LA MOTA DE VERGES
VERGES - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La mota de Verges
El passeig oficiós de la vila
La mota, situada als afores del
poble, és un mur de contenció, construït en el segle xvii, per a evitar que les
sobtades avingudes del Ter inundessin el nucli habitat i, alhora, preservar les
collites dels horts i els camps de conreu que hi ha entre el riu i la població.
Fins a la construcció dels
embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, les inundacions eren força
habituals. La gran riuada de 1932 trenca la mota al terme de Verges, fet que
motiva l’aixecament d’un nou tram. Altres avingudes memorables que causen danys
en camins i camps de conreu són les dels anys 1940, 1982 i 2020.
Per la seva extraordinària
bellesa i biodiversitat, l’indret ha esdevingut oficiosament el passeig de
Verges, que joves i grans recorren diàriament, a peu o en bicicleta, i on
comparteixen tertúlies tot gaudint de la privilegiada vista que els ofereix l’elevació
del sòl. A més, forma part del recorregut de la Ruta del Ter, que ens mostra el
ric patrimoni natural dels paratges per on transcorre aquest riu.
A la riba del Ter, hi trobem el
parc del Riu, un antic espai de lleure i de menjades familiars i d’amics, amb
zona de pícnic i accés a l’aigua, recuperat des del 2007.
El municipi de Verges (9,1 km2) és dominat majoritàriament
per unes fèrtils terres de conreu cultivades. El poble està situat al damunt d’una
petita elevació a la vora esquerre del Ter per evitar las habituals inundacions
provocades pel riu. Aquesta característica és pròpia de tot l’Empordà, on els
nuclis històrics estan ubicats en elevacions per evitar les terres planes
inundables de les conques del Ter i del Daró.
En el recorregut del Ter per la plana empordanesa, les
seves aigües son interceptades per petites rescloses. Una de les més importants
és la de Colomers, de la qual arrenca el rec del Marquès de Sentmenat o rec del Moli. Així, aquesta sèquia
passa pel mig del poble de Verges, construït al segle XVIII, on es molia el
blat per convertir-lo en farina.
Fent una mica d’història recordarem que l’actual rec del
Molí o de Sentmenat ressegueix amb força fidelitat una antiga branca del Ter
que suposadament desembocava al nord de l’Escala. Aquesta doble desembocadura
feia que el riu esdevingués un recurs estratègic indiscutible per a la geopolítica
de l’època medieval.
Així és que en temps de Ponç Hug IV, comte d’Empúries, la
branca nord del riu va ser tallada per motius estratègic militars perquè les
inundacions del Ter deixaven aïllada la capital del comtat emporità, Castelló d’Empúries.
D’aquesta manera, doncs, totes les aigües anaven cap a
Torroella de Montgrí i l’Estartit, possessions del rei catalanoaragonès, etern
rival del comte d’Empúries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada