Seguidors

divendres, 18 d’octubre del 2019

DIPÒSIT MUNICIPAL D'AIGUA
AGULLANA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Proper a l'escola, el dipòsit d'aigua recollia la conducció provinent de les mines i assortia d'aigua les escoles, la font municipal i la casa Lluís Marià Vidal.




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Autor: JosepAzemar Pont (Figueres 1862- Barcelona 1914) l’any 1912

Josep Azemar Pont 
Descripció:
Dipòsit situat a darrera el quarter de la Guàrdia civil. És de planta quadrada i disposa de tres graons de forma semicirculars per accedir-hi. El més interessant és la coberta amb cúpula de maó de quatre arestes i ceràmica d'escames vidriada. Aquesta senzilla construcció resulta un xic indicativa de les característiques de les darreres produccions d'Azemar, en les quals malgrat adoptar un nou llenguatge amb forta empremta noucentista es segueix mantenint un estil sobri i racionalista. Aquí això es palesa per la senzillesa dels elements decoratius (ciment amb forma de dent de serra als angles, impostes superiors amb peces romboïdals de ceràmica, teula àrab vidriada), els quals, malgrat tot, serveixen per subratllar plàsticament una construcció estrictament funcional.
Notícies històriques:
Malgrat és una obra no documentada generalment s'atribueix a Josep Azemar. La hipòtesi és ben factible si tenim en compte que el mateix any 1912, aquest arquitecte figuerenc s'encarregà del projecte de la Societat La Concòrdia d'Agullana.
Actualment fora d’ús.


Altre enllaç amb informació:








2 comentaris:

  1. Caram Joan, molt interessant aquest edifici que servia com a dipòsit d'aigua.
    Per cert, aquell que hi ha a Palafrugell, al cap de vall dels horts Les Arenes, al paratge Sorrell (al costat de la via verda) i té una certa retirada. No fos cas que fossin del mateix període de construcció.
    Moltes gràcies, com sempre, pels teus reportatges!

    ResponElimina
  2. Gràcies a tú Maria per les teves 'històries' que fan que el temps de lectura siguin molt i molt agradables i alhora curtes, sempre en vols més. Com aquest a cada sortida hi trobo indrets que et fan endinsar en temps passats, potser es l'edat o les ganes de voler saber del lloc i el moment.

    ResponElimina