Llocs de Catalunya

JACIMENT DE LA VIL·LA ROMANA DE LA FONT DEL VILAR

AVINYONET DE PUIGVENTÓS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Imatges de les intervencions arqueològiques realitzades a principi dels anys noranta. S'hi poden observar diverses estructures de la part productiva de la vil·la, avui desaparegudes. Es veu un magatzem de dolia dins d'un edifici cobert, un dipòsit de líquids, un canal de desguàs i la base d'una cuina feta amb diverses teules (tegulae)

El jaciment fou descobert l'any 1983 i excavat en extensió durant els anys 1992 i 1993. Recentment, ha estat restaurat per la Diputació de Girona (Servei de Monuments) i l'Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós, la qual cosa ha permès consolidar les restes existents i adecuar-les per a la visita. En concret, el sector conservat està format per una construcció de planta rectangular molt arrasat, que s'ha identificat com un edifici residencial. Annex, al nord d'aquesta primera estructura i amb una orientació diferent, s'observa un segon edifici que acollia unes modestes termes. Aquest fou bastit entorn el segle II i consta de dues úniques sales separades inicialment per una paret mitgera, que sembla, que corresponen a un tepidari/apoditeri (saba tèbia amb funcions de vestuari) i un caldari (sala calenta), al qual s'enganxa una estructura en forma d'absis on es devia encabir una petita banyera. La sala de treball i el forn que escalfava el conjunt se situa al sud, entre les termes i l'edifici. Finalment, cal esmentar que a l'est es conserven les restes de tres "dolies" (grans recipients ceràmics on es podia guarda oli, vi, farina, etc.) seccionats per la meitat i enterrats a terra, els quals recollien les aigües brutes procedents dels banys i, alhora, possiblement funcionaven com a latrines dels habitatants de la casa.

Magatzem de dolies (grans gerres per transportar o emmagatzemar aliments o qualsevol líquid en grans quantitats).

Dipòsit de lìquids

Canalització de tegulae

Base de cuina feta amb teules

Vista general dels banys un cop restaurats. En primer terme s'observa el tepidari/apoditeri, a continuació el caldari amb l'absidiola, on hi havia la banyera, i al fons, es veu l'arc per on entrava l'escalfor procedent del forn.

Per esclafar els banys i les habitacions els romans feien servir el sistema de l'hipocausí. Aquest consistia en un forn connectat per un tunel amb l'habitació que es volia escalfar. El terra d'aquesta estançaestava sobrealçaten uns pilars, de forma que es creava una cambra d'aire per on circulava l'aire calentprocedent del forn. D'aquesta forma s'escalfava el terra i les parets, que solien comptar amb uns tubs per on tambépujava l'aire.

Dolia escapçada i possada la revés per a ser utilitzada com a fossa sèptica, en procés de consolidació i protecció.

*****************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=MCU2KzE3MDEyMyU=&codi=5540

Cronologies: Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 )

Tipus de jaciment: Lloc d’habitació amb estructures conservades vil·la.

Descripció: Vil·la d'època romana que fou localitzada, l'any 1983, per membres de l'associació Patronat de Santa Eugènia amb motiu de la urbanització d'aquest paratge. Tot i el coneixement previ que la gent de la contrada tenia sobre la troballa d'elements antics, no es va fer cap intervenció preventiva. Un cop s'havia iniciat el procés d'urbanització es va localitzar, a les terreres de l'obra, gran quantitat de ceràmica romana, monedes, elements metàl·lics i ossos. Per aquest motiu, el Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona va promoure una intervenció d'urgència amb la finalitat de delimitar el jaciment. Uns anys més tard s'endegaren dues noves campanyes d'excavacions, la primera l'any 1991 i la segona l'any 1993, que permeteren posar al descobert bona part del jaciment.
Les estructures exhumades es classifiquen clarament en una doble funcionalitat: la part residencial de la vil·la i la part rústica o productiva. La primera es troba en el sector de ponent i lleugerament separada de la segona. La zona principal és de planta rectangular, els murs són fets de rierencs units amb morter de calç amb un gruix de 80 cm i una alçada màxima conservada d'1 m. Al nord hi ha un balneus, que podria ser una reforma dins el segle II dC. La part productiva es desenvolupa al voltant d'un pati central. Destaca la sala nord (25 x 6,5 m) on s'ha documentat una vintena de forats de doli, tot i que part d'aquest habitacle es destruí durant les obres de la urbanització. En un extrem de la sala s'ha documentat un dipòsit (3,5 x 2 m) amb les parets i el sòl recoberts d'opus signinum i un forat de decantació a la part central. Més al sud hi ha un altre dipòsit, possiblement de premsat del raïm i altres habitacions associades. L'estudi d'aquest jaciment ha permès identificar aquestes estructures com a element d'una vil·la destinada a l'explotació vitivinícola , amb una àrea conreada d'entre 5 i 10 ha i una producció mitja anual de 300 hectolitres. Funcionaria entre el segle I aC i el segle V dC.
Part de les restes excavades es mantenen en un estat de conservació precari sense cap protecció i els murs consolidats s'estan degradant, l'altra part de la vil·la es destruí per la urbanització.
L'abandó de la zona on es localitza la vil·la romana del Font del Vilar va propiciar que la parcel·la fos utilitzada com abocador. Davant aquest problema l'Ajuntament d'Avinyonet va creure convenient l'adequació d'aquestes restes arqueològiques per tal de possar-les en valor i evitar que es produïssin més abocaments. La nova campanya d'excavacions del 2009 va permetre el sanejament i neteja de tot el solar i la retirada de la vegetació que el cobria. Posteriorment, es va efectuar un rebaix general per deixar a la vista tots els murs que ja s'havien excavat. Amb l'ajuda de la planta de l'excavació anterior, es van deixar els murs al descobert i es varen rebaixar els àmbits interiors fins a la cota final de l'excavació anterior.
Tanmateix, la neteja també va permetre la localització i excavació de dues noves estructures, que no s'havien localitzat a la campanya anterior: una estructura de combustió i un mur de còdols de grans dimensions lligats amb argila. La cronologia de les dues estructures se situa, a grans trets, en el segle II dC.
Posteriorment es va tornar a cobrir el jaciment per evitar la seva degradació a l'espera de futures intervencions arqueològiques. L'única zona que quedava a la vista era el sector de les termes, que s'havia consolidat poc després de la intervenció arqueològica de 1993.
L'any 2009 es van dur a terme dues intervencions que consistien a sanejar tot el solar i rebaixar els nivells de terra fins a deixar a la vista els murs de l'excavació del 1993. En aquesta campanya es va trobar una estructura de combustió i un mur de còdols de grans dimensions. Aquestes estructures daten del segle II dC.