats d’àmbits i procedències ben
diverses. A nivell d’organització social, la princesa i el pintor convidaven
cadascú les seves particulars coneixences, que no eren pas poques. Per això, no
resultava gens estrany que ni els propis amfitrions sabessin del cert qui
tenien a casa seva, ja no parlem pas del tema que els hostes es coneguessin
entre si. Obviant, és clar, el cas de les nombroses celebritats que es deixaven
caure per la zona. D’entre els principals noms que figuren a la llista de
convidats, en destaquen personalitats com Marlène Dietrich, Coco Chanel, Paul
Morand, René Clair, Visconti, Francesc Macià, Francesc Cambó o un joveníssim
Dalí. Del pintor empordanès, concretament, se’n diu que és precisament en
aquest entorn on desenvolupa la seva particular predilecció per la gent de
diners.
Entre tertúlies i entaulades de categoria, es diu que al
Mas Juny s’hi organitzaven festes llegendàries. Arrel dels desfasaments,
escàndols i rumors circulaven per tota la comarca. També eren prou èpics els
modelets de Roussy Mdivani, la senyora de Sert. Els seus shorts, en
una època en la qual el simple fet de vestir pantalons ja era un bon escàndol,
causaven furor entre els vilatans i les vilatanes.
Tristament, però, aquest melting-pot de
polítics, vedettes, diplomàtics, homes de negocis i possibles clients, tal com
s’hi refereix Josep Pla a l’homenot que dedica al pintor, declina un gris dia
d’estiu de l’any 1935. En tal tràgic jorn, el príncep Alexis Mdivani, el germà
de Roussy, i la baronessa Maud Von Thyssen són víctimes d’un accident de cotxe.
Després de passar una adúltera estada a Castell, la parella d’amants es dirigia
cap a Figueres per agafar un tren rumb a París. Havien perdut el de Flaçà i els
corria pressa: el marit de la baronessa Von Thyssen es dirigia a la capital
francesa per visitar la seva muller però, oh, sorpresa, aquesta era un pèl
lluny de la torre Eiffel. Els amants conduïen a una velocitat excessiva per les
rudimentàries i estretes carreteres empordaneses i, vora Albons, varen
estrallar-se en un gual. Per a bona part dels empordanesos, aquest tram de la
carretera encara avui es coneix com el clot del príncep. Ell mor a l’acte i
ella queda terriblement desfigurada i condemnada de per vida. Tal traumàtica
tragèdia posa a fi a l’època dels Sert a Castell, que es venen la finca. La
princesa Mdivani no es recupera de la tragèdia i es va apagant lentament.
Segona època
del Mas Juny
Un parell d’any més tard, uns
altres enamorats de la Costa Brava adquirien la propietat. Els germans Puig
Palau en foren els segons propietaris. Aquesta família benestant de la burgesia
barcelonina no eren pas del tot nous a les nostres terres, uns quants anys
abans ja s’havien deixat veure per Aiguablava. Això, quan les cales de Begur
encara eren únicament zona de pescadors amb algun turista esporàdic.
Dels tres germans, Albert Puig
Palau, o Tio Alberto -tal i com s’hi refereix Serrat a la cançó que li dedicà-,
és qui finalment es fa càrrec de la finca. Seguint l’estela de Sert, edifica
una casa d’ensomni i la converteix en centre neuràlgic de la “creme”
intel·lectual de l’època. En aquesta nova etapa daurada del Mas Juny, hi veiem
desfilar personalitats tals com Dalí, Gala, George Auric, Manolete, Lola
Flores, Luis Escobar, Walt Disney o Ava Gardner. La guapíssima actriu,
concretament, s’apropa a la finca durant el polèmic i controvertit rodatge
de Pandora. Importantíssim esdeveniment per a l’època: fou el primer
rodatge estranger dut a terme en aquest país. Gardner arrossega amb ella un bon
grapat de tafaners i curiosos admiradors, els seus atrevits biquinis en plena
repressió franquista portaren cua. També d’aquesta època data el
documentadíssim affaire que va unir momentàniament l’actriu amb Mario
Cabré, un famós torero català.
Una altra visita sonada fou de la
Grace Kelly que, un cop abandonat Hollywood i trencat el cor d’un Hitchcock
enamoradís, celebrava la lluna de mel, tot fent parada al Mas Juny, amb el seu
marit acabat d’estrenar: Rainier III de Mònaco. També féu prou rebombori la
parella formada per Carmen Cervera i Lex Barker, actor famós per encarnar
Tarzan en més d’una pel·lícula durant la dècada dels 50. Especialment
sorollosa, fou la seva breu parada a la Bisbal d’Empordà, l’actor va fer
embogir els vilatans i les vilatanes de la manera més fanàtica possible. Ara ja
se’n parla poc (o gens), però va ser l’anècdota preferida dels bisbalencs
durant uns quants anys.
Albert Puig Palau, però, no només
es va dedicar a cultivar el seu cercle social. També son àmpliament conegudes
les seves tasques destinades a la projecció i a la millora de la zona. El
barceloní va patrocinar la primera excavació del poblat ibèric de Castell, avui
un bé cultural d’interès incalculable. A ell també li devem la turística
barraca que es pretenia que fos el taller de Dalí a Castell, la inconfusible
porta torçada ja és una marca de la platja en qüestió i de la Costa Brava en
general. Fins a tal punt foren valorades les seves tasques, que en certa ocasió
fou recomanat per ocupar l’alcaldia de Palamós. Oferta que ell, humilment, va
rebutjar.
Una anys més tard, acabà també
aquesta segona temporada d’esplendor del Mas Juny. Com tantes altres en aquella
època, la família Puig Palau va veure decaure de manera espectacular el negoci
familiar: una empresa dedicada al tèxtil. Era l’inici d’una nova era marcada
pels avenços tecnològics i la modernitat que, ja ho sabem, es menja tot el que
es troba al davant. Tio Alberto, per tal d’indemnitzar dignament els seus
treballadors, es va haver de vendre bona part del seu patrimoni, també el Mas
Juny. No va pas, però, abandonar la Costa Brava. Durant els propers anys se’l
trobaria al seu apartament de Palamós. Segurament va haver d’abaixar el seu
ritme de vida. Ara, que ningú el privés de la llum d’aquest país.
*******************************************
Altres enlllaços amb informació:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/02/mas-juny-palamos-lempordanet-girona.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11801