UNA PREMSA DE VI DE L'ÈPOCA ROMANA
BELLCAIRE D'EMPORDÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
A partir de l’arribada dels romans a Empúries la
romanització del territori va ser molt intensa. Són nombrosos els vestigis
d’aquest període que es coneixen i que s’han conservat a l’Empordà, com és el
cas de Bellcaire amb quatre jaciments arqueològics d’època romana al municipi:
el Mas Gusó, el Puig Moragues, la Quintana i l’Era de Can Llapart, on ens
trobem ara.
Al jaciment del Mas Gusó, sobre un petit establiment
de l’època ibèrica, al segle I dC es va aixecar un edifici de bell nou de caire
militar, una statio, que posteriorment va derivar en una vil·la que va ser
abandonada al segle III dC.
La presència de fragments ceràmics d’època romana republicana (segle I aC)
al Puig Moragues, indiquen que el lloc podria haver fet la funció de
vigilància i control del territori durant els primers anys de la romanització.
A la Quintana les restes localitzades en superfície i algun dipòsit
que aflora entre els marges, fan pensar en una altra vil·la, també amb una vida
llarga entre els segles I – III dC.
Els vestigis documentats a l’antiga Era de Can Llapart o de Can Sales,
excavats l’any 2000, corresponen a una premsa de vi romana de l’època
republicana, del s. I aC. Malgrat el seu mal estat de conservació, la
intervenció arqueològica va poder identificar 4 àmbits: la sala de premsatge
(1), l’espai del contrapès (2), l’aljub amb una capacitat de 2.500 litres (3),
i un magatzem (4). El tipus de premsa de biga o de lliura, com aquesta, es
va perfeccionar en època romana i es va mantenir invariable fins a inicis del
segle XX.
El cultiu del vi es va intensificar en època romana, tant pel consum propi
com per a una producció a gran escala pensada per ser exportada pel
mediterrani. Les restes de Bellcaire segurament corresponien a un edifici més
extens, una vil·la, que fou malmesa amb el creixement del poble en èpoques
posteriors. En aquest cas, però, el vi que s’hi produïa molt probablement només
anava destinat al consum local.
Actualment, de totes aquelles restes només en sobreviu l’aljub, que es va
integrar amb la construcció dels nous apartaments i que encara és visible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada