POU DE GLAÇ DE VILANNA
VILANNA - BESCANÓ - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Fa més de 4.000 anys que les civilitzacions del Pròxim Orient ja utilitzaven la neu i el glaç per conservar els aliments. Aquestes tècniques de refrigeració es difongueren per tot el Mediterrani en temps dels grecs i dels romans. Més endavant, a l’edat mitjana, el gel era considerat un producte de luxe, limitat a reis i nobles. El gel es va generalitzar a Catalunya i va passar a ser un producte de la vida diària a la segona meitat del segle XVI. Un dels procediments més habituals i majoritaris era crear pous de glaç. El glaç conservava, curava i refrescava el vi de les tabernes. S’utilitzava per conservar el peix i altres aliments delicats i per elaborar refrigeris, gelats i productes de pastisseria de luxe; s’aplicava com a pegat per el tractament de febres, cremades, hematomes, hemorràgies i fractures, i es receptava com a beuratge purificador. Als segles XVII i XVIII es va estendre la creença que el glaç i la neu tenien valor alimentari i ajudaven a pair. La falta de neu provocava la mateixa alarma que la falta de pa. Les temporades d’empouar i desempouar El glaç se solia empouar a l’hivern, coincidint amb l’època de menys activitat agrícola, ja que resultava fàcil trobar mà d’obra temporal i els jornalers podien obtenir uns ingressos complementaris. Al pic de l’hivern calien desenes de persones treballant intensament per embassar, serrar, picar, traginar, empouar i embollar el glaç d’un pou de les dimensions del de Vilanna. Es treballava en unes condicions duríssimes i a preu fet. Els picadors de glaç cobraven 6 sous per jornal a mitjan segle XVII.
Època: segle
XVII
Descripció: Fou edificat amb un mur circular de pedra i morter de calç. A l'interior és visible una escala corba d'un sol tram. No conserva el capell.L'Ajuntament de Bescanó va encarregar un informe sobre el pou a un despatx d'arquitectes (any 2000), en el qual van participar Carme Tarrenchs, Baldiri Boix i Lluís Solé.
****************************************************
Pou edificat (no excavat) amb un mur circular de pedra i
morter de calç, de 0,6 m de gruix. L'altura estimada màxima del mur arriba a
uns 15 m al costat sud. La planta circular té un perímetre extern de 28 m i un
diàmetre de 9,3 m fins a l'exterior. La superfície útil total és de 50 m2. La
capacitat estimada bruta seria d'uns 550 m3. Conserva la porta d'entrada a la
part superior. Probablement estava cobert amb teula, amb un teulat d'un sol
vessant cap al sud.
Prop del pou del glaç de Vilanna estan documentats el pou
de glaç de can Talaia d'Aiguaviva i el pou de glaç de Vilablareix. També s'ha
descobert l'existència de dos pous de glaç (nevera particular) a Bonmatí (pou
de glaç de la Rovira) i a Bescanó (pou de glaç de la Torre). El pou es troba
prop del rec Gros, de la sèquia de la central de Bescanó i del sistema de
comportes d'aquest canal.
****************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://www.bescano.cat/coneix/bibliografia/el-pou-de-glac-de-vilanna/
****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada