Llocs de Catalunya

CASTELL i CAPELLA DE SANT ESTEVE DE MAR

LA FOSCA - PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Castell de Sant Esteve de Mar

Origen medieval de la vila de Palamós, fortificació i masia

La primera referència documental d’aquesta fortificació data de 1063. El lloc pren rellevància quan el rei Pere el Gran encomana a Astruc Ravaia la missió de trobar un port al nord de Barcelona. Aquest interès culmina el 1277 amb la compra del Castell de Sant Esteve, i de tot el seu territori, al senyor del lloc Dalmau de Palol. Els dominis inclouen la rada anomenada Palamors, on es construirà el port reial. A partir del segle XVIII els monarques donen el castell en feu a diferents senyors. Amb el temps passa a mans privades, tot compaginant, ja a finals del segle XIV, el seu caràcter defensiu amb els usos agrícoles propis d’una masia. El 2011 l’Ajuntament n’obté la titularitat. L’element té la catalogació de Bé Cultural d’Interès Nacional i està assentat sobre una vila romana.

Aspecte de la masia i accés al castell l'any 1920

A.Mas.Institut Amatller d'art Hispànic

El castell des del sector de llevant, any 1920

Rosend Flaquer. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

El castell de Sant Esteve de Mar o de la Fosca va esdevenir possessió de la corona amb motiu d la compra efectuada pel rei Pere II el Gran l’any 1277, dins de les operacions destinades a la fundació de la vila de Palamós. Sempre sota la jurisdicció reial fou cedit a diferents senyors feudals.

Per adaptar-lo a la defensa marítima i els nous requeriments militars va ser objecte de reformes entre els segles XVI – XVIII. D’aleshores ençà va ser convertit en una masia que va substituir fins avançat el segle XX. La capella castellera dedicada a Sant Esteve fou traslladada fora de la fortalesa i edificada de nou cap al 1806.

***********************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1292

Època: segle XIII

Descripció:

Restes del castell, que ha donat nom a una platja i una cala veïna, aprofitades per un mas tardà. Les ruïnes del castell s'aixequen al caire d'un penya-segat, entre la badia de La Fosca i la cala de S'Alguer. A llevant resta la part baixa d'una torre de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, fins a l'arrencada d'una volta. Una mica més enrere veiem un mur atalussat d'uns 5 metres, al N del qual s'aixeca una torre rectangular com la de llevant, però que es manté a l'alçada del mur. Les restes de la part baixa de la primera torre, segurament, són les úniques que corresponen a la primera etapa del castell. També es veuen les restes d'una estança quadrada i de mides similars a les dues torres esmentades. No se sap si aquestes restes d'una possible torre i les de la torre segona poden ser coetànies amb les de la primera torre. Del castell d'època moderna en queden, només, restes visibles als murs del que, possiblement, seria el pati d'armes. Es tracta d'uns murs de gruix considerable que, a la part alta, concretament al mur de llevant, presenten dues troneres per a la defensa del castell amb canó. Aquest pati d'armes estaria descobert, però es pot observar, per la part interior d'aquest mur, un permòdol de pedra que indicaria que, per la part alta dels murs, hi hauria un pas de ronda, probablement de fusta, per on circularien els soldats que farien funcionar els canons. L'entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s'hi aixecava recolzada en l'antiga construcció. Els murs més alts que es veuen al conjunt pertanyen a aquesta masia, que es va construir quan el castell ja estava en desús. Aquesta edificació tenia forma de L i dos nivells. Actualment, la coberta ha desaparegut i la part alta dels murs s'ha anat ensorrant progressivament. Només es coneix en detall com era la masia a través de fotografies antigues. El sistema constructiu dels murs de tot el conjunt és a base de maçoneria. Aquests murs, en alguns casos, han perdut el morter de calç interior (o potser només eren amb terra), cosa que ha propiciat el seu ensulsiament. Es fa difícil establir una seqüència històrica a partir de les restes conservades, atès que en els sistemes constructius no es veu una diferenciació clara i evident.

Notícies històriques:

Castell termenat. Documentat el 1277. Als terrenys existents al costat del castell de Sant Esteve s'han documentat troballes de ceràmica d'època romana. A la fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic es diu també que s'han localitzat restes de murs i paviments d'opus signinum, que es creu que formen part d'una vil·la romana. L'existència d'aquestes restes indica que el promontori de Sant Esteve va ser habitat, com a mínim, des d'època romana. Tot i que la construcció del castell data del segle XII, la primera referència escrita és del 1272. De fet, Sant Esteve és l'origen de Palamós, ja que el 12 de juny de 1277, Pere II el Gran comprà, per mitjà d'Austruc Ravaia, a Dalmau de Palol i Ponç d'Utrx, canonges de Girona, per 6.000 sous, la fortalesa i el seu terme per fundar-hi la vila i el port reial. A partir de la compra d'aquestes terres s'afavorí el poblament de Palamós, amb privilegis que es consolidaran en el document de formació de la Vila, la Carta de Poblament de l'any 1279, que seria confirmada l'any 1293 per Jaume II. L'any 1331 Jaume de Cornellà el ven per 15.000 sous a Bernat de Pallarès, que en pren possessió en nom del rei. Com que la construcció amenaçava ruïna, Alfons el Benigne donà llicència per fer-hi obres (1334). Tres anys després, Pere el Cerimoniós donà ordres d'ajudar en les obres. Pere Pallarès, fill de Bernat, ven el castell a Berenguer de Cruïlles per 20.000 sous. La vila reial va durar fins al 1484, quan Ferran el Catòlic atorgà la jurisdicció a Galceran de Requesens, iniciant-se, així, el Comtat de Palamós. Al segle XIV el castell perd importància en benefici de Palamós. El castell havia passat a ser propietat privada d'un agricultor. A les escriptures es canvia la denominació de terme del castell de Sant Esteve per la de terme de Palamós. El castell, donada la seva situació privilegiada, es va convertir en un autèntic baluard de vigilància marítima, encaixat en el sistema defensiu establert a la zona contra la pirateria i els corsaris. L'any 1567 s'utilitzava com a magatzem de pólvora amb un petit cos de guàrdia. L'any 1701 encara es feien torns de guàrdia repartits entre els veïns dels pobles del voltant. Durant tot el segle XVIII es va mantenir la vigilància marítima, tot i que ja no estava vinculada a la prevenció de la pirateria. Al segle XVIII es construeix una masia al damunt del castell, tot aprofitant materials i estructures d'aquest. Aquesta masia va estar habitada fins a les darreries del segle XIX. L'últim propietari de la masia al segle XIX fou Narcís Pagès. De tots els senyors que va tenir el castell de Sant Esteve sobresurten la família dels Pallarès, que ho van ser del 1331 al 1394. La família dels Frigola en va ser propietària al segle XIX i la família Pagès fins a mitjan segle XX. Als voltants del 1930, el príncep rus Alexis M'Dvani l'adquirí amb la intenció de restaurar-la, però amb la seva mort s'acabà el projecte. Actualment, la propietat ha passat a mans de l'Ajuntament de Palamós i aquest fet ha facilitat que, dins el programa Romànic Obert de la Caixa, es projecti una consolidació de les estructures que encara perviuen, per tal de frenar el greu deteriorament que ha patit aquest castell després de molts anys d'abandó. Entre els anys 2014 i 2015, es van executar diferents tasques de consolidació en el marc del programa Romànic Obert de la Fundació "la Caixa" i el Departament de Cultura. Dins d'aquest projecte es van portar a terme les següents obres: - Excavacions arqueològiques. - Neteja del terreny. - Consolidació i restauració dels murs. - Millora de l'accessibilitat i adequació a la visita.

Enllaç amb informació del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1726

Cronologies

Romà / Romà ( -218 / 476 )

Medieval / Medieval ( 400 / 1492 )

Modern / Modern ( 1453 / 1789 )

Segles XVIII-XX / Segles XVIII-XX ( 1790 / 1999 )

Tipus de jaciment:

Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la

Assentament militar Castell

Edifici religiós església

Descripció:

El jaciment arqueològic del Castell de Sant Esteve de Mar, està format pel Castell de Sant Esteve, la vil·la romana de Sant Esteve de Mar i l'ermita moderna de Sant Esteve, abastant una cronologia que va des d'època romana fins al segle XIX. Se situa damunt d'un promontori al nord-est de la platja de la Fosca, a 1 km al nord-est del nucli urbà de Palamós. La vil·la romana de Sant Esteve de Mar, d'una banda, se situa al petit pla que hi ha al nord del castell, entre aquest i l'ermita. Es tracta d'una zona on s'han recollit materials ceràmics en superfície i restes de murs i de paviment d'opus signinum (tipus de paviment romà fet amb morter de calç, sorra i terrissa), que podrien formar part d'una vil·la. Es desconeix l'extensió total del jaciment, però és molt probable que estigui parcialment destruït per les edificacions que es situen al nord i oest de l'esplanada. En l'actualitat, la zona es troba totalment coberta de vegetació baixa, cosa que dificulta la localització de material en superfície. Tot i això, en alguns dels talls oberts pel camí de ronda i en zones puntuals, encara es poden observar restes de material ceràmic. El Castell de Sant Esteve de Mar, d'altra banda, és un castell termenat del segle XI. Les ruïnes del castell s'aixequen al caire d'un penya-segat entre la badia de La Fosca i la cala de s'Alguer. A l'est, resta la part baixa d'una torre de planta rectangular, excavada parcialment a la roca natural fins a l'arrencada d'una volta. Una mica més enrere, es pot veure un mur atalussat d'uns 5 metres, al nord del qual s'aixeca una torre rectangular, com la de llevant, però que es manté a l'alçada del mur. També es veuen les restes d'una estança quadrada i de mides similars a les dues torres esmentades. Es conserven, també de forma parcial, els murs del que hauria pogut ser el pati d'armes i les restes de l'ensorrament de la masia que es construí recolzada sobre l'antiga construcció quan el castell ja estava en desús. Finalment, l'ermita de Sant Esteve està ubicada a l'extrem est, i fou construïda al segle XIX, substituint l'antiga capella del castell. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, amb un absis poligonal i una coberta a dues vessant, avui desapareguda. La façana té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus escairats, a la clau de la qual s'hi troba gravada la data de 1829. L'any 2012, es van realitzar dues intervencions de neteja i excavació, per tal d'enretirar les restes de les parets ensorrades, aprofundir en la història constructiva del castell i documentar possibles ocupacions anteriors. L'enderroc del mur de tancament de la masia i límit amb el pati d'armes, va permetre constatar l'ús dels estrats d'ocupació i amortització de la vil·la romana situada als voltants del castell per a la seva construcció. Amb el sondeig practicat al pati d'armes del castell, es va poder documentar un treball de rebliment de l'àrea per tal d'aixecar-ne el nivell quan es van construir dos nous murs de tancament del pati d'armes. També es va netejar l'enderroc de la capella del castell, reconstruïda sobre l'anterior romànica i de dimensions més reduïdes. D'altra banda, al petit pla que hi ha al nord de les ruïnes del castell de Sant Esteve, entre aquestes i les de l'ermita, a l'extrem sud del cap que hi ha entre la platja de La Fosca i la cala de s'Alguer, es documentaren restes romanes de diferent entitat. Es recolliren fragments de ceràmica romana en superfície (comuna oxidada, Campaniana, Terra Sigil·lada sud-gàl·lica, Terra Sigil·lada africana, fragments d'àmfora, tegulae i alguns fragments de ceràmica estampada baix-imperial). També, s'hi localitzaren restes de murs i de paviments d'opus signinum, en relació a la possible vil·la romana. El 2016, es dugué a terme un control arqueològic dels moviments de terres derivats de les obres d'urbanització de dos vials i d'un pas entre el carrer de Sant Esteve i una zona verda, a tocar del castell medieval i de l'ermita moderna. Els resultats del control arqueològic foren negatius. L'estat de conservació general de tot el jaciment es considera regular.

****************************************************

Davant el castell hi ha la capella del Castell de Sant Esteve que actualment està en una finca privada.

Enllaç amb informació de la capella:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7203

Època: inici segle XIX

Descripció:

Està situada en el pla proper al castell de St. Esteve de Mar. L'edifici és d'una sola nau amb absis poligonal. La coberta, avui desapareguda, era una teulada a dues vessants sostinguda per embigat de fusta. La façana té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus ben escairats i, a la clau, veiem gravada la data de 1829. a la dreta hi havia una finestra i al capdamunt de l'entrada un ull de bou que han perdut el marc. Al costat esquerra de la capçalera hi ha una porta lateral, també d'arc rebaixat, però amb maons disposats en forma de llibre. Els murs tenen un gruix aproximat de 0,80 metres i són fets amb pedres irregulars de granet.