LA SAGRERA D'ULLÀ
ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Amb la feudalització, a inicis del segle XI, la violència
i els abusos per part dels senyors feudals sobre la pagesia eren habituals. Per
tal de posar-hi fre, l’església va promoure el moviment de Pau i Treva, amb el
qual es van establir un seguit de normes molt estrictes.
Una de les mesures fou la reinstauració de la sagrera,
espai al voltant de l’església i cementiri al qual se li atorgava un caràcter
sagrat i estava prohibit cometre-hi cap acte violent. En la majoria de llocs l’àrea
sagrada s’establia en 30 passes al voltant del temple (1 passa = 1 metre), que
es podia delimitar amb creus de fusta, amb un petit mur o amb un fossat.
Amb el temps, senyors i pagesos dels entorns de les
parròquies es van anar agrupant al voltant del temple, atrets per la protecció
que aquest els oferia, instal·lant-hi alguna casa, corrals, sitjars o cellers
per tal de salvaguardar les collites. Aquesta doble funció va fer que aquests
espais també s’anomenessin celleres.
En alguns casos es van acabar fortificant amb muralles i,
fins i tot, es van haver d’ampliar per encabir-hi nous habitants.
Aquest procés, conegut com ensagrerament, ha significat l’origen de l’hàbitat concentrat i de la trama urbana
de molts pobles de la Catalunya Vella, coma a Ullà.
La sagrera avui
El traçat dels carrers de la Muntanya i de l’Església,
situats a uns trenta metres de Sant Andreu, ens recorden els límits originals d’aquest
espai sagrat, i el carrer del Portal ens indica una de les entrades al nucli
original del poble.
Excavacions arqueològiques realitzades l’any 2019 davant la porta de l’església de Sant Andreu han documentat tot un seguit de tombes que es poden datar entre els segles X i XVIII. Aquestes testimonien l’ús d’una part de la sagrera com a cementiri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada