CAN GARRIGA
LLORET DE MAR - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: final
segle XIX inici segle XX
Autors: atribuït
als germans Fèlix i Josep Torras i Mataró
Descripció:
Edifici cantoner de tres plantes i terrassa situat al
costat dret del passeig Jacint Verdaguer, vora el mar. És situat entre els
passatges de Camprodon i Arrieta, Verdaguer, el carrer Joan Durall i la
travessia de Venècia. Està format per la unió de dos habitatges que ocupaven
tota una illa de cases del nucli antic de Lloret. Aquesta altra casa, que també
té un pati a llevant, però és de construcció i decoració més senzilla. La casa
principal es pot considerar dins l'estil neoclàssic, però amb aportacions de
l'arquitectura popular. La façana està formada per tres crugies. Destaca
l'encoixinat del sector central de la façana i les cantonades i també les
obertures amb llindes arquejades. Les finestres de la façana principal, als
pisos superiors, estan dotades de balcó. Aquests balcons tenen les baranes de
ferro colat i estan sostinguts per dues mènsules decorades amb motius vegetals.
La façana de la casa principal és absolutament simètrica. La porta principal
conté al centre de la llinda, conformada per un arc rebaixat, les inicials
d'Enric Garriga (E. G.) relligades i superposades entre una decoració vegetal
simètrica. A cada planta hi ha tres balcons i l'entaulament consta d'un frontó
i balustrada. Al frontó hi ha, emmotllada en guix dins un medalló circular, la
data de finalització de les obres de la casa, 1887. També hi ha elements de
terra cuita sobre els guardapols de totes les obertures d'aquesta façana
principal. Quant a les façanes laterals, l'ornamentació és més senzilla, encara
que segueix els mateixos criteris d'ordenació segons eixos verticals reforçats
pel ritme dels balustres de terra cuita del terrat. La teulada és plana i
accessible, amb barana de balustres de terra cuita. Pel que fa als interiors,
existia una capella i una sala de música. Destaca el bany modernista i els
paviments de ceràmica valenciana. El terra de la casa està format per peces
quadrades de ceràmica de colors formant diferents dibuixos. Els sostres són
pintats amb diferents motius (vegetals, paisatges...) a més de decoració de
frescos, relleus i motllures de guix, sanefes geomètriques, dibuixos florals,
ceràmica valenciana... Les pintures més destacades són del pintor Joaquim
Vilaseca i Palau. Al pati original de la casa s'hi ha habilitat l'entrada de la
casa Garriga, que és una estructura de ferro i vidre. Actualment, mentre hi ha
obres d'adequació a l'interior, funciona com a punt d'informació turística. Pel
que fa a la casa adossada, destaca pel balcó corregut que hi ha al primer pis,
la cornisa i les grans obertures rectangulars de la planta baixa, les finestres
de les quals són enreixades.
Notícies històriques:
A partir del segle XVIII, a partir sobretot de
l'ordenança de Carles III de lliure comerç amb Amèrica (1778), prengueren
especial importància les drassanes i les relacions comercials marítimes amb
Amèrica, cosa que va propiciar el sorgiment de grans fortunes, i això va
influir en l'arquitectura local. Durant el segle XIX el comerç transoceànic feu
emigrar varis "americanos". Els ports catalans es van obrir al tràfic
amb les terres americanes, sobretot amb les Antilles i Amèrica del Sud. Lloret
de Mar va passar de ser una població de la costa que sortia d'una depressió
econòmica a un poble amb una rellevant activitat de construcció de vaixells i
les platges es van convertir en drassanes. Els pescadors es van transformar en
mariners, les famílies benestants van esdevenir armadors i molts lloretencs van
emigrar a Amèrica. Els que tornaven d'Amèrica havent fet negoci i rics, solien
reformar les antigues cases pairals i es construïren cases senyorials d'estil
neoclàssic, eclèctic o modernista, feien obres de beneficència i encarregaven
grans i cars mausoleus funeraris. Els que aconseguien fortuna a Amèrica, vivien
de renda i es feien construir prestigiosos "palauets". La construcció
de Can Garriga s'ha d'inserir en aquest context d'auge econòmic elitista
(1880-1920), una època en què la fesomia urbana de Lloret va experimentar un
canvi radical. El passeig Jacint Verdaguer de Lloret està flanquejat per dues
cases majestuoses, l'Ajuntament i la casa Garriga. Aquesta darrera fou
construïda entre 1886 i 1887. El permís d'obres de la casa és de 1886 i la
finalització de les obres, de 1887. L'obra, encàrrec d'Enric Garriga, es pot
atribuir als germans Torras i Mataró. La casa mira al passeig i no pas al mar,
cosa que la caracteritza com a una excepció de les típiques cases amb pati
frontal i no lateral. Pel que fa a l'altra casa, fou construïda després del
1887 per un altre indiano, Joaquim Terrats i Monter, i fou comprada per la
família Garriga el 1915. Un altre dels valors que continua tenint la casa i el
seu entorn és que es conserva la parcel·lació original del passeig amb el jardí
i els carrers. El 1982 l'Ajuntament de Lloret de Mar va comprar aquests
edificis per 90 milions de pessetes (subvencions estatals incloses) donat el
seu caràcter de testimoni únic del passat colonial de Lloret. Va encarregar la
rehabilitació al grup d'arquitectes Bohigas, Martorell i Mackay de Barcelona i
al dissenyador de Lloret Lluís Pau. El projecte va respectar l'estructura
externa de l'edifici senyorial de finals del XIX. S'ha mantingut la distribució
original en algunes parts i s'han recuperat peces de mobiliari luxós de
l'època. Durant uns anys fou la Casa de Cultura de Lloret de Mar i actualment
és el museu "Can Garriga", on hi ha mostres de maquetisme naval,
imatges antigues de Lloret del fotògraf Emili Martínez i Passapera, dibuixos i
pintures de Joan Llaverias i la col·lecció de pintures de Carretero Gomis.
També hi ha una maqueta de l'important poblat iber del Puig Castellet, situat
al terme de Lloret de Mar. Actualment està en obres d'adequació, rehabilitació
i reforma dels interiors de l'anomenat Museu del Mar, participades per
l'Ajuntament i la Diputació. La casa Garriga fou propietat d'un
"indiano", Enric Garriga i Mataró, que morí el 1889. Va marxar de
jove a Cienfuegos (Cuba), on fundà amb el seu germà Joan Baptista una empresa
de fusteria i rajols que s'anomenava "Hermanos i Muro". Enric Garriga
es va fer construir aquesta casa amb diners guanyats a Amèrica. Després de
morir, la seva vídua, Mercè Garriga i Bitlloch, va comprar la casa del costat,
per 12.500 pessetes, fins a conformar l'actual finca (1915). El seu fill,
Salvador Garriga i Garriga (1881-1955), hi visqué fins a la seva mort. La
distribució interna de la casa era la següent: A la planta baixa hi havia la
cuina, les sales i el menjador. Al primer pis hi havia les cambres i el bany.
El segon pis era destinat a les persones del servei domèstic. En comparació a
l'altra casa d'"indiano" de Lloret, Can Font-Casa Comadran (Vegeu
fitxa corresponent a Can Font-Casa Comadran, Lloret de Mar), aquesta és més
austera. El "boom" turístic dels anys 50 i 60 del segle XX va motivar
un canvi urbanístic sense precedents, amb la qual cosa es van perdre la major
part de les cases senyorials d'indianos, víctimes de l'especulació. Les cases
Garriga són una de les excepcions a aquesta omnipresent norma.
************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/can-garriga-lloret-costa-brava-la-selva.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6345
https://www.municipisindians.cat/ca/casa-garriga
4.jpg)
5.jpg)
************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada