CAN FONT - CAN COMADRAN - CAL CONDE - CAL PIUET
LLORET DE MAR - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX inici segle XX
Autor: atribuïble
als germans Félix i Josep Torras i Mataró
Descripció:
Can Font estava compost per dues parts ben diferenciades:
per una banda, tenim la casa senyorial, mentre que per l'altra, tenim les
cotxeres i cavallerisses. La casa senyorial consta de tres plantes, entre
mitgeres, i està coberta amb una teulada plana i aterrassada. Pel que fa al seu
emplaçament, aquesta la trobem ubicada al costat dret del carrer St. Carles. La
façana està organitzada seguint el tradicional esquema compositiu de tres eixos
amb simetria central, característic dels immobles de classe alta. La planta
baixa consta de tres obertures: al centre tenim el portal d'accés, el qual destaca
especialment tant per l'exquisida porta principal d'entrada en fustes nobles,
concretament fusta de cedre, com per l'enreixat de ferro forjat profusament
ornamentat amb una decoració d'inspiració vegetal i floral. El treball de ferro
forjat aplicat a l'avantporta és exquisit i molt avançat; així ho corroboren
tant les formes lleugeres i esveltes, com les flors pomposes i carnoses i els
cossos repujats. Flanquegen el portal d'entrada dues obertures - una per banda-
quadrangulars emmarcades amb pedra. Unes obertures que són projectades com a
semibalconades com així ho acredita l'ampit de pedra que tanca la balconada en
la part frontal. El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix
esquema formal, que consisteix en l'aplicació de tres obertures per pis,
respectivament. Es tracta de sis obertures rectangulars emmarcades amb pedra i
projectades com a balconades i equipades amb les seves respectives penyes
volades i baranes de ferro forjat. Les penyes volades són d'aspecte molt robust
i sòlid i estan suportades per dues mènsules respectivament, excepte la balconada
del centre del primer pis, reforçada amb una tercera al centre, la qual
comunica directament amb el portal d'entrada i en la qual s'aprecia la data de
1877. Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes de ferro, es
tracta d'un treball molt acurat i avançant com així ho acrediten tant les
esveltes formes que inunden les baranes, com la profusa i espessa decoració que
les ornamenta. En un estrat superior es troba la balconada del centre del
primer pis amb la barana de ferro forjat i la penya volada, ambdues retallades
en forma de "U", amb la part central més enfonsada i els laterals
molt accentuats. Tanca la façana en la part superior una clara i nítida cornisa
imitant els tríglifs i mètopes característics de l'arquitectura clàssica. L'edifici
està coronat amb una terrassa, tancada en la part frontal per un ampit. Els
tres pisos presenten el mateix sistema de sustentació a base de pilastres
planes i de fust llis - una cada extrem- coronades respectivament per
capitells. Els dos de la planta baixa són de pedra, mentre que els dos del
primer pis i els dos del segon pis són capitells corintis ceràmics. Pel que fa
al tema dels materials, els dos terços superiors de cada pis presenten un fals
encoixinat imitant els carreus de pedra regulars ben treballats i desbastats.
Per la seva banda l'arrancada de cada pis, és a dir el terç inferior, està
compost per pedra nummulítica o pedra calcària de Girona. Al costat de la casa
hi ha un petit pati, que actua com a entrada secundària i que està tancada per
un mur coronat en la part superior per una reixa metàl·lica. A l'interior del
pati podem observar la presència d'una escala que condueix directament al
primer pis. Pel que fa als interiors de la casa, cal destacar el cancell, amb
vitralls emplomats modernistes; l'escalinata d'accés, amb barana de ferro a
banda i banda fen joc amb un barmi que precedeix la porta principal. Pel que fa
a les parets de l'habitatge són esgrafiades; els sostres delicadament pintats;
els lavabos amb bells elements ornamentals d'estil modernista; l'escala
interior amb barrots de caoba. I, quant als paviments, cal assenyalar que estan
fets a base de mosaics policroms, constituïts per tessel·les de diferents
colors, amb la particularitat que cada cambra té el mosaic amb un dibuix
diferent. Pel que fa a les cotxeres i cavallerisses, aquestes servien com a
habitatge pel servei i majordoms i com a estable pels cavalls i per guardar el
carro. Les cotxeres i la casa senyorial en origen conformaven una sola
propietat. Ara bé, en un moment històric determinat que no podem arribar a
concretar, es van separar de la casa senyorial, esdevenint dues propietats
totalment independents Tanmateix, en origen constituïen una sola propietat i és
per això que també les analitzarem. Les cotxeres consten de dues plantes i
estan cobertes amb una teulada plana. Pel que fa al seu emplaçament, la façana
principal dona al costat esquerre del carrer Josep Galceran, però
simultàniament fa cantonada amb el carrer St. Carles. La façana que dona al
carrer Josep Galceran consta de dues portes i una finestra en la planta baixa,
mentre que en el primer pis trobem quatre finestres. D'aquest segon edifici
crida l'atenció especialment la façana del xamfrà entre els carrers, que pren
el caràcter representatiu i de més noblesa, amb la balconada damunt de la
generosa porta principal i els abundants ornaments ceràmics. En el centre del
coronament semiesfèric o de mitja lluna, ornat amb garlandes i orles
d'inspiració vegetal i floral i coronat als extrems per pinacles, apareix un
medalló circular que conté dues inicials fusionades "C i F" que
podrien remetre's a Can Font. En la part posterior d'aquest segon edifici
trobem un gran pati, que en origen servia d'aparcament per a la carrossa del
"Conde de Jaruco" i per guardar els cavalls. Remarcar a manera
d'apunt que la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.809 de l'any 1989 és
errònia. En la fitxa s'ha produït un error important en la identificació de Can
Font. En la fitxa només s'analitza, tot i que ràpidament i sumàriament, el
segon edifici que equival a les cotxeres i cavallerisses, mentre que la casa
senyorial, que és pròpiament Can Font no apareix ni tan sols, esmentada i
analitzada per enlloc.
Notícies històriques:
Fins a la segona meitat del segle XIX aquesta zona eren camps que figuraven a nom de Joan Durall. Nicolau Font i Maig, conegut com el Conde Jaruco, era el propietari de la casa. Font anà a Amèrica cridat pel seu oncle que des de feia tempos estava instal·lat a Jaruco, on havia fet fortuna. Retornà com un autèntic indià ric i encarregà la construcció de la seva casa, d'un exuberant panteó i feu importants obres benèfiques. El projecte de la casa principal, dita Can Font o Can Comadran, és de 1876 i es pot atribuir als germans Torras i Mataró, igual que Can Garriga. En una segona fase es feren les cotxeres i cavallerisses segons el projecte de Joaquim Artau i Fàbregas. Fou adquirida per l'ajuntament a principis dels anys vuitanta del segle XX per ubicar-hi el Museu d'Història de Lloret.
***********************************************
Davant de la casa i a poca distància hi han les antigues cotxeres de Can Font
Edifici cantoner en xamfrà que consta de planta baixa i
pis. A la planta baixa hi trobem la porta del garatge i al pis dues finestres
amb ampit i motllures decoratives. La façana està coronada per un frontispici
semicircular que descansa sobre una cornisa. A les cantonades de la planta
baixa el parament sobresurt respecte de la façana imitant carreus. Pel que fa
al pis, trobem pilastres adossades amb coronades amb decoració vegetal. A
l'interior hi ha un pati amb un porxo cobert amb ceràmica vidriada. Aquest
edifici es podria atribuir a Joaquim Artau i Fàbregas.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6348
https://lloretdemar.org/cultura/can-font/
***********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada