L'AIGUA DEL MONTGRÍ
ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El Montgrí és un massís calcari que l’acidesa de l’aigua
de la pluja ha modelat i erosionat al llarg de milers i milers d’anys formant
coves, avencs, dolines i galeries subterrànies.
Aquestes cavitats recullen l’aigua de la pluja que acaba tenint sortida en surgències o en “reixorts” a la part baixa de la falda, com passa a la mina d’aigua de Torroella i a la Font d’Ullà, que brollen constantment.
Esquema del sistema càrstic del Montgrí. Un dels molts valors del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter és que si poden observar fenòmens geològics típics dels massissos calcaris. Dibuix: Ferran Codina
Una font d’aigua natural és un element essencial per escollir
un lloc on viure. És possible que l’estructura actual de la plaça de la font
dati dels segles XV o XVI, però qui sap si aquesta deu d’aigua va suposar l’origen
del poble en temps més reculats.
La font està formada per una cisterna de 8m3 de
capacitat, impermeabilitzada amb un lliscat de morter de calç i coberta amb
volta de canó. L’aigua entra per una surgència situada a l’angle est. Als peus
de la porta d’entrada, arran del nivell del carrer, hi ha un sobreeixidor que
permet evacuar l’aigua sobrant en el cas excepcional que s’omplís el dipòsit. L’aigua
s’escola constantment per doc brocs o canons i cau en una pica de pedra
proveïda de dos dipòsits arrodonits, on es poden col·locar càntirs, galledes o
gerres. Antigament la font també alimentava un abeurador per a bestiar i un
safareig públic, el llevador, on rentaven la roba les dones del raval de dalt
agenollades.
Aquest era l’únic punt d’aigua potable al poble per beure i cuinar abans de la instal·lació de la xarxa pública als anys seixanta del segle XX. La resta de pous només s’utilitzaven per abeurar el bestiar, rentar, regar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada