Seguidors

dimarts, 14 de juliol del 2026

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

PLACETA DE LA FONT

SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Placeta de la Font


Café El Coro abans de la guerra

Els socis de "La Sociedad Coral La Juventud, varen iniciar la construcció d'un nou local social que a la vegada fes d'ateneu. Josep Ensesa Pujades, propietari d'un magatzem de vins a la placeta de la Font, va cedir-ne l'ús a la societat, amb l'ajut econòmic del fabricant Pere Omedes i el treball voluntari de tots els socis.
L'edifici fou projectat per l'arquitecte noucentista gironí Rafael Masó. Les obres es varen acabar l'any 1924. És un edifici de dues plantes amb elements d'esgrafiats, trenats i nusos que decoren les parets.
Convivien en aquest local l'Orfeó Joventud i la secció teatral "Foc Nou". Malauradament la Dictadura de primo de Rivera va censurar l'activitat de molts orfeons i des de 1927 l'Orfeó Juventud ja no va fer cap més actuació. L'ateneu va seguir com a teatre, café i centre neuràlgic del poble. Amb l'arribada de la República, la placeta es batejà com plaça de la República i les discussions que s'esdevenien eren polítiques, enfrontades a les del Centre Republicà.


L'edifici del "Coro" projectat per l'arquitecte noucentista Rafael Masó el 1924, fou la seu de l'Orfeó Joventud i de la secció teatral Foc Nou.
Font: Arxiu revista Parlem de Sarrià


Estandard de l'Orfeó Joventud, obra dels germans Busquets
Foto: Valentí Fargnoli


La placeta de la Font, en una foto de la Festa Major de 1925
Font: foto cedida per Lluïsa Vidal


L'escola graduada "Francesc Macià"

El setembre de 1936, el comité antifeixista de Sarrià va confiscar l'edifici El Coro, propietat de Josep Ensesa i la bòbila de rajols de l'Emili Auguet situats a la plaça de la República. L'Ajuntament va oferir a la Generalitat l'edifici i els terrenys de la bòbila per la nova escola que va rebre el nom d'escola graduada "Francesc Macià".
Les obres de reforma les va dirigir l'arquitecte Emili Blanch i Roig. Es tancaren algunes obertures i es va revestir l'exterior amb un sòcol de ceràmica de color balu. El projecte constava d'un camp d'esbarjo i també d'una piscina que mai es va realitzar. L'escola tenia capacitat per a 200 alumnes. Va funcionar amb certa normalitat durant l'any 1938.
Acabada la guerra, el règim franquista va retornar els edificis i terrenys als antics propietaris. El setembre de 1939, s'hi varen hostatjar el grup de presoners d'Andalusia i de Tarragona els quals treballaven en la construcció del pont de l'Aigua.


El café-casino del "Coro" va ser confiscat pel Comité Antifeixista per fer-ne l'escola graduada "Francesc Macià".
Font: foto cedida per Narcís Casassa


Durant la reconstrucció del pont de l'Aigua, l'any 1939, s'hi hostatjaren soldats presoners republicans.
Font: Arxiu revista Parlem de Sarrià


Espais de memòria de Sarrià de Ter
1 - Pont de l'Aigua
2 - El bombardeig de Sarrià de Ter
3 - El Centre Republicà
4 - Placeta de la Font




***************************************************
Enllaç amb informació:

Informació 

Itinerari pel centre de Sarrià de Ter, en el que es donen a conèixer els principals incidents vinculats a la Guerra Civil, com l'accident del carrilet, la retirada republicana, la voladura i reconstrucció del pont de l'aigua o el bombardeig de Sarrià de Ter.
 
Accident del carrilet
 
El capvespre del dia 7 de setembre de 1938, el tren petit de Girona a Banyoles, quan sortia del revolt del Pont de l’Aigua, va xocar contra un camió, que formava part d’un comboi de tres camions cisterna francesos els quals es dirigien a Barcelona per tal de subministrar combustible a l’aviació del front republicà. 
a espurna va incendiar el combustible i va provocar una enorme explosió. La benzina roent va escolar-se pel clavegueram, va ruixar els passatgers, els xofers i els veïns que s’hi havien acostat. Les flames sobrepassaren les cases properes, el riu cremava com si fos foc d’aigua. Alguns dels passatgers es varen llençar al riu Ter, altres varen fugir i d’altres van quedar atrapats dins dels vagons. El tren petit portava una locomotora dièsel i sis vagons amb capacitat per a 15 persones per vagó. En el lloc de la tragèdia s’hi varen acostar cap a 100 persones. Les dades oficials varen xifrar els morts en 12 persones i 31 els ferits.
 
La retirada republicana
 
A partir del 23 de desembre de 1938, l’exèrcit franquista va iniciar la darrera ofensiva contra Catalunya. L’exèrcit republicà, molt minvat de forces i material, no va poder mantenir les línies de defensa a l’Ebre i al Segre, iniciant així la retirada i intentant amb precipitació aixecar nous fronts.  Fou el començament d’un èxode massiu que des de tot Catalunya intentava arribar a la frontera francesa. De Sarrià de Ter es varen exiliar els membres de la corporació municipal, soldats i  familiars que els varen seguir.
 
Aquells dies, els veïns de Sarrià de Ter varen veure passar milers de persones,  arrossegant les seves pertinences, també soldats que entraven a les cases buides. Fou una processó interminable que omplia a vessar el carrer que alhora era la carretera de Madrid a França. Aquest èxode duraria fins el 4 de febrer de 1939, quan es va volar el pont de l’Aigua i les tropes de l’exèrcit revoltat entraren a la ciutat de Girona.
 
Voladura del pont 
 
El 4 de febrer de 1939, el comandant Jose Eduardo Villalba Rubio del Vè CE republicà va donar l’ordre de volar els ponts de l’Aigua, el de can Salvatella i el de la riera de Xuncla. Els veïns de les cases més properes foren desallotjats en previsió d’una gran explosió.  A causa de l’explosió del Pont de l’Aigua, les vies del tren petit varen sobrevolar les cases de Sarrià de Ter. De l’antic i elegant pont medieval només varen quedar els fonaments de les deu piles.
 

***************************************************










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada