VIL·LA ROMANA i BANYS DE VILABLAREIX
VILABLAREIX - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Què són les vil·les suburbanes?
Al voltant de ciutats romanes com la de Gerunda (Girona) es construïen grans finques de propietat dels ciutadans més rics i poderosos. Aquests assentaments tenien un paper econòmic, ja que tot sovint eren el centre d’una amplia propietat (fundus), però sobretot, eren grandiosos i rics habitatges en els quals el propietari disposava de totes les comoditats, en cases molt espaioses que combinaven grans sales molt luxoses amb grans patis i espais enjardinats. Per construir aquestes vil·les es buscaven llocs propers als principals camins i a algun curs d’aigua, preferiblement en petites elevacions que fessin ben visible la casa i permetessin al propietari disposar d’àmplies vistes sobre l’entorn. A les proximitats de Girona es coneixen algunes d’aquestes vil·les: el Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), Can Pau Birol (Girona), Montfullà (Bescanó) i la de Sant Menna, a Vilablareix.
Sota Sant Menna hi ha una vil·la?
Efectivament, l’església de Sant Menna se situa al mateix
indret on en època romana s’alçava una gran vil·la suburbana. L’indret és
ideal, en una petita elevació emmarcada per petites rieres i una àmplia plana. En
època moderna s’hi van fer molts moviments de terres que van destruir bona part
de la vil·la, el qual va provocar la desaparició de moltes estructures. La
vil·la ocupava tota la terrassa on actualment hi ha l’església parroquial i els
camps de l’entorn, especialment els situats al sud de la vil·la. Disposava de
grans comoditats de les quals solament es conserven els banys, però les
excavacions han permès apreciar l’existència d’altres estructures, tant d’habitatge
com industrials.
Els banys
La part conservada dels banys de la vil·la correspon a les cambres calentes. Es tracta de dues cambres dotades d’hipocaust (calefacció subterrània), una de les quals devia servir de tepidarium i l’altra, de caldarium. Inicialment els banys disposaven d’un forn que escalfava la cambra a través de l’hipocaust, i la caldera d’aigua calenta per a la banyera. Posteriorment es va construir un segon forn a la banda contrària. La presència dels dos forns permetia escalfar molt més el vell tepidarium i el convertien en una cambra per suar, una sauna. Les cambres termals estaven habitualment cobertes en voltes de canó que permitien distribuir millor l’escalfor i col·locar les finestres al sostre per il·luminar millor les estances.
Com eren els banys romans?
Per als romans el bany no era només un lloc on netejar-se
sinó també un espai social, ja que quan es rebia un convidat se li oferia un
bany abans de sopar. Disposar d’uns banys a la casa era un símbol de riquesa, perquè
el manteniment requeria una elevada despesa en combustible i aigua, i requeria
personal que els mantingués en funcionament. El bany comportava uns rituals per
als quals s’utilitzaven diversos espais, i això feia de les termes unes
estructures de certa complexitat. Els banys tenien diverses estancs i elements:
Apodyterium: vestuari on els banyistes es despullaven i
guardaven els estris personals.
Frigidarium: sala per als banys freds.
Labrum: pica amb aigua freda.
Tepidarium: sala escalfada amb hipocaust, amb una temperatura
moderada, on es podien fer diverses activitats, sobretot massatges.
Caldarium: sala que disposava de calefacció per sota del
paviment, i d’una banyera amb aigua calenta.
Hipocaustum: sistema de calefacció subterrània que utilitzava
tot un seguit de columnetes per elevar el paviment i permetia a l’aire calent
circulés per sota.
Praefunium: sala on se situava el forn que escalfava l’hipocaust
i l’aigua del caldarium.
La Torratxa formava part del cementiri
de la vil·la?
Sí. Els cementiris de les vil·les se situaven tot sovint una mica separats de la casa principal, a tocar els camins principals, on els monuments funeraris fossin visibles per a la gent que hi transitava. En el cas de Vilablareix, aquest cementiri se situava enmig d’uns camps. Encara es conserva el principal monument funerari, un mausoleu en forma de torre. És una estructura de formigó, de dos pisos d’alçària i amb una gran fornícula a la part central (abans estava revestida de plaques de pedra). En el nínxol hi anirien escultures de la família i a sota, una placa amb la inscripció referida al propietari. Al pis inferior hi havia l’espai per col·locar els difunts. Al voltant d’aquest gran monument n’hi havia d’altres de més petits, avui destruïts, i tombes més senzilles pertanyents als ocupants de la vil·la.
Les diverses estructures
relacionades amb la Vil·la romana de Vilablareix es troben repartides en
diverses zones:
El camp baix: en aquesta zona hi ha una
claveguera, localitzada ja l'any 2008, però que es troba espoliada per la part
més septentrional on només es conserva la rasa que ocupava. Pel que fa als
materials n'apareixen amb una presència massiva de medievals i moderns
barrejats amb algun fragment dispers de ceràmica romana, fet que il·lustra
l'important actuació antròpica d'època moderna. També es va localitzar un llarg
mur de pedra lligada amb fang orientat de nord a sud, bastida amb rierencs i
algunes pedres sense lligar. A la banda oest s'hi va detectar un petit
enderroc. El material associat al mur era d'època medieval i moderna. El fet
que el mur no presentés cap altre estructura associada ha porat a plantejar que
es tractés d'un mur de limitació de finca o una tanca probablement d'època
medieval o moderna, tal i com indiquen els materials associats.
La plaça a migdia de l'església: sota el paviment
actual de la plaça van aparèixer diverses estructures, la majoria d'elles
estructures de fonamentació o negatives retalls de al subsòl, com sitges. El
més interessant va ser la localització de les restes d'un paviment d'època
romana, que es troba en un estat de conservació molt desigual, constituït pel
rudus de petits codolets i el signinum de petites tessel·les blanques amb una
decoració romboïdal. També s'hi ha localitzat un mur, orientat de nord a sud,
constituït amb pedres irregulars i lligades amb morter de calç. Pel que fa a la
cronologia, els materials són també moderns, tot i que es van localitzar dos
estrats d'època romana. En ambdós casos es tracta de materials que cal situar
en època baix republicana i començaments de l'Imperi, moment que no incidiria
plenament amb la tipologia del paviment de signinum i tessel·les i que
indicaria la presència d'una vil·la d'origen republicà. Així mateix, s'han
localitzat dos espais dividits per un llarg mur orientat nord-sud i les restes
d'uns banys amb hipocaust.
Els banys: s'han localitzat diverses estances dels
banys. La zona est del sondeig estava ocupada per una estructura rectangular,
allargassada, orientada de nord a sud i delimitada per murs de rierencs i
morter que configuraven un conjunt de dues estances calefactades per hipocaust,
amb un praefurnium a la banda nord i, probablement, una banyera a l'extrem sud.
Els murs perimetrals de l'estructura es conserven amb una alçada de poc més de
mig metre als angles i a la zona nord, mentre que al centre es conservaven
arranats a l'alçada del paviment inferior de l'hipocaust. Aquest paviment, fet
amb opus signinum, presenta les empremtes de les pilae, algunes de les quals
s'han recuperat in situ. A la banda nord se situava la boca del praefurnium,
construïda amb rajols i que en un fase posterior va ser tapiada. A la banda
sud-occidental d'aquesta estructura se situa una petita estança de
funcionalitat gens clara. Aquest sector queda separat a ponent per un
estructura d'opus caementicium. La zona de ponent sembla ser una zona de
servei, dedicada com a mínim a l'alimentació del forn. Dins d'aquest espai es
van recuperar dos elements: un paviment de morter a la banda nord i un mur de
rierencs lligats amb morter situat a la zona central. Tant a les termes com a
l'espai de servei els materials recuperats pertanyen a l'època moderna, amb
materials del s. XVI i XVII localitzats a cotes mot baixes, fins al paviment de
l'hipocaust, fet que demostra activitats de saqueig en aquest període. Pel que
fa a la ceràmica romana, aquesta es va recuperar en indrets molt puntuals, com
el farciment del forn que data d'època imperial.
Els enterraments: la proximitat a l'església
parroquial comporta la troballa d'alguns enterraments a la zona excavada. La
majora d'enterraments, tots ells en fossa, es trobaven en un mal estat de
conservació, entre altres coses perquè es trobaven a molt poca profunditat.
Al 2011 es va iniciar el procés d'adequació del jaciment per a la rebuda de visitants. El projecte preveia la construcció d'un mur perimetral que delimités i protegís el conjunt i una coberta lleugera. Un dels pilars metàl·lics que sustentaven l'estructura de coberta s'havia de disposar al damunt d'una de les estructures del conjunt termal, concretament un reforç del mur occidental del conjunt d'estances de bany, L'operació implicava la realització d'un forat de 20cm de diàmetre i uns 3m de profunditat. El control arqueològic va proporcionar algunes dades indirectes. Es va poder comprovar que l'estructura-sòcol tenia una potència d'uns 1,80m i era feta amb un picadís de pedra volcànica a la que es va afegir fragments de tegulae i rierencs petits lligats amb morter, molts similars als opus caementicium emprats a Itàlia.
Considerem la vil·la romana de Vilablareix, el conjunt de
troballes i restes d'aquesta època, descobertes a l'entorn de l'església de
Sant Menna, dintre la que es trobaria integrada la torre sepulcral de la
Torratxa.
El conjunt d'excavacions realitzades en els terrenys que
envolten la zona de l'església, han permés constatar l'existència d'una
important vil·la, tot i l'elevat nivell de destrucció dels vestigis. Els
elements localitzats estan fragmentats, dispersos i sense connexions clares. L'única
estructura que es manté en un bon estat de conservació, és el bloc de cambres
que conformaven el sistema de calefacció de les sales calentes de les termes,
ja que es tracta de construccions obrades per sota de la cota normal de
circulació, descoberta recentment.
Al costat del mas proper i no gaire lluny de la torre, a
l'any 1934, Francesc Riuró i Carles de Palol ghi localitzaren un forn ceràmic
d'època romana i hi recolliren tegula, imbrex, fragments tubulars i
bipedals.
En uns camps de conreu entre el sepulcre i l'església,
Xavier Alberch i Josep Burch hi trobaren restes malmeses de murs i hi
recolliren ceràmica de tradició ibèrica feta al torn, comuna oxidada,
imitacions d'africana de cuina dolia, tegulae, T.S. sud gàl·lica, T.S.
africana A i C, T.S. lucente, així com àmfora forma Pascual 1 i africana
tardana.
Per la tipologia de les restes trobades, no hi ha dubte
que a Vilablareix va existir un vil·la prou rica per posseir un monumentum
notable en època altimperial i equipada amb totes les comoditats indispensables
per a aquesta mena d'establiments, com ara els banys, tot i la relativa
proximitat de la ciutat i les termes públiques. La seva fundació s'hauria
d'enquadrar en època baixrepublicana, amb una llarga continuïtat fins a
l'antiguitat tardana.
Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de
Jaciments" de Pere Cantón i Playà
Llibre "Parva Gerunda", de David Vivó, Lluís Palahí i Josep M. Nolla
Els arqueòlegs han trobat
les restes d'unes termes construïdes entre els segles I i II després de Crist
durant la darrera campanya d'excavacions a la vil·la romana de Vilablareix
(Gironès). En concret, s'han posat al descobert part de dues estances,
conegudes amb els noms de caldarium i tepidarium, que s'alimentaven amb un
sistema de calefacció subterrani. L'arqueòleg de la Universitat de Girona Lluís
Palahí explica que aquesta troballa confirma que la vil·la pertanyia a una
família benestant. A més d'aquestes restes, la campanya també ha desenterrat
part d'un paviment amb tessel·les corresponent al període de construcció de
l'edifici, que se situa en plena època republicana (segle I aC).
Les restes de la vil·la romana de Vilablareix es van descobrir durant una
campanya arqueològica portada a terme a finals del 2008. El jaciment es troba
en uns terrenys compresos entre l'església parroquial i el mausoleu de la
Torratxa. El moment de construcció de la vil·la se situa en plena època republicana,
al segle I aC, i la seva vida útil es va allargar més de quatre segles (fins
als segles III-IV dC). Després que la primera campanya posés al descobert
diverses traces de murs, estances i part d'una canonada, els arqueòlegs han
continuat excavant l'esplanada per descobrir noves restes. En aquesta ocasió,
els treballs han permès posar al descobert part d'unes termes romanes
corresponents als segles I i II dC. En concret, s'ha trobat part d'un caldarium
i d'un tepidarium (dues estances on els romans prenien banys calents i tebis). Tot
i que la vil•la estigui bastant arranada a conseqüència de les ocupacions de
terreny posteriors, el fet que aquestes estances estiguessin soterrades ha
permès conservar-les. 'Tot el nivell de paviments ha desaparegut, però en
canvi, aquestes zones termals s'han conservat perquè tenien una càmera de calor
subterrània, i a més des les estances també hem trobat les boques dels forns
que les alimentaven', concreta Lluís Palahí. A més, l'arqueòleg de la UdG
explica que la troballa confirma la importància que tenia la vil·la. 'Per poc
que podien, els romans benestants es construïen unes termes; i encara més en el
cas de les vil·les importants, sobretot les que es trobaven a prop de les
ciutats', concreta Palahí.
Paviment republicà
Una altra de les troballes
destacades d'aquesta segona campanya ha estat la localització de part d'un
paviment amb tessel·les, corresponent a la primera etapa de construcció de la
vil·la. 'Es tracta d'un tipus de pavimentació que a partir de l'època augustal
es va abandonar, i que ens confirma que els orígens del jaciment es troben al
segle I abans de Crist', explica Lluís Palahí. A més, aquesta descoberta té una
doble importància. I és que confirma que, en paral·lel a la fundació de
l'antiga Gerunda, els romans van construir vil·les al voltant de la ciutat. 'Si
posem en relació la de Vilablareix amb la vil·la del Pla de l'Horta, a Sarrià
de Ter, veiem com aquestes es van aixecar juntament amb la fundació i ocupació
de l'antiga Gerunda', indica l'arqueòleg. Fins ara, els arqueòlegs han excavat
entre quatre i cinc estances de la vil·la romana de Vilablareix. 'En superfície
hem abastat molt tros, però el problema és que, com que el jaciment està molt
arranat, costa trobar estances conservades', indica Palahí. En properes
campanyes, la intenció és buscar restes a la zona situada més a tocar de
l'església i també excavar al voltant del monument funerari de la Torratxa, on
ja hi ha documentada l'existència d'una necròpolis romana.
Notícia publicada al "Diari de Girona", 1/2/2010
***********************************************
TORRE SEPULCRAL LA TORRATXA
Pertany a la denominació de
"sepulcre de torre". Formada per dos cossos i un terrat. L'alçada
total és aproximadament de 8,65 m i les parets tenen una amplada d'uns 75 cm.
els dos cossos estan separats per unes línies de rajols. L'orientació de la
torre és d'uns 30º30', on no es troba cap mena d'orientació intencionada. El
material, a més de rajols, és formigó de calç i pedra volcànica, molt abundant
en questes contrades. Està fet en capes "encofrades" que li dóna un
curiós aspecte estriat i decoratiu. Els dos cossos estan coberts per voltes de
rajols de cantell i units amb morter de calç, completats pel damunt amb
formigó. La mala disposició dels rajols ha fet que l'estructura no aguantés i
presenti l'estat actual.
La part inferior era una cambra sense accés a
l'exterior, mentre que la superior presenta un amplíssim arc. A la
"terrassa" hi ha restes de forats, possiblement del bigam de
estructural de la coberta i a cada costat hi ha una fornícula.
El forat d'entrada posterior s'ha obert
posteriorment, segurament per a utilitzar-la com cabanya. Actualment la torre
presenta una esquerda central de dalt a baix i està reforçada amb rajols a les
bandes, per motius de seguretat. Tot un costat és envaït per les heures, que
deterioren encara més el monument.
Encara que hagi estat declarat Bé d'interès Local per la Generalitat (12-16-1979) resta com a propietat particular enmig de camps de cultiu i sense cap mena d'accés per arribar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada