TORRE VINYALS - ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA AULOS
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
També contribueixen a definir el seu aspecte sobri però
ric la varietat formal de les finestres (amples finestres dividides per
columnes salomòniques de maó en la planta baixa, finestres de proporció
vertical en la planta pis, i, petites espitlleres, en les golfes), la decoració
amb frisos (fris de dents de serra entre la planta baixa i el primer pis i un
fris denticulat que separa el primer pis del segon) o la utilització del
contrast de colors entre el revestiment, clar, les fusteries i llibrets, verds,
i el vermell dels elements ceràmics (les esmentades columnes de les finestres i
dels porxos, la barana calada dels porxos, els frisos i les teules).
La torre, situada a l’angle que formen els dos carrers, amb
una planta més que el cos principal, te una coberta a quatre vents amb peces de
ceràmica vidriada de color verd en els careners, barbacana accentuada, sobre mènsules
i puntals de fusta.
El darrer nivell, utilitzat com a mirador, disposa d’una
galeria amb 3 obertures per costat per damunt
d’un fris de dents de serra.
A l’interior hi ha l’escala d’accés als diferents nivells.
Aquesta funcionalitat queda reflectida en la disposició i caracterització de
les finestres: les tres que donen al carrer de Santa Maria presenten una
disposició graonada, mentre que en el carrer Sant Enric es situa en un nivell
entre plantes.
L’any 1990, quan la propietat passà a mans municipals, s’enderrocà
la tanca del jardí i es va reformar l’interior de la casa per adaptar-la com a
Escola de música.
Segons la bibliografia, a l’interior es conserven alguns
elements originals com l’enrajolat de color verd coure de la xemeneia de la cuina
o l’arrambador i l’arrencament recargolat de l’escala de ferro que recorda les
columnes salomòniques exteriors.
Dades històriques:
Any 1883 – Ramon Tort, propietari de Can Serraparera, cedeix
una part dels terrenys de la seva masia a Medí Grau a canvi d’un cens en
espècies, que havia de pagar cada any a principis d’agost, amb la condició que
hi construís una casa.
Any 1901 – Medí Grau ven la propietat a Medí Vinyals,
propietari d’una Agència de Duanes, que trasllada el seu lloc d’estiueig de la
part alta de Barcelona a Cerdanyola.
Sembla que Magí Vinyals enderrocà la casa existent a la
parcel·la i construí l’edifici actual, probablement amb projecte de l’arquitecte
Ramon Puig Gairalt, marit de la seva filla gran Margarida.
En morir Magí Vinyals deixa la casa a la seva filla
petita, casada amb en Miquel Lloveras, els quals, a la seva vegada. I al no
tenir descendència, van llegar-la a la seva neboda Mª Teresa Puig Vinyals, casada
amb Josep Mª Ortadó.
Any 1987 – Maria Teresa Puig Vinyals ven la propietat a
la promotora Sant Julià 2 S.A..
Any 1988 – al novembre s’inicia una mobilització veïnal per
salvar la torre, que sembla que estava a punt de ser enderrocada com a conseqüència
d’una operació de permuta urbanística.
S’havia publicat que l’Ajuntament havia pactat amb la
promotora propietària de la Torre Vinyals i de Ca n’Ortadó salvar aquest últim
a canvi del permís per edificar en el solar del primer. Finalment es va arribar
a un acord que va salvar els dos edificis.
Any 1990 – l’Ajuntament permuta la propietat i condiciona
l’edifici com a seu de l’Escola de Músic, que ja funcionava a l’Ateneu des del
curs 1982-1983. S’enderrocà la tanca del jardí.
El 21 de juny de l’any 1991, coincidint amb el dia
internacional de la música. S’inauguren
oficialment les noves dependències de l’Escola de Música de Cerdanyola.
Respectant l’estructura original, s’han condicionat 11 aules (7 individuals i 4
col·lectives) insonoritzades, una sala de professors, oficines i administració.
Any 1992 – restauració de les façanes adjudicada a
Construc-5 SAL.
Època: inici
segle XX
Descripció:
Edifici aïllat, situat a la
confluència dels carrers de Sant Enric i Santa Maria, de planta quadrangular.
S'estructura en dos volums de diferents alçades, el cos principal, de planta i
pis, amb coberta de teula a dues vessants, i un cos angular més alt amb coberta
de pavelló. Les obertures, de gran simplicitat, són rectangulars i estan
distribuïdes irregularment tot i que seguint uns ritmes determinats. Cal
destacar l'ús decoratiu del maó en els marcs de les obertures, baranes,
columnes impostes, etc. Originalment, la casa tenia un jardí, que en
l'actualitat és plaça pública.
Notícies
històriques:
La torre va ser bastida a inicis del segle XX en un
moment de transició entre els dos estils propis d'aquell període. En
conseqüència, mostra un plantejament dels volums noucentista que coexisteix amb
el concepte decoratiu propi del modernisme.
************************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.cerdanyola.cat/guia/equipaments/educatius/aulos-escola-municipal-de-musica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada