LA SAGRERA D'ULLÀ

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Amb la feudalització, a inicis del segle XI, la violència i els abusos per part dels senyors feudals sobre la pagesia eren habituals. Per tal de posar-hi fre, l’església va promoure el moviment de Pau i Treva, amb el qual es van establir un seguit de normes molt estrictes.

Una de les mesures fou la reinstauració de la sagrera, espai al voltant de l’església i cementiri al qual se li atorgava un caràcter sagrat i estava prohibit cometre-hi cap acte violent. En la majoria de llocs l’àrea sagrada s’establia en 30 passes al voltant del temple (1 passa = 1 metre), que es podia delimitar amb creus de fusta, amb un petit mur o amb un fossat.

Amb el temps, senyors i pagesos dels entorns de les parròquies es van anar agrupant al voltant del temple, atrets per la protecció que aquest els oferia, instal·lant-hi alguna casa, corrals, sitjars o cellers per tal de salvaguardar les collites. Aquesta doble funció va fer que aquests espais també s’anomenessin celleres.

En alguns casos es van acabar fortificant amb muralles i, fins i tot, es van haver d’ampliar per encabir-hi nous habitants.

Aquest procés, conegut com ensagrerament, ha significat l’origen  de l’hàbitat concentrat i de la trama urbana de molts pobles de la Catalunya Vella, coma a Ullà.

La sagrera avui

El traçat dels carrers de la Muntanya i de l’Església, situats a uns trenta metres de Sant Andreu, ens recorden els límits originals d’aquest espai sagrat, i el carrer del Portal ens indica una de les entrades al nucli original del poble.

Excavacions arqueològiques realitzades l’any 2019 davant la porta de l’església de Sant Andreu han documentat tot un seguit de tombes que es poden datar entre els segles X i XVIII. Aquestes testimonien l’ús d’una part de la sagrera com a cementiri.

Recreació realitzada de la sagrera d'Ullà

Dibuix: Jordi Sagrera

Una de les tombes més antigues (segle X) documentades al cemenetiri situat davant l'església de Sant Andreu.

Fotografia: Marc Bouzas

Restitució dels límits de la sagrera d'Ullà a través del traçat dels carrers actuals. En vermell la zona excavada on es van localitzar diverses tombes.

Portal del carrer de la Volta

Església de Sant Andreu

**************************************************

L'AIGUA DEL MONTGRÍ 

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El Montgrí és un massís calcari que l’acidesa de l’aigua de la pluja ha modelat i erosionat al llarg de milers i milers d’anys formant coves, avencs, dolines i galeries subterrànies.

Aquestes cavitats recullen l’aigua de la pluja que acaba tenint sortida en surgències o en “reixorts” a la part baixa de la falda, com passa a la mina d’aigua de Torroella i a la Font d’Ullà, que brollen constantment.

Esquema del sistema càrstic del Montgrí. Un dels molts valors del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter és que si poden observar fenòmens geològics típics dels massissos calcaris. Dibuix: Ferran Codina

 

Una font d’aigua natural és un element essencial per escollir un lloc on viure. És possible que l’estructura actual de la plaça de la font dati dels segles XV o XVI, però qui sap si aquesta deu d’aigua va suposar l’origen del poble en temps més reculats.

La font està formada per una cisterna de 8m3 de capacitat, impermeabilitzada amb un lliscat de morter de calç i coberta amb volta de canó. L’aigua entra per una surgència situada a l’angle est. Als peus de la porta d’entrada, arran del nivell del carrer, hi ha un sobreeixidor que permet evacuar l’aigua sobrant en el cas excepcional que s’omplís el dipòsit. L’aigua s’escola constantment per doc brocs o canons i cau en una pica de pedra proveïda de dos dipòsits arrodonits, on es poden col·locar càntirs, galledes o gerres. Antigament la font també alimentava un abeurador per a bestiar i un safareig públic, el llevador, on rentaven la roba les dones del raval de dalt agenollades.

Aquest era l’únic punt d’aigua potable al poble per beure i cuinar abans de la instal·lació de la xarxa pública als anys seixanta del segle XX. La resta de pous només s’utilitzaven per abeurar el bestiar, rentar, regar...

M.Rosa Fontà i David Generes pasturant anecs a la font d'Ullà, anys 50 del segle XX

Fotografia: Família Fontà-Agustí

*********************************************

*********************************************

LA FOSSA, UN MONESTIR A LA LLERA DEL TER 

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

A Ullà hi havia dues esglésies, Sant Andreu al centre del poble i Santa Maria a la llera del ter.

Allí el clergue Pere Vidal hi va fundar una canònica de l’ordre dels Agustins que es va consagrar l’any 1121 sota els auspicis del bisbe de Girona, l’arquebisbe de Tarragona (Sant Oleguer), el comte d’Empúries i el senyor de Torroella.

Tot i ser un monestir pròsper, protegit pels grans estaments polítics i religiosos de l’època, la seva situació propera al mar i al Ter no li va ser favorable.

L’estiu de l’any 1178 el monestir va ser saquejat per pirates de Mallorca. En aquest atac alguns monjos foren morts a cops d’espasa i d’altres van ser fets presoners i portats a l’illa com esclaus.

De l’altra banda, les constants riuades van anar colgant el monestir, fins al punt que l’any 1182 el bisbe de Girona i l’arquebisbe de Tarragona van haver de consagrar un nou edifici. Aquest es va construir sobre les ruïnes del primer monestir, que pel fet d’estar colgat es va anomenar la Fossa.

Les successives riuades, sobretot a partir del segle XIV amb l’anul·lació del braç nord del Ter, i els conflictes continuats entre el bisbat i el comtat d’Empúries van anar empobrint la canònica. L’any 1592 es va secularitzar i es va convertir en col·legiata de canonges regulars, i a inicis del segle XIX es va abandonar.

Del monestir en perviu el record el lloc, la talla romànica de la Marededéu de la Fossa, tres capitells romànics del claustre i les làpides sepulcrals de Ponç Guillem, senyor de Torroella, i de la família Senesterra de Santaeugènia (palau Solterra de Torroella). 

Recreació idealitzada del monestir canonical agustinià de Santa Maria d'Ullà i el seu entorn.

Dibux. Jordi Sagrera

Situació del monestir canonical agustinià de Santa Maria d'Ullà

Capitells romànics provinents del monestir canonical agustinià de Santa Maria d'Ullà, conservats al Museu d'Art de Girona, amb els Núm. reg. MDG 112 i MDG113. Fons Bisbat de Girona.

Fotografia: Bisbat de Girona (Rafael Bosch) - Tots els drets reservats.

Una dramatització polèmica

L’any 1325 tres clergues de la canònica, Bernat Huguet i Marc des Puig, per Setmana Santa van representar el drama litúrgic de la visita de les tres Maries al Sant Sepulcre, de Tribus Mariis. Els tres religiosos es van caracteritzar de les tres dones i devien oferir una versió teatral poc decorosa o pujada de to.

La batllessa d’Ullà, Isabel Sebèlia, molt ofesa, va escriure una carta per denunciar els fets al Bisbe de Girona. Aquest, enfurismat, manà detenir-los i els imposà una garantia molt elevada, de mil sous cadascun.

Fresc romànic amb la visitació de les tres maries al Sant Sepulcre, Catedral de Sant Serni de Tolosa. Fotografia: Ferran Codina

Marededéu de la Fossa

************************************