JACIMENT ARQUEOLÒGIC BÒBILA ROMANA D'ERMEDÀS
CORNELLÀ DEL TERRI - PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Cronologies:
Des de Romà Alt Imperi fins a Romà Alt Imperi ( 14 / 50 )
Des de Romà Alt Imperi fins
a Romà Alt Imperi ( 150 / 192 )
Tipus de
jaciment:
Lloc o centre de producció i
explotació ceramista.
Descripció:
El jaciment es troba en un
camp de conreu a llevant del Mas, delimitat per la riera de Remença i molt a
prop de la Bassa de Can Ferraric. El jaciment està situat en la part baixa del
veïnat d'Ermedàs, a prop de la línia divisòria de terme entre Cornellà del
Terri i Palol de Revardit. Fins abans de l'excavació sistemàtica duta a terme
des de 1999, es tractava d 'un jaciment molt poc conegut; les úniques restes i
materials aportats foren troballes casuals fruit d'una campanya de prospeccions
l'any 1982, i un sondeig en què es localitzaren els restes d'un forn de
terrissa.
Es tracta d'un extens centre artesà d'època romana
dedicat a la fabricació de diversos objectes de terrissa dedicats a diferents
funcions: vaixella i servei de taula, àmfores per envasar productes agrícoles i
materials de rajoleria per a la construcció.
Les intervencions arqueològiques realitzades al
jaciment tenen per objecte l'estudi de les formes d'ocupació i explotació del
territori rural en època romana en la comarca del Pla de l'Estany, coordinant
amb altres excavacions com, sobretot, en la Vil·la romana de Vilauba. El
coneixement i parcial excavació d'un forn ceràmic (Cal Menut o Cal Ferraric) es
realitzà en 1982 durant les tasques de prospecció entorn la vil·la romana de
Vilauba.
La prospecció i excavació d'aquest lloc van
proporcionar diversos fragments de motlle per a la fabricació de TS Hispànica,
amb una decoració en la paret interna de cercles concèntrics decorats amb
bastonets. A més, es trobaren dos fragments de peces sortides ja del motlle,
sense vernís. Del forn es localitzaren la graella i la boca d'entrada a la
cambra de foc.
L'any 1999 s'iniciaren les excavacions anuals, que
han permès documentar el primer forn localitzat en 1982, a partir del qual
s'obrí una àrea de 800 metres quadrats al voltant, que permet entendre la
distribució dels diversos elements que formaven part d'una instal·lació
industrial romana.
La ubicació del jaciment és propicia, ja que està
en una fondalada amb un potent dipòsit d'argila molt homogènia que s'utilitzava
per a la producció de ceràmica que, amb un desgreixant molt depurat, donava un
bon acabat a les peces. L'abundància de fonts d'aigua dolça que es canalitzà
fins al jaciment, i un pas proper en el límit septentrional del camp d'una riera
asseguraven l'abastiment d'aigua. Per últim, la presència d'un bosc molt a prop
assegurava també l'abastiment de combustible per als forns. S'han posat al
descobert una seqüència estructural que demostra l'existència de fins a tres
fases cronològiques successives:
De la primera fase es coneix un forn petit, que
fou seccionat per un mur de la fase posterior.
De la segona fase, la més important, es documenta
una ampliació i sistematització de la bòbila. Les estructures defineixen dos
cossos separats per un espai de circulació que contenen la majoria dels forns
localitzats. La data inicial d'aquesta fase cal situar-la a finals del segle I
dC, i perdura fins final del segle II.
De la tercera fase tan sols s'evidencia un
terraplè que cobreix part de les estructures de la fase anterior i conservava
un fornet de planta lenticular, possiblement dedicat a la reparació d'eines
metàl·liques, i una alineació formada per les restes d'un mur i dos basaments
de pedres.
La direcció d'aquestes estructures és divergent de
les que hi ha en la segona fase, que presenten una ordenació molt més lògica i
articulada; en la part més meridional del camp es troben tres forns de petites
dimensions amb uns murs rectilinis de tancament que possiblement separen
aquesta zona d'una altra. A l'extrem oest, un abocador ceràmic.
Un corredor de circulació limita a la banda nord
amb un altre cos que contenia quatre forns de grans dimensions. En aquest cos
es troben dos forns que tenen la boca oberta al nord i dos més a l'est. La
confluència dels "praefurnaria" cap a una mateixa zona permeté
rebaixar el nivell del terreny delimitat per un gran mur frontal.
L'estructura dels forns és sempre la mateixa:
planta quadrada o rectangular amb una boca d'entrada i una o dues cambres de
combustió, graelles sustentades per un sistema d'arcs que arrenquen de murs
laterals i sobre un muret central en els forns de doble cambra.
L'espai obert al nord d'aquest gran cos que
contenia els quatre forns defineix un altre espai de circulació de cinc metres
d'amplada, i paral·lel a aquest, una nau allargada de tres metres d'amplada,
una mena de galeria coberta que obria al passadís i els forns. La banda est
d'aquesta nau acabava en una habitació quadrada de tres metres de costat. En
aquesta nau era evident l'ús del foc, formant petites llars de terra cremada
sobre el paviment i un forat, on havia estat ubicat un doli.
Per l'exterior, al nord de la nau i l'habitació,
s'obre un gran pati, que serviria per a col·locar-hi estructures dedicades al
treball i depuració de l'argila.
La producció del taller se centrava en una àmplia
gamma de productes ceràmics, de cinc grups:
Materials de construcció (tègules, ímbrex, rajols
quadrats, rajols per a arcs, peces irregulars amb encaixos, peces de conducció,
bobines, antefixes i lastres decoratives), Ceràmica comuna (de taula i de
cuina), Imitacions de Ceràmica africana de cuina, Ceràmica Terra Sigil·lata
Hispànica, Dolis, Àmfores i Pondera.
Durant les campanyes 2004-2006-2007 i 2008 es va
ampliar la zona excavada del jaciment, fins a una superfície de 3000m². L'espai
dels forns quedava envoltada per dues naus de tres metres d'amplada en forma de
L, que varen funcionar com a lloc de treball dels artesans que elaboraven les
peces ceràmiques als torns. També es va documentar un altre àmbit a l'oest que
contenia un forn de grans dimensions. Més al sud s'identifica una espai ocupat
per un abocador. D'altra banda, ens van documentar més forns (fins al moment es
coneixen 10 forns), basses i canalitzacions en diversos àmbits.
Entre el 2011-2012 es van realitzar tasques de
consolidació i restauració de vàries estructures de l'assentament.
La campanya de 2013 es va centrar en tancar i
definir el límit oriental de la nau sud, més enllà de la reforma; per altra
banda, es va treballar en espais perimetrals al nucli central. La topografia,
més elevada en la banda sud, i el treball agrícola del camp al llarg dels anys,
sembla que van acabar fent desaparèixer les restes de l'estructura de tancament
sud del complex. Al costat mateix però, es va poder observar una petita cubeta,
amb cendres al fons i farcida d'ossos, que resseguia el traçat del mur.
Excavada amb més detall, es va localitzar una fossa on s'havia enterrat un
èquid, dipositat en connexió anatòmica i orientat amb el cap a l'est. També es
va treballar en l'àmbit 10, comprovant els basaments, així com en la
identificació de possibles estructures perimetrals associades al treball de la
ceràmica. Així es va poder identificar i excavar una nova bassa de greda de
240+180 cm i 55cm de profunditat. Finalment, el darrer punt d'actuació es va
centrar en la localització possible d'un forn que havia estat detectat per
prospecció electromagnètica. L' anomenat forn 15, conservat parcialment,
correspon a una cambra de combustió doble, dividida per un mur longitudinal,
que sostenia una sèrie de sis arcs dobles, que descansaven en el mur central i
les parets laterals; una sola boca d'entrada, associada a un praefurnium curt,
que obre cap a l'est.
La campanya del 2014 va focalitzar els seus
objectius en documentar estructures en espais perimetrals en relació al nucli
central, sobretot a la banda nord, encetada l'any 2013. En total es van
documentar les estructures utilitzades en el procés de preparació i decantació
de les argiles: dues basses i una bassa de grans dimensions excavada al subsòl
en la que s'hauria pastat l'argila amb l'aigua. En aquesta intervenció també es
van poder recuperar diversos fragments d'àmfora i un important nombre de peces
senceres de producció local de sigil·lata hispánica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada