CASA DE FRANCESC MAS I ROS
Caldes de Malavella - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Segle XX
Casa modernista on va residir en la darrera etapa de la seva vida el compositor Francesc Mas i Ros (Caldes de Malavella 27 de gener de 1901-23 d'agist de 1985). Dels elements notables de la façana, en destaca la tribuna poligonal de la cantonada.
Francesc Mas i Ros
Francesc Mas i Ros (Caldes de Malavella, 27 de gener del 1901 - 23 d'agost del 1985) va ser un compositor musical extraordinàriament prolífic
que obtingué gran popularitat entre els dansaires de sardanes.
La seva vocació
musical, segons paraules del mateix Mas Ros, va ser conseqüència de l'ofici
familiar, afinadors de pianos; el seu pare, Antoni Mas, tenia una empresa de lloguer
de pianos de manubri molt coneguda. A deu anys inicià estudis de solfeig i
piano amb les monges de Sant Joan de Cluny, a Caldes mateix. Sembla que els amplià, a
Barcelona, amb la professora Maria Bosch. Acabats aquests, la resta de la seva
formació musical va ser purament autodidacta.
En els anys 20 ja gaudia d'una certa
notorietat com a acompanyador musical de pel·lícules mudes en cinemes de Llagostera, Caldes, Sant Hilari Sacalm i Girona.
Als vint-i-cinc anys començà a acompanyar al piano grups de varietats per les
comarques del voltant de Girona. A partir de 1930, i durant una
trentena d'anys, estigué vinculat a l'Orquestra J.A.D.R.I.S. de
Caldes de Malavella, en funcions de director i pianista. Acabada la Guerra Civil, i havent fet fallida l'empresa
familiar pel declivi dels manubris, en Mas Ros decidí dedicar-se a la
composició, especialment de pasdobles,
sense deixar, però, de fer d'instrumentista. A partir del 1960 es dedicà
únicament a la composició. Signà com a Sorma alguns dels ballables
que compongué.
El seu nebot, Antoni Mas i Bou (Caldes de Malavella, 18 de maig del 1945) ha estat director de
la Cobla Orquestra La Selvatana i
compositor, i la seva néta Anna Genover i Mas és guionista i
escriptora de literatura infantil.
Fora d'un intent
primerenc del 1924, L'aplec de Sant Maurici, les seves primeres
sardanes són del 1942, Pastora enamorada i 1943, Malavella (instrumentades
pel seu amic Pere Mercader); del 1946 és Cançó de la
Marta, escrita ja en solitari, i que donà a conèixer el seu nom com a autor
de sardanes populars.
Compongué una cinquantena de
ballables i vora dues-centes cinquanta sardanes, de les que en gravà en discos
de vinil més de mig centenar, un rècord que només li disputaria en Ricard Viladesau. La major part de la seva
producció foren encàrrecs de persones i agrupacions sardanistes i les seves
sardanes, encara que balladores i molt apreciades en els aplecs, tenen tendència
a repetir-se i algun cop hom les ha qualificades despectivament com a pas-dobles
sardanistes.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici de planta baixa i
pis, situat al nucli urbà de Caldes de Malavella, fent xamfrà amb la Rambla Recolons
i el carrer Balneari Soler.
A la façana principal (Rambla Recolons), al costat lateral dret hi ha la porta d'entrada en arc escarcer i decoració modernista a manera de guardapols. A la porta, de fusta, hi ha decoracions florals incises, d'estil modernista. Al costat esquerre, tres finestres en arc rebaixat, porticons i gelosies de fusta i ampit de rajola vidriada, i decoració modernista a manera de guardapols. Una línia d'imposta amb les motllures en escòcia separa la planta baixa del pis.
Al pis, dos balcons, separats per una columna amb capitell, fets de pedra artificial, que sosté una motllura. Les obertures són en arc de llinda, amb porticons i gelosies de fusta. Les baranes són de ferro forjat, de semi-bulb. Els balcons estan reculats en el mur de la façana. Just sobre la porta d'entrada, un terrat al nivell del pis.
Corona la façana un pinyó escalonat amb elements modernistes.
A la cantonada, a l'altura del pis, una tribuna de cinc costats amb merlets i decoracions florals d'estil modernista.
A la façana que dóna al carrer Balneari Soler, planta baixa amb portal (garatge) en arc de llinda flanquejat per dues finestres en arc rebaixat i decoracions d'estil modernista, a manera de guardapols. Al pis quatre finestres, dues de les quals, a l'esquerre, estan geminades, en arc pla i guardapols.
El pany de paret és de maó arrebossat, pintat de color ocre amb decoracions de color gris.
A la façana principal (Rambla Recolons), al costat lateral dret hi ha la porta d'entrada en arc escarcer i decoració modernista a manera de guardapols. A la porta, de fusta, hi ha decoracions florals incises, d'estil modernista. Al costat esquerre, tres finestres en arc rebaixat, porticons i gelosies de fusta i ampit de rajola vidriada, i decoració modernista a manera de guardapols. Una línia d'imposta amb les motllures en escòcia separa la planta baixa del pis.
Al pis, dos balcons, separats per una columna amb capitell, fets de pedra artificial, que sosté una motllura. Les obertures són en arc de llinda, amb porticons i gelosies de fusta. Les baranes són de ferro forjat, de semi-bulb. Els balcons estan reculats en el mur de la façana. Just sobre la porta d'entrada, un terrat al nivell del pis.
Corona la façana un pinyó escalonat amb elements modernistes.
A la cantonada, a l'altura del pis, una tribuna de cinc costats amb merlets i decoracions florals d'estil modernista.
A la façana que dóna al carrer Balneari Soler, planta baixa amb portal (garatge) en arc de llinda flanquejat per dues finestres en arc rebaixat i decoracions d'estil modernista, a manera de guardapols. Al pis quatre finestres, dues de les quals, a l'esquerre, estan geminades, en arc pla i guardapols.
El pany de paret és de maó arrebossat, pintat de color ocre amb decoracions de color gris.
Notícies històriques:
A mitjan segle XIX a la
comarca de La Selva sorgiren els primers nuclis d'estiuejants a l'entorn de
localitats amb aigües termals. En principi s'hostatjaven en fondes o cases
particulars però amb la millora dels mitjans de transport les localitats es consoliden
com a zones d'estiueig i llavors és quan es comencen a construir les cases
d'estiueig.
A la "Guia ilustrada oficial. Caldas de Malavella" de l'any 1927 consta que aquest edifici pertanyia a Antoni Mas. Era un dels edificis que es llogaven als estiuejants que anaven al poble atrets per les aigües medicinals.
L'edifici se situa a la rambla Recolons, un dels passejos que es construeixen al poble en aquest moment i que pren el nom de qui el va promoure, en Bartolomé Recolons. Un dels xamfrans dóna al carrer que pren el nom del Balneari Soler, desaparegut el 1975.
A la "Guia ilustrada oficial. Caldas de Malavella" de l'any 1927 consta que aquest edifici pertanyia a Antoni Mas. Era un dels edificis que es llogaven als estiuejants que anaven al poble atrets per les aigües medicinals.
L'edifici se situa a la rambla Recolons, un dels passejos que es construeixen al poble en aquest moment i que pren el nom de qui el va promoure, en Bartolomé Recolons. Un dels xamfrans dóna al carrer que pren el nom del Balneari Soler, desaparegut el 1975.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada