DOLMEN DEL MAS PUIG DE CANERES
DARNIUS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Altres noms:
Dolmen de Caneres
Cronologies: Neolític
Mig-Recent / Calcolític ( -3500 / -1800 )
Coordenades:
42º 22' 56"N - 2º 48' 16"E - 349 m. UTM: 31 N - 483913 – 4692240.
Població:
Darnius
Comarca:
Alt Empordà
Tipus:
Sepulcre de corredor de cambra subcirular i passadís estret.
Període:
Neolític Mitjà, final del IV mil·lenni ac.
Descobridor:
LLuís Marià Vidal i Carreras el va donar a conèixer al 1994. Excavacions:
P. Bosch-Gimpera i Ll. Pericot, al 1920. LL. Esteva, al 1974. Materials:
De l'excavació de P. Bosch-Gimpera i Ll. Pericot 3 fragments de ceràmica
grollera a mà a la cambra. De l'excavació de Ll. Esteva (a la cambra), 75
fragments informes de ceràmica a mà, 1 fragment central d'una làmina de sílex
de color marró amb vetes, 1 dena de collaret d'esteatita gris de 10 mm de
diàmetre i 5 mm de gruix (perforació cònica doble). 1 dent incompleta de nen. Planta:
J. Tarrús, al 2002, a partir de planta de LL. Esteva del 1979.
Orientació:
Sud-est (145º).
Dimensions:
Interiors cambra: 2,4 m de llarg, 1,6 m d'ample i 1,3 m d'altura màxima.
Túmul:
No queden restes excepte, possiblement, alguns blocs a tocar del dolmen. Possiblement
de tendència circular i d'uns 7/8 m de diàmetre.
Lloses: De granit. Conserva 5 lloses de la cambra, possiblement l'entrada s'estrenyia amb 2 lloses en tascó no conservades. També, possiblement, hi devia haver un corredor de pedra seca o de lloses que no s'ha conservat. La coberta, al seu extrem nord, presenta uns reguerons en forma de T repicats. Accés: A uns 3 km de la carretera GI-503 de Darnius a Maçanet de Cabrenys hi ha, a l'esquerra, la desviació a l'Ermita de Sant Esteve del Llop, s'ha de prendre la pista que comença just a la dreta de la carretera. A uns 1,5 km, passat el trencant del Mas del Puig de Caneres (a la dreta), s'arriba a uns prats a la dreta del camí a on es veu el dolmen.
Es tracta d'un sepulcre de corredor neolític, amb cambra subcircular curta i passadís estret. És fet de granit i bastit sobre terreny pla. L'any 1894 Lluís Marià Vidal i Carreras el va donar a conèixer a la seva obra amb el nom de dolmen del mas Puig de Casa Eras. L'any 1920 va ser excavat per primer cop per Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot, i posteriorment l'any 1979 per Lluís Esteva i Cruañas. La cambra del dolmen conserva cinc lloses i la coberta. L'entrada possiblement s'estrenyia amb dues lloses en tascó, que no s'han conservat. Les dimensions internes de la cambra són: 2,4 m de longitud, 1,6 m d'amplada i 1,8 m d'alçada. La capçalera és única, externa pels dos costats, lleugerament inclinada vers l'interior, de forma planoconvexa i presenta senyals de desbastament per la cara interna. Els quatre suports conservats de la cambra estan ben implantats dins de ranures a la roca del subsòl, lleugerament inclinats cap endins, són de forma planoconvexa i presenten senyals de desbastament per la cara interna i de repicat per l'extrem superior. La coberta és rectangular, de secció còncavo-convexa, i presenta senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats. A l'extrem nord de la coberta es poden apreciar uns reguerons en forma de T, repicats, possiblement contemporanis del sepulcre. En quant al tipus d'accés a la cambra, possiblement hi devia haver un corredor de paret de pedra seca o de lloses, que no s'ha conservat. No s'observa cap senyal visible del túmul a excepció de l'amuntegament de blocs a la zona immediata a la capçalera. Els materials recollits durant les intervencions arqueològiques només asseguren l'existència del dolmen en un moment indeterminat del neolític o del calcolític. Pel seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la primera fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de final de la primera meitat del IV mil·lenni aC. El seu estat de conservació és bo, ja que resten al seu lloc tots els suports conservats de la cambra i la coberta.
************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada