CA L'ARMET
LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XVII - XVIII
Descripció:
Casa situada al centre del
poble, de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici té
coberta a dos aigües. Els murs són de maçoneria i han estat arrebossats
(actualment part de l'arrebossat s'ha perdut): Les obertures han estat emmarcades
per carreus de pedra ben escairats. Al primer pis s'obren quatre grans
finestres d'arc rebaixat : les dos del centre donen a un mateix balcó senzill
de ferro forjat. També el segon pis s'obren tres finestres balconades. Cal
esmentar que al seu interior, a la primera planta, trobem unes interessants
pintures murals al fresc que ocupen dos cambres . Es tracta d'uns frescos
realitzats per un pintor italià del s. XVII en els que es desenvolupa un
programa iconogràfic inspirat en temes i motius de la mitologia clàssica :
historia de Telemac, Apol·lo, Orfeu, Rapte d'Europa; també hi trobem figures
d'atlants i puttis en grisalla; figures de músics etc...
Notícies
històriques:
Sabem que el pintor italià
que realitzà les pintures va morir en la Guerra Gran el 1640. En un altre temps,
i segons Pi i Sunyer, la casa va acollir al rei Ferran VII quan de retorn a
Espanya després del seu exili francès va fer nit a La Jonquera (el qual ens
permet suposar que es tractava, aleshores, d'una de les cases més nobles de
tota la població empordanesa). A la casa es conserva un arxiu on hi ha
nombrosos documents referents a aquest període històric.
Ferran VII d'Espanya
Al catàleg del patrimoni arquitectònic publicat per l'ajuntament de la Jonquera diu:
Data: segle XVII – any 1642
Valoració:
Les característiques
originals d’aquesta casa corresponen a l’edificació del segle XVIII, on la
façana es composa a partir de la simple expressió dels elements constructius
que la formen: brancals, arcs i lloses del balcó de granit abuixardat i barana
amb muntants llisos o en forma de tirabuixó. La disposició de les obertures en
tres eixos respon a la distribució estructural en tres crugies. La dominant del
plè sobre el buit i la cornisa i tortugada ceràmiques apareixen com a altres
constants tipològiques. Com a elements singulars destaquen la doble balconada
que reforça l’eix de simetria de la façana i la porxada de la façana posterior.
Es detecta una modificació
dels trets tipològics originals: l’eliminació del revestiment de la planta
baixa, que deprecia la percepció de l’edifici.
Enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Casa de planta irregular que
consta de planta baixa i dos pisos. Té tres crugies perpendiculars al carrer,
cobertes per voltes de maó les laterals i de llençol la central. L'edifici té
coberta a dues aigües.
Els murs són de maçoneria i han estat arrebossats (tot i que actualment perdut). Les obertures han estat emmarcades per carreus de pedra ben escairats. Al primer pis s'obren quatre grans finestrals. També en el segon pis s'obren tres finestrals.
A la façana del darrera, que dóna al riu, hi ha un porxo amb volta de llunetes suportades per pilars de pedra ben tallada i escairada.
A la primera planta hi ha unes interessants pintures al fresc que ocupen dues cambres. Es tracta d'uns frescos realitzats per un pintor italià del s. XVII en els que es desenvolupa un programa iconogràfic inspirat en temes i motius de la mitologia clàssica: les històries de Telemac, Apol·lo, Orfeu, el Rapte d'Europa, etc. Amb imatges d'atlans, puttis, etc. en grisalla.
Els murs són de maçoneria i han estat arrebossats (tot i que actualment perdut). Les obertures han estat emmarcades per carreus de pedra ben escairats. Al primer pis s'obren quatre grans finestrals. També en el segon pis s'obren tres finestrals.
A la façana del darrera, que dóna al riu, hi ha un porxo amb volta de llunetes suportades per pilars de pedra ben tallada i escairada.
A la primera planta hi ha unes interessants pintures al fresc que ocupen dues cambres. Es tracta d'uns frescos realitzats per un pintor italià del s. XVII en els que es desenvolupa un programa iconogràfic inspirat en temes i motius de la mitologia clàssica: les històries de Telemac, Apol·lo, Orfeu, el Rapte d'Europa, etc. Amb imatges d'atlans, puttis, etc. en grisalla.
Cronologia:
Segons Pi i Sunyer, la casa
va acollir el rei Ferran VII quan de retorn a Espanya, després de l'exili
francès va fer nit a la Jonquera. Aquest fet fa pressuposar que aquesta era una
de les cases més nobles de la població.
A la casa es conserva l'arxiu particular de la família.
Del pintor italià que va treballar a Ca l'Armet, sabem que va morir durant la Guerra Gran, el 1640.
A la casa es conserva l'arxiu particular de la família.
Del pintor italià que va treballar a Ca l'Armet, sabem que va morir durant la Guerra Gran, el 1640.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada