Llocs de Catalunya

dimarts, 23 de maig del 2023

CASA MERCEDES SOLER - CASA JOAN SOLER SUAU

CASA DELS SANS DE GORNAL

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

****************************************************

A l’inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Època: Època contemporània, any 1835, arquitectura del neoclassicisme romàntic.

Autors: l’any 1946 reforma façana i addició de galeria de finestres a les golfes, Josep M. Pericas i Morros, arquitecte.

Promotor: Josep Sans i Dalmau

Descripció: Conjunt de dos edificis entre mitgeres amb pati posterior amb façana unitària. Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i tres plantes pis sota coberta a dues vessants i terrat posterior. Tres crugies perpendiculars a façana amb escala central adossada a la mitgera. Cos posterior en U amb galeries centrals i barana superior. Pati aixecat mitja planta respecte al nivell del carrer amb escala d’accés des de la planta primera. Sistema constructiu: Parets de càrrega de paredat comú i tàpia i de totxo. Voltes escarceres, rebaixades d’aresta i de quatre punts a la planta baixa. Forjats de les plantes pis de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Volta d’escala a la catalana.

Façanes: Façana principal decorada amb esgrafiats composada segons eixos verticals integrant les dues cases. Planta baixa amb tres portals allindats. Planta primera amb dos balcons d’una i dues obertures allindades. Planta segona amb tres finestres. Planta tercera amb successió de finestres d’arc de mig punt. Balconada d’especial volada amb embigat de fusta i sota ceràmic. Coronaments laterals de gerro. Façana posterior senzilla amb galeries centrals i baranes superiors i escala de balustres.

Interiors: Vestíbul amb dues voltes d’aresta rebaixades separades per un arc toral rebaixat. Crugia lateral de la planta baixa amb volta escarcera. Volta de quatre punts. Sala i dormitori principal a la planta primera amb pintures als sostres, elements decoratius i mobles d’interès.

Espai lliure: A la part de darrere de la casa hi ha un jardí en estat d’abandó on s’hi conserven dos magnífics exemplars de palmera canària (Phoenix canariensis). En Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú ja tenia en compte el seu manteniment i es proposava la restauració de l’espai lliure. El Pla també cita l’existència d’una mimosa (Acacia dealbata) i d’un fals pebrer (Schinus molle). Es proposa el manteniment de les palmeres.

Dades històriques: Josep Sans i Dalmau, americano, nascut a la Gornal, es va dedicar al comerç i a la navegació. Establert a la nostra vila, va invertir la seva fortuna en finques rústiques i urbanes. L'any 1835 va fer construir la casa situada a la rambla Principal, número 6, una de les primeres residències de famílies benestants a la rambla Principal, aleshores rambla del Centre, que llavors s’estenia entre les tres cases que tancaven l’accés a la plaça de les Neus i la tanca de l’hort del convent dels caputxins, l’actual cruïlla de la rambla Principal i el carrer de Cervantes. Va ser la casa pairal de Joan Soler i Suau. Una de les seves filles, Mercedes Soler i Urgell, va casar-se amb Josep M. Ferrer i Pi (1902-1975), gerent de la fàbrica de la rambla, Manufacturas El Fènix S.A., propietat familiar. L’any 1946, Josep M. Ferrer i Pi, va sol·licitar la rehabilitació de la casa, addició de galeria de finestres a les golfes i esgrafiats a la façana d’estil noucentista, segons projecte de l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. Marcel·lí Domingo, propietari d'un dels baixos de la Casa Mercedes Soler, va sol·licitar reformes d’obertures a la planta baixa, l’any 1994, amb canvi d’una finestra a portal i acondiciament per a local comercial, segons projecte de l'arquitecte Josep M. Pujol i Torres. Posteriorment, la propietat de l'altre local, Pere Montagut, va sol·licitar reformes a la planta baixa amb reducció del portal per simetritzar els dos portals. A les plantes primera i segona hi ha instal·lada una acadèmia.