SEPULCRE ROMÀ

LLORET DE MAR - LA SELVA 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Torre sepulcral dels Avellaners de Can Sala

Monument funerari romà del segle II dC alçat en memòria d'un personatge desconegut, les cendres del qual reposaven dins d'una urna colocada a la part més alta de la torre. El monument forma part d'un cementiri d'incineració més ampli. Freqüentat des de al fi del segle I aC fins el III dC. La torre es va descubrir el segle passat, però es va enderrocar i l'any 1968 fou reconstruïda tal com es veu avui dia amb el masteixos materials originals.

*******************************************

Enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Sepulcral_(Lloret_de_Mar)

La Torre Sepulcral de Lloret de Mar, també anomenada Torre Sepulcral dels Avellaners de can Sala o Torre dels Moros, és un monument funerari ubicat al nord-est de la vila de Lloret de Mar (Selva), actualment dins d'una urbanització. El 1891 va ser estudiat per en Joaquim Botet i Sisó, que casualment es trobava a Lloret de Mar. Aquest investigador va determinar que la seva construcció era anterior al Segle III d.C.

Molt més endavant, el 1971, s'hi van fer més excavacions, en una zona d'uns 400 metres quadrats. S'hi va trobar una àrea d'incineració.

Aquesta torre té una forma semblant a la Torre dels Escipions de Tarragona i a la Torre Sepulcral de Vilablareix (Gironès).

A finals de 1967 va ser destruïda per unes obres malgrat que ja estava prevista la seva restauració i reconstruïda posteriorment gràcies a les descripcions existents i a les fotografies preses.

Joaquim Botet i Sisó (Girona 1846 - 1917)

*******************************************

A Lloret Gaceta del 8 d'octubre de 1975 i en un reportatge de G.GIL diu:

La torre sepulcral romana constitueix l’únic testimoni visible de la dominació i permanència de Roma al nostre terme municipal. Donada la seva importància, he cregut que mereixia dedicar-li aquest modest treball a fi que coneguda per tots la seva petita història i alguns altres detalls, sigui en allò possible més apreciada. 

A mitjans del mes de juny de 1890, D. Joaquín Botet i Sisó, corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, erudit gironí i autor de nombrosos treballs històrics, es trobava accidentalment a Lloret. Alguns amics li van parlar de certes ruïnes que segons un dels rectors de la Vila, Sr. José Rovirola i Ros, prevere, es referien a l'existència de una església anomenada Sant Joan de Pagueras, situant les restes en "una turó que es troba sobre el pes de terra donin Rosselló del Pou al lloc anomenat Pagueras". Acompanyat pel Secretari de l'Ajuntament,, D. José Galceran, es dirigeixen al lloc indicat i al moment el Sr. Botet i Sisó se n'adona que està davant una torre sepulcral romana del millor estil indígena. A fins d'agost torna i comença l'excavació al voltant del monument El primer sondeig descobreix un enterrament del costat de Ponent de la torre, a molt poca profunditat i a la distància de 30 cms. de la base de la mateixa.

 Consisteix en un espai de 75 cm. d’ample per 80 cms. de llarg, en disposició paral·lela a la base, i tancat per tres de els costats per teules i maons. Dins del mateix es van trobar un bon nombre de ossos humans reduïts a fragments tan petits, que es confonien amb altres restes i cendres. A la mateixa àrea apareixen un clau de coure de 6 cm. de longitud, un "got lacrimatori" ungüentari de vidre de 9 cms. d’altura i dos plats o copes de fang negrós finíssim i de parets tan primes que el seu gruix arriba tan sols a 1 mm.

Enfront la cara meridional a la distància de 195 cms. i a la profunditat de 78 cms., es troben dos fragments de vaixella romana, els que per la seva essencial interès descriurem després. Amb aquests fragments va acabar el resultat de l’excavació de 1890, ja que a la resta de la zona no es va trobar res més. 

El 1971, el C.I.C. va excavar la resta de la zona en uns 400 mts. quadrats i els resultats van ser els següents: Descobrir a 3,80 m de la cara N. de la torre i perpendicularment a ella un àrea de incineració de 2,20 mts., de longitud per 1,40 mts. d'amplada, amb un estrat de cendres de 27 cms. de profunditat i en el centre del qual apareixia un atuell pla, aixafada. fragmentada i incompleta, possible encensari durant la cremació i definidora de la "ustrina" al lloc funerari. 

Abans que una pala mecànica es fes famosa en aquesta localitat, per la seva brutal envestida a la torre, deixant-la reduïda a un informe munt de pedres sobre el seu indestructible sòcol, el que es conservava de la mateixa era el següent: La cara oriental es mantenia gairebé íntegra; de la septentrional només la meitat i la del migdia molt poc. La resta ruïnes, romanent incòlume el basament massís fins avui. La descripció de la torre feta per el Sr. Botet i Sisó va ser exacta i precisa. 

Gràcies a això ia l'inestimable arxiu de D. Emilio Martínez, ens va ser permesa la reconstrucció de la torre amb tota fidelitat i respecte a l'original i portada a terme pel personal annex a la Secció arqueològica de l'Excma. Diputació de Girona i sota la direcció del Dr. D.Miquel Oliva. 

El monument està construït amb pedra del país, carejada i una mica polida a les cares exteriors, disposades en filades irregulars i unides amb morter En alguns buits s'incrusten trossos de tègula i fang cuit per a farciment de certs espais. Tota la torre estava arrebossada amb un arrebossat que pel que sembla augmentava fins a la cornisa superior, donant-li un aspecte de bona aparença i terminació cuidada. Les restes de aquest arrebossat són ben visibles a la fotografia de la torre el 1891 i en algunes tègules que formaven l'adorn de la base de la mateixa. 

Com que ens és desconegut per qui o per a qui va ser erigit tal monument funerari, queda per veure si és possible arribar a una data acceptable que ens permeti conèixer en quina època va ser construïda. Per això, a falta de testimonis escrits i de qualsevol altra naturalesa, només tenim els fragments de ceràmica, ja que el clau únicament se li pot atribuir un significat màgic de dilatat ús, passant el mateix amb l'ungüentari. 

Tot i que no disposem a la vista de cap dels objectes esmentats tenim però la reproducció exacta d'ells a la feina del Sr.Botet i Sisó, el qual, no cal dir-ho. serveix de base a aquest petit estudi. 

El primer fragment descrit a l'original com: "...de fang saguntí de color vermell, envernissat, amb figures i dibuixos amb relleu...", pertany sense dubte a aixella de "terra sigillata" i amb tota seguretat a la fabricada en els tallers de Gàl·lia meridional o central. 

Tot i les deficiències a la reproducció, s'observa un noi corrent cap a la dreta i davant d'ell una deïtat amb barba i cargols inflats que es recolzen en una comucòpia. A banda i banda de les figures hi ha tiges vegetals, tenint l'escena és un clar sentit mitològic. 

El fragment núm. 2 és de la mateixa classe, factura i color. El relleu està dividit en tres panells separats per metopes constituïdes per un soguejat molt fi. El primer panell a la dreta conté arbre. fruit, altar i tija vegetal. L'inferior esquerra només deixa veure la part posterior d'un animal del qual cua pot deduir-se es tracta de una llebre. Al tercer panell es distingeixen les dues extremitats davanteres d'un altre animal, la classe del qual només es pot deduir del conjunt i que amb tota possibilitat es tracta d'un llebrer. En part també té un sentit religiós o mitològic. 

A la ceràmica fabricada a la Gàl·lia meridional apareixen les escenes amb sentit mitològic o religiós a partir del regnat de Domitià (81-96).

*******************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6338

*******************************************