Llocs de Catalunya

dijous, 31 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE PERA

MONTAGUT i OIX - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Església d'origen romànic, molt modificada, amb porta adovellada a migdia protegida per un porxo d'època posterior i campanar d'espadanya transformat en torre.

Tot i que l'indret de Pera és esmentat l'any 959, l'església no és esmentada fins l'any 1228.

A finals del segle XVII es construí una sagristia a la part de darrera de l'altar desfigurant així la forma original.

Veïnat de Pera

Al nord-est dde la vall d'Oix, entre la riera homònima i la riera de Beget, i enlairat a uns 800 m d'alçada, s'hi troba el veïnat de Pera, pertanyent al municipi de Montagut i Oix. Veïnat conformat per masos disseminats, el nucli central els constitueixen la caseria del Castell o llogarret i l'antiga parròquia de Sant Miquel de Pera.

D'aquesta paròquia en depengué l'església de Sant Andreu de Bestracà, i en el passat fou un dels llocs més poblats del terme. De fet, a Sant Miquel de Pera s'hi han fet troballes arqueològiques que daten ja del Neolìtic.

Pel Coll de Pera hi passava antigament l'antic camí de bast de Beget a Oix, convertit avui en la carretera que uneix ambdós nuclis. En aquest punt, per la banda de migdia les aigües davallen cap a la riera d'Oix, i a tramuntana s'escolen cap a la riera de Salarça.

********************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10027

Descripció:

Església que inicialment era d'estil romànic i que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, desfigurant la fisonomia original. Actualment l'església presenta una nau central amb volta de canó apuntada que seria original del període medieval, amb una porta a la façana de migdia i una finestra a la façana de oest. No presenta absis semicircular, sinó que aquest hauria estat substituït per una sagristia en època moderna o contemporània. A l'exterior, la construcció original d'època medieval està formada per carreus ben treballats i escairats i disposats en filades regulars. S'aprecia un conjunt de mènsules, algunes d'elles decorades que marcarien el nivell original de coberta a la façana sud i la façana nord. El campanar, originàriament hauria estat d'espadanya i ubicat ala façana de ponent, es va veure transformat per convertir-lo en una torre campanar actual. La part original conservaria els dos arcs on s'ubicarien les campanes. L'ampliació es va fer sobre la zona de coberta amb obertures en llinda i teulada a doble vessant. Aquesta reforma s'hauria produït possiblement durant els segles XVIII - XIX. La nau central es va veure ampliada amb capelles tant al nord com al sud. La capella nord, podria ser una ampliació baix-medieval, pel tipus de treball de la pedra: carreus regulars i ben escairats, similars a la fàbrica original de l'església. A la façana sud, però l'ampliació s'hauria produït amb una doble capella amb un finestral amb llinda. Presenta unes parets amb pedres de diverses mides i filades poc regulars. El mateix passaria amb la zona de la sagristia. Aquesta construcció seria del període modern, moment amb el qual també s'hauria construït un petit porxo davant de l'entrada aprofitant l'ampliació de la façana sud. L'interior de l'església presenta un terra parcialment enrajolat, datable del període modern i una decoració mural datable entre els segles XIX i principis del XX. Tota la nau es troba enguixada i algunes de les capelles conserven altars votius de d'obra i guix. El mateix passaria amb la zona de l'altar, amb un retaule construït, amb una porta que donaria a la sagristia. Conserva pintures murals a l'interior i exterior que serien del segle XIX. Al sector de l'entrada es troba una pica baptismal i una pica d'aigua beneïda sobre columna. Possiblement entre el segle XIX i el segle XX i fins a l'actualitat, ha perdurat un cos de nínxols funeraris entre la capella sud i la sagristia.

Notícies històriques:

L'església de Sant Miquel de Pera ve esmentada en un document de l'any 1228, on consta que Alemanda de Sales prestà homenatge a favor de Guillem, bisbe de Girona, pels feus que tenia en la parròquia per compte de l'església gironina. Se la cita en el testimoniatge com a "Sancti Michaelis de Piru", denominació que es manté durant el segle XIV, segons consta en documents dels anys 1348 i 1362. Ve anotada com a "Sancti Michaelis de Pera" en les sinodals de la diòcesi gironina de l'any 1691.