TEATRE PRINCIPAL
VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
**************************************************
A l'inventari del patrimoni històric arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:
Època:
segle
XIX
Autors: 1835-1837: Josep Buxareu i Gallart, arquitecte.; 1926: portal C. Teatre;
Josep Maria Miró i Guibernau, arquitecte.; 1942 (reforma habilitació
cinematògraf): Josep Maria Miró i Guibernau, arquitecte; 1984 (rehabilitació):
Cyril Inness Nundy, arquitecte.; 2007-2009 (obres de reformes i de
rehabilitació): segons projecte d’Alejandro Delmàs, Jesús González Rodríguez,
arquitectes. i Ana María Isabel Fuentes Montiel arquitecta. de l’Ajuntament.
Descripció:
Edifici de planta rectangular compost per un cos de
vestíbuls, un cos de platea, un cos d’escenari amb sota escenari i un cos de
retro-escena. El cos platea de planta en U amb 3 pisos perimetrals de llotja en
voladís, l’últim amb amfiteatre posterior. El cos d’escenari ocupant tota l’alçada
de l’edifici. La retro-escena amb soterrani de servei, magatzem i camerinos.
Escales laterals d’accés als pisos. Coberta a dues vessants. Estructura Parets
de càrrega de pedra i de totxo massís. Encavallades de fusta. Coberta de teula
àrab. Cos de la retro-escena amb embigat de fusta. Façanes Façana principal
composada sobre eixos verticals Planta baixa amb 3 portals centrals i 2
finestres laterals. Planta primera amb 3 balcons centrals de mig punt, barana
de balustres i 2 finestres laterals. Planta segona amb 5 finestres. Cornisa de
coronament amb ull de bou al capcer. Façana lateral composada segons 5 eixos
verticals sobre els que s’obren 3 pisos de finestres allindades i les portes
d’emergència. Vestíbul d’entrada amb accés als pisos per dues escales laterals.
Platea i pisos amb corredors perimetrals. Foyer del primer pis a doble espai.
Cabina de projecció afegida a la planta segona. Materials Pedra als brancals i
llindes dels portals de planta baixa. Totxo. Arrebossats exteriors. Paviments
de suro. Materials ignífugs. Com element singular cal destaca la pròpia
tipologia de l’obra.
Dades històriques:
El Teatre Principal, situat al capdamunt de la rambla
Principal, comparteix amb la casa Mercedes Soler i la casa Panxo Ferrer un dels
conjunts de façanes més característiques de la fisonomia vuitcentista de la
Rambla.
El Teatre Principal va ser iniciativa de Josep Anton
Marquès i Torrents, Joan Planas, Joan Jacas i mossèn Pau Santmartí,
administradors del Sant Hospital, amb la intenció d’augmentar els ingressos que
l'hospital rebia del teatre de la Casa de Comèdies, l’actual La Sala,
inaugurada el 1804, que havia quedat petit per a la ciutat, motiu pel qual van
promoure, l’any 1835, la construcció del Teatre Principal.
El Teatre Principal es va edificar entre 1835 i 1837 en
terres de la sínia de Frederic Oliver. Tres vies de finançament van
possibilitar la seva construcció: Joan Creus, rector de Sant Antoni i hereu
d'Oliver, va donar la parcel·la; l'administració de l'Hospital va sufragar un
quarta part de les obres i diversos vilatans van aportar la resta.
D’acord amb els cànons de l’època, el nou teatre va ser
construït a l’italiana, dins el neoclassicisme de la primera meitat del segle
XIX, segons el projecte de l’arquitecte Josep Buxareu i Gallart, aprovat per la
Real Academia de San Fernando el 13 de març de 1836. El Teatre Principal va ser
anomenat inicialment el Nuevo Teatro per distingir-lo de la Casa de Comèdies,
la qual, una vegada inaugurat, l'any 1837, va cedir tots els utillatges,
il·luminacions (de cera i gas) i elements del vestuari del teatre vell al
Teatre Principal.
L’any 1854 es van fer les primeres reformes, potser a
causa de les llargues temporades que havia estat tancat, malgrat les diferents
subhastes que s’havien cantat per arrendar-lo. L’any 1862, es van realitzar
noves reformes per ampliar la capacitat de públic, es va endarrerir l’escenari
i es van afegir tres rengles més de cadires i noves llotges. A partir de 1892,
les entitats locals el van utilitzar per a balls de societat, representacions o
concerts. El Teatre Principal va exhibir per primera vegada cinema el 1902.
L’any 1926, es va obrir un portal a la façana del carrer del Teatre, amb la
conformitat de l’arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau.
L’any 1942, es van realitzar reformes per a habilitació
com a cinematògraf segons un projecte de l’arquitecte Josep M. Miró i
Guibernau. El Teatre Principal va romandre tancat per la Guerra Civil fins el
1945, any que un empresari local el va arrendar amb l’exclusiva finalitat
d’exhibir cinema. El 1946 el Teatre esdevé un cinema després que el propietari
del cinema Bosc l'arrendi a l'Hospital. Per adaptar el teatre a cinema es va
construir la cabina de projecció de la segona planta, es va endarrerir
l'escenari i van desaparèixer les llotges de prosceni.
L’any 1984, es va redactar un projecte de rehabilitació
com a teatre per l’arquitecte Cyril Inness Nundy. L’any 1985, l’Ajuntament va
adquirir el Teatre Principal i el va dotar d’un pressupost i estructura
administrativa per portar una programació estable. El 19 d’abril de 1985, el
Teatre Principal es va inaugurar. El projecte de rehabilitació i acondiciament
contemplava diferents fases. Les dues primeres fases dedicades a la sala del
teatre, la qual va ampliar la seva capacitat i la tercera entre 1987 i 1988 de
restauració de la façana i la construcció d’un edifici annex per acollir
camerinos, les oficines i una sala polivalent.
El Teatre Principal va tancar les portes el setembre de
2006. Els pas dels anys havia afectat l'edifici, en especial la coberta.
Mancances en temes de seguretat i la voluntat de modernitzar el conjunt de les
instal·lacions i equipaments van impulsar la reforma per adaptar-la a la
normativa vigent.
L'any 2007 es van iniciar les obres de remodelació, que
van finalitzar l'octubre de 2009, segons projecte d’Alex Delmàs Camacho, Jesús
González Rodríguez, arquitectes, i Ana Maria Isabel Fuentes Montiel, arquitecte
de l’Ajuntament.
Des de la seva adquisició per part de l'Ajuntament, el
Teatre Principal, ha estat un dels equipaments culturals més importants de la
ciutat; ha acollit espectacles tant de teatre, música, dansa i cinema, com
lúdics i polítics.
Imatge històrica de l'escenari. Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Garraf. Any 1940
Imatge d la platea després de la reforma. Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Garraf. Any 1950
Imatge del vestíbol d'entrada. Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Garraf. Any 1940
Fotografia actual de la sala. Any 2009
**************************************************
Altres enllaços amb informació:
**************************************************
