EL VAPOR ARAÑÓ
SANTA PERPÈTUA DE MOGODA - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Descripció:
El conjunt fabril del vapor
Arañó ocupa una superfície de 6.157 m2 i està integrat per dues construccions
principals, independents una de l'altra, i disposades en "L", al
llarg de dos carrers: la nau baixa, al carrer Enric Granados, i la nau
principal situada al llarg del carrer de Martí Costa.
Nau Baixa
Es tracta d'una nau
allargada (40 x 12 m) d'una sola planta. L'estructura es compon d'un pilar
central i 16 crugies que reposen en una filera de peus ubicats al centre de la
nau. Els peus, acabats en capçal, suporten una biga comunera que creua la nau
d'una punta a l'altra. Entre la biga comunera i les pilastres de les parets
laterals llargues, es disposen els cavalls que suporten una coberta a dues
aigües de teula àrab. Les parets de la nau són de fàbrica i el sistema
d'Il·luminació és d'una finestra vertical per crugia, disposades al llarg de
les parets lateral llargues.
Nau alta
La nau A del vapor és de
l'any 1872. Es tracta d'una nau allargada més gran que l'altra (56 x 18) i
consta de planta baixa i pis.
La planta baixa presenta un
espai unitari format per 14 crugies amb una estructura vertical de columnes de
fosa de dos tipologies diferents. Al pis no hi ha columnes. Aquest està format
per arcades de totxo massís que suporten les bigues de la coberta. A la part
alta de la façana sobresurten els volums de les finestres, amb teulada a dues
aigües perpendiculars a la teulada principal.
La façana curta orientada a
nord va quedar sense acabar, se li va donar tractament de paret mitgera.
A més de les dues naus, a
l'espai format per la illa del vapor hi trobem altres construccions annexes
disposades de forma desordenada. La xemeneia , la torre d'entrada pel carrer
Sant Isidre i un conjunt de les primeres cases urbanes construïdes a Santa
Perpètua.
Notícies
històriques:
El vapor Arañó és l'unic
exemple d'arquitectura tèxtil de Santa Perpètua de Mogoda. S'erigí al 1857 i
significà l'inici de la industrialització del municipi.
La primera nau de la fàbrica
tèxtil del vapor, la nau baixa, es va començar a construir l'any 1857 per
encàrrec de l'empresari Claudi Arañó i Arañó. Es va escollir aquest emplaçament
per a la fàbrica per la proximitat de la riera de Caldes i el transport de
carbó de les mines de Sant Joan de les Abadesses mitjançant el ferrocarril en
un futur proper permetrien treballar a preus més competitius.
L'any 1867 es va fer una
ampliació que resultà poc significativa i que fou enderrocada l'any 2000.
L'any 1872 es construí la
nau principal per tal d'incorporar els telers de vapor. Es passa de 55 telers
comuns de cotó a mà entre 1870 i 1871, a 60 teleres mecànics a vapor.
Paral·lelament a la
construcció d'aquest immoble, Claudi Arañó empren l'edificació d'una nova
fàbrica de filats i teixits a Sant Martí de Provençals. La liberalització dels
aranzels afectà directament les empreses d'Arañó I ambdós projectes van quedar
paralitzats.
L'any 1884 Claudi Arañó mor
sobtadament. El vapor de Santa Perpètua va quedar aturat i els hereus
arrendaren l'espai a diferents industrials.
Joan Xiol Ferrer hi
instal·là 109 telers mecànics, l'empresa Puig Porqueras tenia 8 telers a vapor
i l'industrial cotoner Pere Solà Borés llogà a Xiol un espai per crear una
empresa amb 140 treballadors.
Durant la Guerra Civil el
vapor va acollir refugiats i va fer funcions de magatzem i garatge per a
vehicles.
L'any 1945 la família Arañó
vengué el vapor als empresaris Agustí Portell i Guillem Moreso.
L'any 1996 l'Ajuntament
elabora el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de Santa
Perpètua de la Mogoda i el vapor hi figura com a patrimoni d'interès industrial.
*******************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vapor-arano
Època: segle XIX – any 1881
Descripció:
El Vapor Arañó es troba situat en una illa de 6157m2 amb l'accés principal a l'avinguda de Santiga, en el límit del nucli antic. Es troba enmig de l'eixampla de principis de segle XX, amb carrers estrets i rodejats d'edificis residencials.
Les dues naus principals corresponen a la tipologia d'edifici industrial de
totxo vist amb plantes lliures, de final del segle XIX. Disposades en L són
independents una de l'altra, estan construïdes paral·lelament als carrers de
Martí i d'Enric Granados deixant la resta de la parcel·la lliure, on se situen
d'una manera desordenada un seguit d'edificis annexos. La nau més gran (56 x
18m), té planta baixa més una planta pis, i l'altra (40 x 12m) es desenvolupa
en planta baixa.
L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de totxo massís i
bigues de fusta. La planta pis de la nau més gran té unes arcades de totxo
massís que suporten les bigues de fusta de la coberta. La nau de la planta
baixa té coberta a dues aigües de teula àrab. La nau de planta baixa més planta
pis també té coberta a dues aigües, però li sobresurten els volums de les
finestres amb teulada de dues aigües, però perpendiculars a la teulada
principal.
En l'espai lliure hi ha diversos arbres: plàtans, palmera, acàcies, etc, i uns
horts. Destaca entre totes les construccions l'alta xemeneia de totxo massís de
l'antiga caldera.
Tant la nau petita com la gran segueixen un ritme constant en la composició de
les façanes. La repetició del mòdul de finestral en la nau petita i el joc
entre aquests i les finestres bessones que es repeteixen alternativament a la
planta pis destacant el seu volum respecte el pla de la teulada en la nau gran
dóna a aquest conjunt una riquesa formal molt significativa dins la seva
simplicitat.
Destaca a nivell arquitectònic els volums de les finestres de la planta pis de
la nau gran i els contraforts de les façanes d'ambdues naus.
És una de les primeres indústries que s'instal·laren a Santa Perpètua i
representa un dels elements més importants del patrimoni industrial de la vila.
La seva existència ha tingut un paper fonamental per a la història d'aquest
segle al municipi (1914 primera vaga d'obreres per reivindicacions salarials).
Les naus principals són un bon exemple d'arquitectura industrial de finals del
segle XIX.
Observacions:
Ús actual: Centre Cívic el Vapor i part de l'espai en
desús.
Història:
Fundat per un empresari tèxtil de Barcelona al 1861, que
en serà el propietari fins al 1940. Entre 1920 i 1929 es va convertir en una
gran empresa amb 150 telers, que funcionaven amb caldera de vapor. Durant la
guerra civil es va fer servir de magatzem, garatge de vehicles i com a
habitatge per als refugiats. Al 1940 canvia de propietaris, i continua la seva
producció. En els darrers anys abans de convertir-se en Centre Cívic
s'utilitzava com a magatzem de productes químics.
*******************************************************
Altre enllaç amb informació:
Santa Perpètua de Mogoda pot presumir amb aquest edifici
d’una mostra d’arquitectura industrial de primer ordre. D’estil modernista, el
Vapor Arañó està format per dues naus principals corresponents a la clàssica
construcció industrial de finals del s. XIX, de totxo vist amb plantes lliures.
Les naus estan disposades en forma de “L”, independents l’una de l’altra. La
nau més gran (56 x 18 m), té una planta baixa més planta pis, la petita (40 x
12 m) només té una planta. Totes dues tenen una estructura de suport de totxo
massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau gran té unes arcades de totxo
massís que suporten les bigues de fusta de la coberta, que és a dues aigües
tant a la nau petita com a la gran, en aquesta però, sobresurten els volums de
les finestres amb teulada de dues aigües perpendiculars a la teulada
principal.
A partir de la construcció del Vapor Arañó el 1857, va
començar la urbanització de la plana que hi ha entre l’església, la Rambla i
l’avinguda de Santiga. El poblet nascut al voltant de la sagrera eclesiàstica
va començar a estendre’s fora dels límits medievals. Des del punt de vista
econòmic, és l’inici de la industrialització perpetuenca.
Entre les parets d’aquesta fàbrica van treballar-hi
moltes generacions de dones perpetuenques i es van viure els conflictes socials
de cada moment històric. El 1914, per exemple, va iniciar-se una vaga per a
reclamar millores salarials que durant gairebé dos anys va dividir el poble
entre els vaguistes i els esquirols que anaven a treballar. Els enfrontaments,
més que verbals, van arribar fins i tot al safareig.
Als anys 90, la propietat de l’edifici va passar a mans
de l’Ajuntament que va rehabilitar la nau petita, la més vella que s’utilitza
com a centre cívic, i es va fer càrrec de tot aquest patrimoni arquitectònic i
històric.
*******************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6013
*******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada