Seguidors

diumenge, 9 de març del 2025

MAS JUNY

PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







*******************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI – XVII

Descripció:

El mas, amb torre adossada, està situat en un promontori sobre la cala de s'Alguer. La casa té una porxada d'arcs rebaixats i està coberta per una teulada de dues vessants a dos nivells. La torre és de forma cilíndrica atalussada. Consta de tres plantes i terrat (no conserva els merlets). Les úniques obertures visibles des de l'exterior són les espitlleres horitzontals. A la primera planta s'hi accedeix per una porta oberta a la cara N. La segona comunica amb la casa i ha estat transformada en cambra de bany. I la tercera està ocupada pels dipòsits d'aigua. A la banda de ponent es veu un rellotge de sol en molt mal estat.

Notícies històriques:

La història recent del mas està marcada per la personalitat del pintor català Josep M. Sert. L'any 1931 l'artista arribà a Palamós i comprà les terres properes a la platja de Castell on hi havia el mas Cama. Sert canvià el nom pel de mas Juny i restaurà la casa. Pel lloc van passar els artistes i personalitats més importants de principis de segle. A mitjans dels anys trenta, amb motiu de la mort del germà de la seva muller, el príncep Midivani, va vendre les seves possessions a la família Puig Palau. Avui encara al poble de Palamós parla del lloc com el mas d'en Sert.


Josep Maria Sert Badia

(Barcelona 21 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945)

*******************************************

Altre enllaç amb informació molt interessant:

https://surtdecasa.cat/emporda/entorn/mas-juny-pioners-del-turisme-lemporda?fbclid=IwAR36vWBj3bQK4Dafj122SumHYz9PAhGFv93QB2w-rFdknSVVjIJ4UWCjCO4

Mas Juny: Pioners del turisme a l’Empordà

Els propietaris del Mas Juny i el seus cèlebres hostes revelaven al món un secret mediterràniament molt ben guardat: la Costa Brava.

Primera època del Mas Juny
Es diu que el cosmopolitisme i el glamur arriben a una Costa Brava, encara amb prou feines coneguda amb aquest nom, de la mà del pintor Josep Maria Sert, el primer propietari del Mas Juny. La seva història comença a principis de la dècada dels anys 30 del segle passat, quan el famosíssim pintor -artista, entre d’altres, dels murals que decoren el menjador del prestigiós Hotel Waldorf-Astoria de Nova York o la sala de les cròniques de l’ajuntament de Barcelona- decideix traslladar el seu atélier del centre París a la petita platja de Castell, vora Palamós. En aquell moment, un indret absolutament solitari. Així doncs, poc temps després d’haver contret matrimoni amb la princesa georgiana Mdivani i que aquesta li hagués manifestat el seu intens desig d’instal·lar-se al mediterrani, el barceloní adquiria la propietat del Mas Juny.

Unes quantes remodelacions més tard, l’edifici esdevenia un esplèndid i fastuós palau. Un canvi sorprenent si tenim en compte que en aquella època això dels masos només s’associava al món pagesívol. En aquesta nova propietat, Sert, conegut per les seves pròdigues dots socials, hi reuneix la fauna més destacada de l’època: artistes, polítics i aristòcrates. De cop i volta, aquell antic mas de pagesos es converteix en una autèntica torre de babel que, a mode d’hotel, agrupa personalitats d’àmbits i procedències ben diverses. A nivell d’organització social, la princesa i el pintor convidaven cadascú les seves particulars coneixences, que no eren pas poques. Per això, no resultava gens estrany que ni els propis amfitrions sabessin del cert qui tenien a casa seva, ja no parlem pas del tema que els hostes es coneguessin entre si. Obviant, és clar, el cas de les nombroses celebritats que es deixaven caure per la zona. D’entre els principals noms que figuren a la llista de convidats, en destaquen personalitats com Marlène Dietrich, Coco Chanel, Paul Morand, René Clair, Visconti, Francesc Macià, Francesc Cambó o un joveníssim Dalí. Del pintor empordanès, concretament, se’n diu que és precisament en aquest entorn on desenvolupa la seva particular predilecció per la gent de diners.

Entre tertúlies i entaulades de categoria, es diu que al Mas Juny s’hi organitzaven festes llegendàries. Arrel dels desfasaments, escàndols i rumors circulaven per tota la comarca. També eren prou èpics els modelets de Roussy Mdivani, la senyora de Sert. Els seus shorts, en una època en la qual el simple fet de vestir pantalons ja era un bon escàndol, causaven furor entre els vilatans i les vilatanes.

Tristament, però, aquest melting-pot de polítics, vedettes, diplomàtics, homes de negocis i possibles clients, tal com s’hi refereix Josep Pla a l’homenot que dedica al pintor, declina un gris dia d’estiu de l’any 1935. En tal tràgic jorn, el príncep Alexis Mdivani, el germà de Roussy, i la baronessa Maud Von Thyssen són víctimes d’un accident de cotxe. Després de passar una adúltera estada a Castell, la parella d’amants es dirigia cap a Figueres per agafar un tren rumb a París. Havien perdut el de Flaçà i els corria pressa: el marit de la baronessa Von Thyssen es dirigia a la capital francesa per visitar la seva muller però, oh, sorpresa, aquesta era un pèl lluny de la torre Eiffel. Els amants conduïen a una velocitat excessiva per les rudimentàries i estretes carreteres empordaneses i, vora Albons, varen estrallar-se en un gual. Per a bona part dels empordanesos, aquest tram de la carretera encara avui es coneix com el clot del príncep. Ell mor a l’acte i ella queda terriblement desfigurada i condemnada de per vida. Tal traumàtica tragèdia posa a fi a l’època dels Sert a Castell, que es venen la finca. La princesa Mdivani no es recupera de la tragèdia i es va apagant lentament.


Detall de l'accident del cotxe que conduïa el príncep Alexis Mdivani

Segona època del Mas Juny
Un parell d’any més tard, uns altres enamorats de la Costa Brava adquirien la propietat. Els germans Puig Palau en foren els segons propietaris. Aquesta família benestant de la burgesia barcelonina no eren pas del tot nous a les nostres terres, uns quants anys abans ja s’havien deixat veure per Aiguablava. Això, quan les cales de Begur encara eren únicament zona de pescadors amb algun turista esporàdic.

Dels tres germans, Albert Puig Palau, o Tio Alberto -tal i com s’hi refereix Serrat a la cançó que li dedicà-, és qui finalment es fa càrrec de la finca. Seguint l’estela de Sert, edifica una casa d’ensomni i la converteix en centre neuràlgic de la “creme” intel·lectual de l’època. En aquesta nova etapa daurada del Mas Juny, hi veiem desfilar personalitats tals com Dalí, Gala, George Auric, Manolete, Lola Flores, Luis Escobar, Walt Disney o Ava Gardner. La guapíssima actriu, concretament, s’apropa a la finca durant el polèmic i controvertit rodatge de Pandora. Importantíssim esdeveniment per a l’època: fou el primer rodatge estranger dut a terme en aquest país. Gardner arrossega amb ella un bon grapat de tafaners i curiosos admiradors, els seus atrevits biquinis en plena repressió franquista portaren cua. També d’aquesta època data el documentadíssim affaire que va unir momentàniament l’actriu amb Mario Cabré, un famós torero català.

Una altra visita sonada fou de la Grace Kelly que, un cop abandonat Hollywood i trencat el cor d’un Hitchcock enamoradís, celebrava la lluna de mel, tot fent parada al Mas Juny, amb el seu marit acabat d’estrenar: Rainier III de Mònaco. També féu prou rebombori la parella formada per Carmen Cervera i Lex Barker, actor famós per encarnar Tarzan en més d’una pel·lícula durant la dècada dels 50. Especialment sorollosa, fou la seva breu parada a la Bisbal d’Empordà, l’actor va fer embogir els vilatans i les vilatanes de la manera més fanàtica possible. Ara ja se’n parla poc (o gens), però va ser l’anècdota preferida dels bisbalencs durant uns quants anys.

Albert Puig Palau, però, no només es va dedicar a cultivar el seu cercle social. També son àmpliament conegudes les seves tasques destinades a la projecció i a la millora de la zona. El barceloní va patrocinar la primera excavació del poblat ibèric de Castell, avui un bé cultural d’interès incalculable. A ell també li devem la turística barraca que es pretenia que fos el taller de Dalí a Castell, la inconfusible porta torçada ja és una marca de la platja en qüestió i de la Costa Brava en general. Fins a tal punt foren valorades les seves tasques, que en certa ocasió fou recomanat per ocupar l’alcaldia de Palamós. Oferta que ell, humilment, va rebutjar.

Una anys més tard, acabà també aquesta segona temporada d’esplendor del Mas Juny. Com tantes altres en aquella època, la família Puig Palau va veure decaure de manera espectacular el negoci familiar: una empresa dedicada al tèxtil. Era l’inici d’una nova era marcada pels avenços tecnològics i la modernitat que, ja ho sabem, es menja tot el que es troba al davant. Tio Alberto, per tal d’indemnitzar dignament els seus treballadors, es va haver de vendre bona part del seu patrimoni, també el Mas Juny. No va pas, però, abandonar la Costa Brava. Durant els propers anys se’l trobaria al seu apartament de Palamós. Segurament va haver d’abaixar el seu ritme de vida. Ara, que ningú el privés de la llum d’aquest país.

*******************************************

Altres enlllaços amb informació:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/02/mas-juny-palamos-lempordanet-girona.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11801










***************************************


 



 

 

 





 

RECTORIA DE SANT JOAN DE PALAMÓS

SANT JOAN - PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





Inscripció RQUER i la data 1600



Inscripció data 1775

**********************************************************

Enllaç amb informació:

Període: segle XVI - XVII

Era l'habitatge del rector de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, ara unificada amb la de Palamós, i també havia estat residència de les monges que donaven classe a l'escola Vedruna.
És un casal en cantonada, les façanes del qual palesen les reformes que ha sofert. L'antic portal, de llinda monolítica i carreus ben tallats als brancals, va ser convertit en finestra. A la seva llinda hi ha el monograma de Crist, el nom de Roquer i la data de 1600. La casa va ser reformada al segle XVIII. A la llinda del balcó de la façana que dóna al carrer de l'Església de Sant Joan hi ha inscrita la data de 1775.

Enllaç amb informació del rellotge de sol:

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=2983&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1078&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= 

Tipus: Vertical declinant

Material: Pintura

Descripció: Octogonal, orientació sud-oest, marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del mati a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, la línia de les 12 és vertical, hores astronòmiques. Doble marc que en el de l'interior apareixen les hores. Un cercle, on surten les marques horàries, envolta el pol del gnòmon i és del mateix color que el marc exterior. Les línies de les mitges hores són més curtes. La línia de les 6'30 no apareix pintada. Rellotge d'autor. Ben conservat.

**********************************************************



**********************************************************

 



dissabte, 8 de març del 2025

MONUMENT A LA DONA 

PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






******************************************************


MAS PEPÓ o MAS MASSONI i LA SEVA TORRE

PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
















*********************************************

Enllaç amb informació del mas:

Època: segle XVI

Descripció:

El mas de Can Pepó, orientat a migdia, es troba situat sobre un promontori, prop del camí vell de La Fosca. L'edifici presenta varis volums sobreposats en distintes èpoques. La façana té adossada, a la dreta, la torre de defensa. La porta d'accés és rectangular i emmarcada en pedra. Les diferents finestres estan construïdes amb pedra o bé rajola cuita. A l'interior les habitacions que conserven la coberta tenen la volta d'encanyissat o pedra. La coberta està molt malmesa i en algunes parts esfondrada.

Dades històriques:

L'edifici actual és una mica posterior a la torre, ja que aquesta presenta espitlleres adossades al mur de la casa, però segurament hi hagué una construcció anterior ja que en una de les llindes d'una porta interior mostra la data de 1578. El portal d'entrada ens el situa l'any 1731, que fou el moment en que es feu la gran construcció. Actualment el mas està abandonat i el seu deteriorament és progressiu, per la qual cosa és imprescindible dur a terme la restauració.

*********************************************

Enllaç amb informació de la torre:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1299

Època: segle XVI - XVII

Descripció:

La torre de Can Pepó està situada en un promontori proper al camí Vell de La Fosca, adossada al mur de llevant de la masia. És una construcció de planta rectangular i arribà a una alçada d'11'30 metres. El gruix de les parets oscil·la entre 0'64 i 0'90 metres. Actualment presenta una coberta a dues vessants. Consta de 3 pisos dividits per volta de canó rebaixada. Els dos primers comuniquen amb la casa i al tercer s'hi accedeix per una trapa. La cara N, adossada a la masia, conserva quatre espitlleres i dues finestres. Al costat E presenta varies espitlleres i una finestra amb espitllera sota l'ampit. A la part O hi ha les portes d'accés, una finestra i dues espitlleres horitzontals encarades a l'entrada. La façana mostra una finestra i varies espitlleres. El parament és de pedra irregular, però els angles són fets amb carreus ben escairats.

Dades històriques:

La torre, que inicialment devia estar isolada, així ho indiquen les espitlleres interiors, té una situació estratègica privilegiada, ja que servia de punt d´enllaç entre totes les torres de la rodalia (Mas Agustí, Mas del Vent, Mas de la Pietat, Mas Juny, la Torre Ribes i el castell de St. Esteve). Temps enrere la porta devia estar a 3'90 del sòl i no es comunicava amb la masia. Actualment tant la masia com la torre estan abandonats i mig enrunats i caldria procedir a la restauració.

*********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/lensulsiada-torre-del-mas-pepo-palamos.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11787

*********************************************






*********************************************