Seguidors

dijous, 31 de març del 2022

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA

CABANELLES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 












Enllaç amb informació:

Època: XII - XIII // XVIII - XIX

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanelles, al bell mig del terme, al costat del cementiri municipal.
Església d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta apuntada mentre que l'absis té la coberta ametllada i està obert a la nau mitjançant un arc triomfal també apuntat. Les dues voltes arrenquen d'una cornisa motllurada força senzilla que recorre els murs laterals de la nau i la conca absidal, tot i que està disposada a diferent alçada. El temple presenta dues capelles laterals obertes als murs de migdia i tramuntana i cobertes amb voltes d'aresta. Responen a la reforma duta a terme al segle XVIII (en un carreu situat a la cantonada de ponent de la capella de migdia, a l'exterior de l'edifici, hi ha gravada la data 1768). A la banda nord de l'absis es troba la sagristia, posterior a la reforma anteriorment mencionada. La façana lateral, orientada a migdia, presenta el portal d'accés a l'interior situat l'extrem de ponent del parament. Està format per quatre arquivoltes d'arc de mig punt sense decoració i un guardapols motllurat, amb la llinda i el timpà llisos. Destaca el treball en ferro de la porta de fusta. En aquest mateix mur hi ha dues finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada força estretes i allargades, que es repeteixen a l'absis. A la part superior del parament destaquen dues petites finestres d'arc rebaixat que ventilen les golfes, construïdes també durant la reforma del segle XVIII. A la façana de ponent és probable que una cinquena finestra fos transformada en ull de bou. Les obertures de la sagristia són circulars i estan bastides amb maons. A l'extrem sud-oest del temple, damunt del portal d'accés, hi ha un campanar de torre no marcat en planta, amb quatre finestrals de mig punt adovellats, tot i que dos d'ells es troben tapiats, coronat per una balustrada.
El temple presenta l'absis bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades perfectament regulars, mentre que la resta està construït en pedra desbastada de diverses mides, disposada també en filades regulars, amb restes dels revestiments arrebossats.

Notícies històriques:

Santa Coloma de Cabanelles és un temple bastit possiblement al segle XI, però reformat a finals del segle XII o principis del XIII.
La primera menció documental enregistra data de l'any 1017, quan el papa Benet VIII confirmà diverses propietats al monestir de Sant Esteve de Banyoles, entre els quals hi constava la parrochia de Santa Columba. Al principi del segle XIII, el priorat de Santa Maria de Lledó exercia la sobirania feudal a Cabanelles. El temple és mencionat també en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en la relació d'esglésies que pagaven dècimes a les croades i apareix als nomenclàtors de finals del segle XIV.
L'església fou reformada una altra vegada al segle XVIII, tal com ho testimonia la data de 1768 inscrita en un carreu. Va ser en aquest moment quan s'afegiren les capelles laterals, es bastí la sagristia i un campanar de torre ubicat a l'angle sud-oest.







******************************************************
Altre enllaç amb informació:

Possiblement el primer esment que trobem de Santa Coloma de Cabanelles és de l’any 1017, quan el papa Benet VIII confirmà al monestir de Sant Esteve de Banyoles diverses propietats, entre les quals la que posseïa “in parrochia de sancta Columba”. També trobem que a l’any 1204, el priorat de Santa Maria de Lledó exercia sobirania feudal sobre el lloc de Cabanelles.

En aquest any és documentat un personatge anomenat Guillem de Cabanelles i, entre els anys 1227 i 1245, trobem que el bisbe de Girona és Guillem de Cabanelles. L’església la trobem esmentada en les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors del final del segle XIV1.

L'església de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, sense arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre directament a la nau. Les voltes arrenquem d'una senzilla motllura, que també apareix al ràfec de la coberta absidal, i que constitueix, amb la porta, l'únic element ornamental de que consta l'edifici2.

La porta és situada a la façana de migjorn, prop de l'angle amb el mur de ponent. En aquesta mateixa paret s'obren dues finestres de doble esqueixada, estretes i allargades. A l'absis se n´hi obren dues més i una probable cinquena finestra, que fou transformada en ull de bou, s'obria al mur de ponent2.

La portada romànica és formada per un feix d'arquivoltes o plecs de gradació i té una grossa llinda i un timpà del tot llisos. Aquesta obertura pertany a un tipus de portes molt corrent als temples rurals del romànic tardà del país i es repeteixen amb petites variacions a les esglésies dels segles XII i XIII i, fins i tot més tard, des del Ripollès fins a la costa a cada costat de l'eix pirinenc3.

El temple fou reformat al segle XVIII (en un carreu es llegeix la data de 1768) i s'hi afegiren sengles capelles als cantons de migjorn i de ponent. A l'angle sud-oest es construí un campanar de torre i, probablement en aquest moment, es construïren unes golfes sobre la nau, i s'arrebossaren les façanes. Posteriorment encara fou construïda una sagristia adossada al cantó de tramuntana de l'absis2.

Per les seves especificitats constructives podem concloure que l'església de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici bastit possiblement al segle XI, però que al finals del segle XII o, potser, al començament del següent fou profundament reformat, aprofitant una part dels murs vells en el nou edifici. Aquest s'inscriu perfectament dins els tipus que esdevingueren comuns en l'arquitectura empordanesa del final del segle XII i el XIII, com les esglésies d'Agullana, Maçanet de Cabrenys, Saus o la molt propera de Sant Martí Sesserres.2

1 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs i Maria Lluïsa Casas i Loscos
2 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs, Maria Lluïsa Casas i Loscos i Joan-Albert Adell
3 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs
Fotografies: El Rostoll

******************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://elromanic.wordpress.com/2018/11/07/santa-coloma-de-cabanelles-cabanelles/

http://www.artmedieval.net/Santa%20Coloma%20Cabanelles.htm

******************************************************




 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada