MAS EL GRAU
L'ESTANY - EL MOIANÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: Medieval Modern Contemporani, segle X-XVII-XX
Descripció:
Masia de grans dimensions amb un
emplaçament majestuós.
La casa està construïda amb murs de paredat que conserven encara gran part del
revestiment exterior d'estuc de morter de calç, excepte a les cantonades on es
mostren les cadenes de carreus tallats amb un treball de gran qualitat i de
forma molt precisa. El cos principal és cobert a dos vessants, i presenta el
carener paral·lel a la façana.
La façana principal està encarada a S-SO. La portalada d'entrada és també de
grans dimensions, d'arc de mig punt adovellat amb unes dovelles de grans
dimensions. La resta de finestrals, situats al primer i segon pis, són tots
homogenis, emmarcats amb carreus molt ben tallats i culminats amb una elegant
motllura. Al primer pis n'hi ha dos que són balconades. A la planta baixa, les
finestres també estan emmarcades amb pedra, però són més petites i estan
enreixades.
Una d'aquestes finestres de la façana té una incisió conopial inscrita amb
l'any "1768" i una creu intercalada.
Per l'exterior, l'altra façana especialment remarcable és la de llevant, que
compta amb un petit portal adovellat i, sobretot, dues galeries, al primer i
segon pis, formades cadascuna per dos arcs rebaixats de pedra.
També és remarcable, a la façana de ponent, un arc rebaixat actualment tapiat.
A la façana posterior, la Nord, hi sobresurt un cos perpendicular al principal.
És de planta rectangular i força gran, té les mateixes característiques
constructives que el principal, tot i que les pedres de les cantoneres no estan
tallades amb un treball de tanta qualitat.
A l'interior, la casa té també la distribució típica de les masies. L'habitació
que fa de rebedor és el punt de partida de la noble escala de pedra que dóna
accés al pis principal, i també el punt de distribució cap a les corts de la
planta baixa. El sòl de la planta baixa és empedrat arquitectònicament, hi
destaquen alguns arcs de mig punt de grans dimensions. Al primer pis, cal
remarcar-hi l'existència de grans habitacions nobles, amb antigues rajoles o
fins i tot empedrades. Cal destacar-hi també els embigats dels sostres i els
nombrosos elements nobles, com ara algunes piques decorades, una cisterna que
conserva encara el sistema de politges per a extreure l'aigua del pou
directament des de l'interior de la casa, etc.
La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts,
construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té
inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. En destaca un altre, també a
l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra.
El mas està format per l'edifici principal i pels seus edificis i espais
annexos, encara força ben conservats; l'era, la bassa, coberts, etc.
Observacions:
La forma de tancar el mas Grau es
coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les
masies, és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una
gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs.A la zona
trobem vàries masies amb aquesta forma de tancat.
Història:
Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any
921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres "Infra terminus
Modeliano" al comte Sunyer.
Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa
Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de
l'Estany, vers l'any 1460.
Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII,
incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans
nissagues catalanes.
Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la
porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada
al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens
donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest
període.
El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja
no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt
arrelament a Moià. [Costa, 2003].
********************************
Enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16473
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9888
********************************




.jpg)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada