Seguidors

dimecres, 9 de juliol del 2025

LA FOSSA, UN MONESTIR A LA LLERA DEL TER 

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

A Ullà hi havia dues esglésies, Sant Andreu al centre del poble i Santa Maria a la llera del ter.

Allí el clergue Pere Vidal hi va fundar una canònica de l’ordre dels Agustins que es va consagrar l’any 1121 sota els auspicis del bisbe de Girona, l’arquebisbe de Tarragona (Sant Oleguer), el comte d’Empúries i el senyor de Torroella.

Tot i ser un monestir pròsper, protegit pels grans estaments polítics i religiosos de l’època, la seva situació propera al mar i al Ter no li va ser favorable.

L’estiu de l’any 1178 el monestir va ser saquejat per pirates de Mallorca. En aquest atac alguns monjos foren morts a cops d’espasa i d’altres van ser fets presoners i portats a l’illa com esclaus.

De l’altra banda, les constants riuades van anar colgant el monestir, fins al punt que l’any 1182 el bisbe de Girona i l’arquebisbe de Tarragona van haver de consagrar un nou edifici. Aquest es va construir sobre les ruïnes del primer monestir, que pel fet d’estar colgat es va anomenar la Fossa.

Les successives riuades, sobretot a partir del segle XIV amb l’anul·lació del braç nord del Ter, i els conflictes continuats entre el bisbat i el comtat d’Empúries van anar empobrint la canònica. L’any 1592 es va secularitzar i es va convertir en col·legiata de canonges regulars, i a inicis del segle XIX es va abandonar.

Del monestir en perviu el record el lloc, la talla romànica de la Marededéu de la Fossa, tres capitells romànics del claustre i les làpides sepulcrals de Ponç Guillem, senyor de Torroella, i de la família Senesterra de Santaeugènia (palau Solterra de Torroella). 


Recreació idealitzada del monestir canonical agustinià de Santa Maria d'Ullà i el seu entorn.
Dibux. Jordi Sagrera


Situació del monestir canonical agustinià de Santa Maria d'Ullà


Capitells romànics provinents del monestir canonical agustinià de Santa Maria d'Ullà, conservats al Museu d'Art de Girona, amb els Núm. reg. MDG 112 i MDG113. Fons Bisbat de Girona.
Fotografia: Bisbat de Girona (Rafael Bosch) - Tots els drets reservats.

Una dramatització polèmica

L’any 1325 tres clergues de la canònica, Bernat Huguet i Marc des Puig, per Setmana Santa van representar el drama litúrgic de la visita de les tres Maries al Sant Sepulcre, de Tribus Mariis. Els tres religiosos es van caracteritzar de les tres dones i devien oferir una versió teatral poc decorosa o pujada de to.

La batllessa d’Ullà, Isabel Sebèlia, molt ofesa, va escriure una carta per denunciar els fets al Bisbe de Girona. Aquest, enfurismat, manà detenir-los i els imposà una garantia molt elevada, de mil sous cadascun.


Fresc romànic amb la visitació de les tres maries al Sant Sepulcre, Catedral de Sant Serni de Tolosa. Fotografia: Ferran Codina






Marededéu de la Fossa



************************************



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada