Llocs de Catalunya

dimarts, 22 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE DARNIUS

DARNIUS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'església parroquial de Santa Maria de Darnius es troba al centre del reduït nucli medieval de la població al qual encara s'accedeix, des de la Plaça Major, per un passadís cobert.

la primera referència documental al lloc de Darniusés al testament sacramental de Guiu o Guig, un document datat el 14 de juny de l'ny 982.

L'església de Santa Maria és un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un doble plec de gradació.

La portalada està situada a la façana de migjorn, consta d'un plec de mig punt en gradació i s'obre amb la llinda i un timpà.

Al timpà hi ha esculpit un crismó i està emmarcat per una orla que representa el sol i un estel de vuit puntes per banda.

Als batents de la porta d'aquesta església hi ha un conjunt de ferramenta de tipus romànic amb un total d'onze tires força llargues.

Aquesta església és un magnífic exemple de l'arquitectura del final del període romànic, segle XIII.

***********************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19482

Època: segle XII – XIII

Descripció:

Església situada al centre del poble. És un temple d'una nau de planta rectangular i absis semicircular. Notem que l'única dissonància respecte d'aquest esquema és la sagristia, de planta també rectangular, que es troba al costat de tramuntana de la capçalera. L'accés al temple es realitza a través de dues portes situades al mur de migdia. La més notable s'obre a llevant, i presenta dos arcs en degradació, llinda i timpà. Totes les finestres són de doble esqueixada i d'arcs monolítics de mig punt. Damunt la façana occidental s'observen les pilastres del campanar de cadireta romànic, el qual en el segle XVII fou substituït per la torre que avui encara s'aixeca a l'extrem nord de la façana. Aquesta emergència arquitectònica té planta quadrada i la seva part superior quatre obertures amb arcs de mig punt i coberta apiramidada. A l'interior trobem una volta apuntada. Tot i que no és visible en planta s'aconsegueix marcar una clara separació entre la nau i el presbiteri gràcies a l'arc triomfal, doble i també apuntat. L'aparell de tot l'edifici està compost per carreus de granit ben escairats. Uns cossos sobremuntats damunt els murs romànics ens indiquen una intervenció durant els segles XVI o XVII. Aquesta es realitzà per dotar al temple d'elements que contribuïssin a la seva defensa militar (matacà sobre la porta, espitlleres en els murs afegits,etc.)Al mur de migdia s'obren les dues portes del temple de Sta. Maria. Una d'elles, la situada més a llevant, presenta dos arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà. En aquest darrer observem una decoració en baix-relleu d'un notable interès iconogràfic. Es tracta d'un crismó emmarcat per una orla que representa el sol i dues petites estrelles de vuit puntes, una a cada banda. La lectura del crismó ens permet assegurar que estem davant una representació de la Trinitat. Així, la P superior s'identifica amb el Pare; l'alfa i l'omega amb el Fill; la lletra restant, la S, amb l'Esperit Sant. El crismó ha deixat de ser un monograma de Crist per ser un monograma de la Trinitat. Aquest canvi en el seu significat ja el trobem a Jaca, i a altres temples peninsulars d'inicis del romànic. El fet que el crismó aparegui emmarcat pel sol és una referència més al misteri de la Trinitat. En aquest sentit, cal recordar que un dels símils il·lustratius que Roldan donà al musulmà Ferragut per demostrar-li l'existència de la Trinitat és el de l'astre solar. Les estreles representen, amb les vuit puntes, les idees d'eternitat i pas a una nova vida.

Notícies històriques:

L'edifici fou construït en els segles XII o XIII. Les seves dimensions superen les de la majoria de temples similars que trobem a la comarca. En concret ens referim a les esglésies de Maçanet de Cabrenys, Agullana i La Vajol, amb les quals manté uns estrets paral·lels tipològics que fan pensar en la intervenció en totes elles de tallers o grups de picapedrers molt relacionats entre si. A més, totes presenten la mateixa característica d'haver estat construïdes amb carreus de granit, pedra, per altra banda, molt abundant en aquestes contrades. L'única data segura que tenim de Santa Maria de Darnius és la de la sagristia. A la llinda de la porta que la comunica amb el presbiteri es llegeix: "DEUM -RD LUCAS ROGER- 1696".