FONT VELLA o FONT DE LES ERES
L'ESTANY - EL MOIANÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: Medieval Modern Contemporani, segle XVIII-XIX
Descripció:
Construcció excavada sota el
nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra,
protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que
conformen una esquena d'ase de secció triangular. La part més baixa de la
construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font
se situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les
parets laterals. Al davant de l'arc que presideix l'escala descendent, hi ha
una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la
data 1756. .
Observacions:
D'ús quotidià per als veïns,
constitueix un referent d'identitat per als estanyencs.
Història:
El 1756 es va construir la
font de les Eres, que va passar a anomenar-se la font Vella a partir de la
construcció, abans del 1882, de la font del Prat.
La làpida conservada al davant de l'accés deixa
ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral
de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats
Reials encarregades d'administrar l'abadia de Santa Maria de l'Estany en aquell
moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així:
"Dr. Fernando Macià degà 1756".
La interpretació de la làpida és la següent: la
paraula "Fernando" (Ferran, en la forma castellana, que és com es
devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres
"FERdo". El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba
MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una
mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà
(llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la
dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula "degà" no és que
sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i
de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part
de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els
canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una
torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal
de l'Estany.
En un document de l'any 1890 apareix citada com
"la Fuente municipal del Estany, á dos minutos fuera del centro de la
población (...) de agua permanente." [Tabé, 1890, pàg. 11]
En diverses ressenyes històriques contemporànies
s'indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a
anomenar-se com a "font vella" però, tal com hem vist, en el document
de 1890 la font de les Eres encara s'anomena com a "font municipal",
de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se
popularment de manera gradual en el decurs del segle XX.
La font Vella apareix a diversos plànols
històrics; al projecte de la carretera provincial (1882), al mapa planimètric
de la Mancomunitat de Catalunya (1914/1936), al projecte de variant de la
carretera (1934), així com en diverses fotografies històriques.
Durant l'any 1973 es realitzà una intervenció de
conservació de la Font Vella, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa;
cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació
Provincial de Barcelona. Les actuacions previstes en la documentació conservada
preveien adequar el desguàs de la font fins a la Mina, així com treballs de
conservació dels paraments de pedra; amb un pressupost de 149.993'00 Ptes.
****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16465
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9900
****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada