Llocs de Catalunya

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ

LES ESCAULES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al costat del Salt de la Caula hi ha aquest rètol on fa referència a l'antiga Església de Sant Martí ja desapareguda.

Construïda entre els segles XII i XIII. L'estructura constava d'una sola nau amb l'absis semicircular i l'arc apuntat. L'any 1926 el rector va vendre els horts i les pedres de l'església. L'Ajuntament de les Escaules va comprar alguns dels carreus originals, que es poden veure a la part baixa de la paret de les escoles, vora el torrent. La resta es van utilitzar en l'edificació actual.

En aquest indret s'hi va trobar un jaciment:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=2&consulta=MCU2KzE3MDI5MyU=&codi=8010

Es tractava d'una església romànica que fou destruïda durant el segon quart del segle XX. Surt referenciada en una butlla del papa Silvestre II a favor de la seu de Girona, de l'any 1022.
La única documentació conservada són una sèrie de fotografies de l'arxiu de Josep Maria Gavin a partir de les quals, Joan Badia en fa la descripció (1985). Sant Martí de les Escaules era una església de planta rectangular amb una sola nau amb absis semicircular al capcer i volta apuntada. La portalada que s'obria al mur meridional era d'un sol arc de mig punt adovellat. Els murs estaven fets de carreus ben escairats. Per les seves característiques arquitectòniques, J. Badia data aquest edifici entre els segles XII i XIII.
Sobre l'estat de conservació, actualment no s'observa cap indici d'aquesta església, ja que fou desmuntada i els seus carreus aprofitats per construccions del voltant.

**********************************************************

Enllaç amb informació sobre la nova església de Sant Martí:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12&consulta=MCU0KzE3MDI5MyU=&codi=17899

Època: finals segle XVIII

Descripció:

Església d'una sola nau amb capçalera poligonal orientada al nord. La nau està coberta amb una volta de canó decorada amb llunetes i dividida per arcs torals sostinguts damunt d'una cornisa motllurada que recorre l'interior del temple. L'absis està cobert amb una volta semiesfèrica d'arestes i llunetes, sense cap mena de separació amb la nau. Els murs laterals presenten fornícules a mode de capelles, tot i que no es marquen en planta, i estan cobertes amb petites voltes de canó. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada recolzada als murs laterals. La principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus regulars de pedra i la llinda plana gravada amb la data del 1785 al centre. Damunt seu hi ha una petita fornícula apetxinada amb la imatge del sant patró a l'interior. A la part superior de la façana hi ha una obertura circular a mode de rosetó i un rellotge de sol situat sota l'eix carener de la teulada. El campanar es troba situat a l'angle sud-oest del parament. Presenta el basament de planta quadrada i el cos superior octogonal, dividit en dos trams diferenciats per una cornisa de pedra. El cos superior presenta quatre obertures d'arc apuntat i està rematat per una balustrada. L'interior del temple està profusament decorat. Destaca el retaule de l'altar principal i les pintures murals que l'acompanyen.
Exteriorment, l'edifici està bastit amb pedra de diverses mides i fragments de maons, lligats amb abundant morter de calç.

Notícies històriques:

Per parlar de l'actual església cal fer esment de l'antic monestir de sant Martí de les Escaules, ja que representa el seu origen.
Hi ha constància de què aquest monestir ja existia entre els anys 814 i 840en temps de Lluís el Pietós. Es creu que va ser fundat entre els anys 820 i 825 per Adulf, el seu primer abat conegut. És possible que l'origen d'aquest monestir fos una antiga fundació visigoda anterior o, fins i tot anterior, d'època romana.
Es conserva un document datat en el 844 on consten totes les propietats del monestir.
Apareix citada per primer cop a una bula papal de Silvestre II en favor de la Seu de Girona al 1002 com a pertanyent al comtat de Besalú, “Sancati Martini, ecclesia que est in locum quem dicunt Calidas, in comitatu Bisuldunense”.
En les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280, on hi figuren les esglésies amb rendes pròpies que eren obligades a contribuir al sosteniment de les croades, apareix com a ecclesia de ipsis Calidis i consta com a parròquia als nomenclàtors del segle XIV.
Actualment no queden restes de l'antiga església vella de Sant Martí de les Escaules ja que va ser enderrocada als any 20 del segle XX.
L'actual església de Sant Martí de les Escaules va ser construïda al segle XVIII tal i com queda mostrat a la llinda de la portalada de la façana de migdia (1785), substituint l'antiga església medieval. Sembla que va ser construïda pels veïns de les Escaules i rodalies animats pel rector a realitzar els treballs com a acte d'expiació.

**********************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0808701as.xml?fbclid=IwAR0wWJRegrypC28lfG67MuzRMcdGja5D3xvYh1oAeN7_df3mbvkRK8KWYSg

El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840. Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir. Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844. En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables. A més de les possessions de les Escaules, dominaven la villa de “Furnos”, el vilar “Supiratos” i el lloc de “Buchatella”, al pagus de Besalú, i també el vilar de “Leocarcari in monte Albario”, al pagus de Peralada. Aquests llocs han estat identificats amb el mas del Forn, el veïnat de Subirats, tots dos de l’actual terme de Terrades, el poble de Boadella i, segurament, un indret prop de Rocabertí, al terme de la Jonquera. També posseïen la “cella sancti Pauli de Lirlir”, que segurament cal identificar amb Sant Pau de la Calçada. En aquest document figura que els monjos havien artigat els erms i aprisiat la terra. Tenint en compte el patrimoni de què gaudia el monestir l’any 844, és possible de suposar que, com altres monestirs sorgits durant el renaixement monàstic dels segles VIII i IX, podia tractar-se de la supervivència o la revitalització d’un monestir visigòtic. Tanmateix, la vida d’aquest cenobi fou curta. L’any 899 havia perdut la seva independència, puix que en un diploma de Carles el Simple apareix com una simple cella que era confirmada com a domini de la seu de Girona. També en el mateix sentit, és confirmada a la seu en un altre precepte del mateix rei, de l’any 922, en el qual és designada encara com a abadia de Sant Martí. El 982, el clergue Guigó deixà unes terres al monestir de Sant Martí de la Muga. L’any 1002, segons una butlla del papa Silvestre II, no era més que una simple església de poble, possessió de la seu de Girona: “ecclesiam sancti Martini quae est in locum quem dicunt Calidas”. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 és esmentada l’“ecclesia de ipsis Calidis” i, com a parroquial, l’any 1362 i també en els nomenclàtors diocesans del segle XIV: “ecclesia parrochialis sancti Martini de ipsis Calidis”. L’any 1691 en el nomenclàtor d’esglésies hom troba la unió de l’església de Boadella amb la parroquial de les Escaules. Actualment no hi ha el més petit rastre d’aquesta església de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Martí fou construïda al segle XVIII en un altre lloc d’aquest indret, vers ponent, respecte a l’antic emplaçament del monestir primitiu. L’església antiga era ruïnosa i es destruí totalment l’any 1923. L’edifici era una construcció d’una sola nau amb absis semicircular. La portada s’obria al mur meridional de la nau. De les fotografies que en resten es pot deduir que la portada havia estat una mica reformada; potser n’havia estat arrencat un guardapols. En aquest mur de migdia hi havia també dues finestres de doble esqueixada. La finestra que hi ha al centre de l’absis era també de doble biaix. La volta de la nau era apuntada. L’església fou construïda amb grans carreus ben escairats, els quals eren disposats en filades seguides. Les voltes eren, també, de carreuada. Gràcies a les fotografies de l’Arxiu Gavín, hom pot considerar que l’església vella de Sant Martí de les Escaules, actualment desapareguda, fou construïda als segles XII o XIII. A l’edifici de les antigues escoles públiques, a l’entrada del nucli de població, hom hi pot veure molts dels carreus de l’església, els quals foren reutilitzats en construir-lo l’any 1928.