MONUMENT A PIERRE BAYLE
BIURE - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Va néixer el 8 de febrer de 1783 a Tourreilles d’Aude. Va
seguir els seus pares : el pare, Jean Baptiste, era tambor major ; la
seva mare, Margarita, cantinera i el seu germà, gran caporal-tambor, des del
seu allistament a Limoux el el vuitè Batalló de Voluntaris de l’Aude el dia 1 d’abril
de 1793.
Amb tots els esforços disponibles, reunits a Salses de Château,
van fer una ofensiva per trencar l’encerclament que els espanyols feien sobre
Perpignan.
El 17 de setembre de 1793 el seu batalló participa a la
batalla de Peyrestortes on rep el seu bateig de foc. Batalla que van guanyar.
Durant l’hivern 93-94 aprèn l’ofici de tambor en el camp
de la Unió de Perpignan.
Quan a l’abril de l’any 1794 les forces franceses
reprenen l’ofensiva, s’integra a l’estat major de la divisió Augereau i guanyen
la batalla del Bolou.
Replegats els espanyols a l’altre costat de la frontera
Pierre participa a les batalles de La Muga fins el setembre de 1794.
Després de la batalla de la muntanya de la Terra Negre,
Pierre Bayle es troba en la primera línia de foc. Els francesos pateixen
assetjaments continuats dels espanyols que s’infiltren entre les línies
enemigues. Al final Augereau decideix acabar amb aquests atacs preparant una
emboscada a l’oest de Passamillàs. El 31 d’octubre el cap de Pierre li pregunta
si se sent capaç de portar a terme una acció
de distracció per apaivagar la fressa de l’artilleria lleugera :
« Ets sents amb forces de repicar de matinada la
Diana i així evitar que l’enemic escolti el desplegament de la nostre
artilleria lleugera ? »
Pierre, amb la valentia dels seus onze anys i sis mesos,
li respon :
« Pot un no tenir forces quan es tracta de servir el
teu País ? »
Va morir l’1 de novembre de 1794 a l’esclatar-li un obús al cap. El general Dugommier el va citar a l’ordre de la nació pel seu coratge. Es converteix en el primer infant tropa mort en combat per França i és el referent i el símbol de tots els infants de Tropes de la Republique Française.
Rerconaissance nationale
Pierre Bayle – 1783-1794
Enfant de troupe – petit tambour aux armées
Mort pour la France
En ce lieu bataille du Bolou 1er novembre 1794
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels
Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les
Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s’enfrontaren
el Regne d’Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
La Convenció Nacional va considerar que hi havia un clima
adient a Catalunya i el País Basc, que havia esclatat amb els rebomboris del
pa, que facilitarien l’objectiu d’eliminar els Borbons i alliberar Espanya del
vell ordre, i que havien de trobar prou suport en aquests territoris, de manera
que el 7 de març de 1793, un cop ja havia trencat relacions amb les Províncies
Unides i el Regne de la Gran Bretanya la Convenció va declarar la guerra a
Espanya, i el dia 23 el govern de Manuel Godoy ho va fer recíprocament a la
Convenció en resposta a l’execució de Lluís XVI de França, alhora que es
decretava l’allistament voluntari.
Els francesos entraren finalment a l’Empordà per Sant
Llorenç de la Muga, on després de diferents combats, les tropes espanyoles
foren vençudes a la Batalla del Roure (17 al 20 de novembre de 1794) on moriren
els generals Dugommier i el Comte de la Unión; els espanyols es desmoralitzaren
i fugiren; el general francès Dominique Catherine de Pérignon va prendre la
ciutat de Figueres el 28 de novembre.
L’exèrcit espanyol s’havia esvaït al Principat, i els
caps de corregiment de Catalunya van organitzar una mena d’assemblea permanent
a Barcelona des del 24 de desembre de 1794 que va actuar, de facto, com un
veritable govern autònom. Es creà un cos de voluntaris, els terços de
Catalunya, a càrrec de Joan Miquel Vives, així com generar una contribució de
defensa per finançar l’esforç bèl·lic. De manera espontània partides de
miquelets com les de Pineda, Brichfeus o Senespleda, atacaven els francesos pel
seu compte.
Es va organitzar una defensa d’uns 20.000 soldats,
miquelets i sometents al càrrec de José de Urrutia que va contenir el front,
que es va estabilitzar a l’Empordà mentre continuava la defensa del Setge de
Roses fins a la caiguda de la ciutat el 3 de febrer de 1795 i l’evacuació via
marítima després d’uns mesos de setge.
El monument, promogut per “Le Groupement des Anciens
Enfants de Troupe de l’Aude et des Pyrinees Orientales”, s’ha instal·lat en el
lloc on, segons documents i segons la memòria popular, estava situat el
comandament del General Dugommier i on el timbaler Pierre Bayle va ser ferit de
mort.
Pierre Bayle va ser inscrit com a voluntari l’1 d’abril
de 1793 a Limoux i consta inscrit al llistat del vuitè batalló de l’Aude fins
la data de la seva mort. Va prendre part en la conquesta dels Pirineus
Orientals igual que el seu pare, lloctinent d’infanteria, el seu germà, caporal
tambor i la seva mare bugadera al batalló. Va ser el primer infant pertanyent a
la tropa que va morir en combat. Pel seu comportament heroic, va ser citat a
l’ordre de l’armada del General Dugommier, que va obtenir per a ell i per a la
seva família el “Dret al Reconeixement Nacional”, per ordre de la “Convention”.
Altres monuments:
A Tourreilles, el seu poble natal, hi ha una placa commemorativa del sacrifici
del petit timbaler.
A Le Boulou, al centre de la vila hi ha una estàtua en bronze del petit
timbaler i el seu nom hi figura dins l’arc de triomf, per recordar la batalla
(1793-1794).
************************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.emporda.info/comarca/2020/07/31/biure-posa-seu-patrimoni-geologic-50749778.html
************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada