Llocs de Catalunya

divendres, 11 de juliol del 2025

CA LA PEPETA - MAS D'EN QUINTANA

BELLCAIRE D'EMPORDÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Actualment aquest edifici està en molt mal estat i es propietat de l'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà, ojalà es pugui restaurar com es mereix i conservar un patrimoni important d'aquest magnífic poble.

Ca la Pepeta (Mas Quintana) és un magnífic exemple de mas del segle XVI que ha estat habitat fins a inicis del segle XXI. Es va construir fora del poble, possiblement sobre un edifici encara més antic, i amb el creixement modern va quedar incorporat dins el nucli urbà.

Està format per un gran cos allargat amb la façana principal inusualment orientada a l’est, seguint el recorregit de l’antic camí que travessava el poble.

L’edifici té una estructura de planta i dos pisos, on s’hi poden observar les diferents ampliacions i reformes que es van anar afegint segons les necessitats de cada època.

A la planta baixa s’hi situava l’entrada, les corts dels animals, el celler, la comuna...A la part superior hi havia la sala, la cuina, els dormitoris, els graners, l’estenedor, els assecadors...i al voltant del pati de davant la casa hi havia coberts, l’era, pallisses i estables.

Planta baixa del mas

CUM VIDERIS NUDUM OPERI EUM (si veus algú despullat cobreix-lo)

Aquest text d’Isaïes que apel·la a la misericòrdia, inscrit a la finestra principal de la façana, ha estat seguit pel poble de Bellcaire a través d’un procés participatiu per a l’adquisició, per part del consistori, d’aquest esplèndid mas. En un futur, després d’importants obres de rehabilitació, donarà cabuda a espais d’ús per a la gent del poble amb els serveis públics centralitzats, fet que permetrà la conservació de l’edifici i la seva història.

Pepeta Blanch Font

A baix d'esquerre a dreta: Pepeta Blanc Font i Miquel Font Riera; drets, els seus fills,

d'esquerra a dreta. Miquel Font Blanc, Maria Font Blanch i Josep Font Blanch.

En un mas, i a pagès en general, tothom era imprescindible: homes, fills, mossos, però sobretot les dones. Elles s'ocupaven del manteniment general de la casa, la cuina els fills, l'hort, donar de menjar al bestiar, munyir, anar a mercat, participar en tasques com anar a collir olives, la matança del porc, el manteniment de l'església i de l'economia.

Eren veritables puntals infatigables que sustentaven i mantenien en vida el mas, com ho fou la Pepeta, de la família dels últims masovers i que va donar nom a aquest casal.

Els masos són habitatges rurals aïllats, vinculats a unitats familiars àmplies, sustentades en una economia autosuficient i que gestionaven un quantitat important de terres destinades a la agricultura i a la ramaderia.

A l'entorn del turó de Bellacaire hi ha molts altres masos disseminats per la plana i al voltant de les trerres de l'antic estany.