CAN SISÓ
Breda - la Selva
Breda - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
segle XVI
Descripció:
Casa amb una paret mitjanera
(està adossada a Ca l'Argemí -veure fitxa corresponent-) situada al nucli urbà
de Breda, al Carrer Nou, que antigament era el Carrer Major i s'allargava fins
el Carrer dels Còdols i el Carrer de Sant Pere.
L'edifici, de planta baixa i pis, en estructura en forma d'"ela" (L), està cobert amb bigues i canyes lligades amb tripes, i té un teulat a doble vessant amb els desaigües a les façanes principals (al costat que toca a l'edifici al que es troba annexe), i a una vessant amb el desaigua a la façana principal (a l'altre costat, on a la part posterior hi ha una construcció annex, afegida amb posteritat, utilitzat com a taller de ceràmica), amb el ràfec d'una filera de teula girada al costat esquerra i amb les encavallades de la coberta al costat dret.
A la façana principal, les parets de la planta baixa són de paredat rústic. Una porta central, en arc rebaixat format per dovelles conté un escut a la clau, amb una inscripció i una data: "ANNO", a sota "1543", i sota aquesta, una flor dins un cercle o roda. Els brancals de la porta estan fets de carreus de pedra. Flanquejant la porta, dues finestres amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra, protegides per una reixa de ferro forjat.
Al pis, la façana està arrebossada i pintada de color ocre, ressaltant així les finestres. La finestra central, té llinda monolítica i brancals de carreus de pedra i ampit també de pedra. Les finestres que la flanquegen, tenen arc conopial de taló amb arquets, i els elements de suport de l'arc esculpits. Al finestral de la dreta, parelles de dos rostres masculins de diferents edats, a cada un dels suports, i als extrems dels arquets, rostres. La finestra esquerra té l'arc amb els elements de suport que són angelets i també rostres als extrems dels arquets.
A la planta baixa, a l'interior, es conserva una cuina típicament catalana, amb una llar de foc amb la campana de fum. També es conserva el forn morú, que servia per coure la ceràmica. Al pis, destaquen els festejadors que hi ha a les finestres.
L'edifici, de planta baixa i pis, en estructura en forma d'"ela" (L), està cobert amb bigues i canyes lligades amb tripes, i té un teulat a doble vessant amb els desaigües a les façanes principals (al costat que toca a l'edifici al que es troba annexe), i a una vessant amb el desaigua a la façana principal (a l'altre costat, on a la part posterior hi ha una construcció annex, afegida amb posteritat, utilitzat com a taller de ceràmica), amb el ràfec d'una filera de teula girada al costat esquerra i amb les encavallades de la coberta al costat dret.
A la façana principal, les parets de la planta baixa són de paredat rústic. Una porta central, en arc rebaixat format per dovelles conté un escut a la clau, amb una inscripció i una data: "ANNO", a sota "1543", i sota aquesta, una flor dins un cercle o roda. Els brancals de la porta estan fets de carreus de pedra. Flanquejant la porta, dues finestres amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra, protegides per una reixa de ferro forjat.
Al pis, la façana està arrebossada i pintada de color ocre, ressaltant així les finestres. La finestra central, té llinda monolítica i brancals de carreus de pedra i ampit també de pedra. Les finestres que la flanquegen, tenen arc conopial de taló amb arquets, i els elements de suport de l'arc esculpits. Al finestral de la dreta, parelles de dos rostres masculins de diferents edats, a cada un dels suports, i als extrems dels arquets, rostres. La finestra esquerra té l'arc amb els elements de suport que són angelets i també rostres als extrems dels arquets.
A la planta baixa, a l'interior, es conserva una cuina típicament catalana, amb una llar de foc amb la campana de fum. També es conserva el forn morú, que servia per coure la ceràmica. Al pis, destaquen els festejadors que hi ha a les finestres.
Notícies històriques:
L'edifici data del segle XIV
segons la inscripció de la porta d'entrada: 1543. També ho justifiquen els
finestrals gòtics del pis. L'immoble combinava les funcions d'habitatge i les
d'un obrador terrisser i s'hi conserva un forn datat del 1901.
El Carrer Nou té més de 450 anys però fins al 1608, quan apareix per primer cop el seu nom actual, era una part del Carrer Major.
El Carrer Nou té més de 450 anys però fins al 1608, quan apareix per primer cop el seu nom actual, era una part del Carrer Major.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada