Seguidors

dimarts, 27 de febrer de 2018

ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ 
Veïnat de Montiró - Ventalló - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa










Enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:

Època: segles XII-XIII // XVII –

Descripció:

Situada dins del petit nucli de Montiró, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany. Es troba al bell mig del poble, adossada a l'antiga rectoria.
Església d'una sola nau amb dues capelles laterals i absis semicircular capçat a llevant. L'absis és l'únic element conservat de l'antic temple romànic i, actualment està mig tapat per l'edifici de la rectoria. La nau està coberta amb volta apuntada decorada amb motllures a mode de llunetes, mentre que la coberta de l'absis és ametllada, amb doble arc triomfal en degradació i forma apuntada com la resta de la nau. La capella situada al mur de migdia, dedicada al Sant Crist i bastida l'any 1683, està coberta amb una cúpula poligonal sobre petxines, amb un petit tambor amb obertures que il·lumina l'interior. La sagristia, situada a continuació, presenta un portal rectangular d'accés amb la llinda gravada amb l'any 1691 i està coberta amb una volta amb decoració d'època barroca, a mode de cúpula. Als peus del temple hi ha el cor, amb barana d'obra treballada i sostingut per una volta rebaixada amb llunetes. Les úniques obertures als murs del temple són les finestres de la sagristia i de l'absis, aquesta última descoberta recentment. Ambdues són d'arc de mig punt, la de l'absis de doble esqueixada i adovellada. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra i, damunt seu, un rosetó centrat amb vitrall decorat amb l'al·legoria dels pans i els peixos. A la dreta, un campanar de base quadrada amb obertures d'arc de mig punt, rematat amb una cornisa motllurada i cobert amb una petita cúpula semiesfèrica.
En una de les cantonades del mur de migdia de l'església hi ha un carreu de pedra calcària amb la representació en relleu del cap d'un personatge amb grans bigotis, datat entre els segles XVII-XVIII. A l'interior del temple es conserva una pica baptismal de pedra, procedent de l'església de la Mare de Déu de l'Om.
El temple, bastit en pedra, presenta els paraments arrebossats i l'interior del temple està tot emblanquinat, exceptuant la zona de l'absis on el parament de pedra desbastada és vist.
 

Notícies històriques:

Les notícies més antigues documentades sobre el temple són de finals del segle XIII. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 s'esmenta l' ecclesia de Montirono. En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV, l'església parroquial de Sant Sadurní de Montiró hi és inclosa. Tot i això, el temple actual només conserva l'absis com a vestigi d'aquest període romànic.
Posteriorment, cap a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, experimentà una important reforma que modificà totalment el seu aspecte. Aquesta reforma fou una conseqüència del saqueig i l'incendi que patí el temple el dia 31 de maig de 1640 per part dels terços de soldats espanyols. Al temple hi van cremar la Vera creu, el sagrari, els calzes, les paus, les crismeres i la custòdia, i s'endugueren les joies, els mobles, els diners i el calze amb el Santíssim. Sembla ser que fou una represàlia contra Josep de Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes i un dels combatents més constants contra Felip IV. Pocs mesos després d'aquests fets esclatà la guerra dels Segadors. Arran de la destrossa, l'agost de 1640 es va crear una comissió per reparar el temple, i l'any 1683 es va construir la capella del Sant Crist.
L'església de Sant Sadurní tenia per sufragània l'antiga parròquia de Santa Maria de l'Om de Pelacalç, des de l'any 1691.
Tenim notícies que l'antic cementiri estava situat a la banda meridional del temple, tot i que actualment no hi ha cap edificació a la zona.
 









Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Montiró apareix documentat per primera vegada l'any 959 com un dels llocs on tenia possesions el noble Riculf. L'església, en canvi, no apareix en cap document fins l'any 1279 en la relació de parròquies del bisbat de Girona.
L'església i el palau de Montiró foren incendiats i destruïts durant la guerra dels Segadors, com a represàlia contra Josep Margarit i Biure, senyor del castell i que era el cap de les milícies catalanes. Ell va ser l'únic personatge exclòs de l'indult concedit per Felip IV.
L'església actual correspon a les profundes reformes que es van realitzar entre esl segles XVII i XVIII. Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular, que correspon a l'obra romànica. Malauradament restà ocult per una paret i per plantes trepadores, Només s'entreveu la seva teulada. En el mur oest s'entreveuen les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls, cegat durant les reformes.

Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Església d'origen romànic, cremada i derruïda per les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors, l'any 1640. Va ser reconstruïda cap a la fi del segle XVII sobre l'estructura antiga, de la qual només n'ha restat l'absis, visible des de l'interior. Consta d'una única nau coberta amb volta apuntada. A la capella de migdia i a la sagristia hi ha gravades les dates de 1683 i 1691. La façana principal, amb el campanar de torre a un costat, s'obre amb un portal adovellat de punt rodó sense ornamentació. A la part superior es veuen les restes d'un campanar d'espadanya que va ser cegat en la reconstrucció del temple.

Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XII-XIII // XVII-XVIII
Estil: romànic-barroc
DESCRIPCIÓ
El municipi està format pel poble de Ventalló (cap del terme) i els poblets agregats de Montiró, Pelacalç, Saldet, Vallveraia i Vila-robau.
L'església de Sant Sadurní de Montiró és un edifici romànic parcialment amagat per les construccions afegides posteriorment. Presenta planta d'una nau i capelles laterals, amb absis semicircular i coberta de teula. El mur meridional de la nau té unes capelles adossades; el de tramuntana no és visible des de l'exterior, perquè s'hi afegeix una casa veïna. en una cantonada de les capelles laterals de migdia, en un carreu de pedra calcària, hi ha esculpit en relleu, el cap d'un personatge amb uns grans bigotis (escultura de caire popular dels segles XVII-XVIII). La volta de la nau, d'aresta, és d'època barroca, com les capelles laterals. L'absis, a l'interior, mostra la seva estructura romànica. L'arc triomfal és doble, en degradació i de forma apuntada. La coberta absidal té també punt d'ametlla. Recentment es va descobrir la finestra i els carreus i dovelles de l'arc trionfal. La construcció presenta carreus ben tallats que s'afileren. La sagristia (a la dreta) té la data de 1691 gravada damunt de la porta i conserva un interessant sostre barroc.
La façana principal, a ponent, presenta porta d'arc de mig punt adovellat amb un òcul al damunt. A la dreta de la façana, el campanar que és de base quadrada amb obertures d'arc de mig punt, ràfec i una petita cúpula de coronament. L'exterior de l'absis presenta una capa d'arrebossat que permet endevinar el seu aparell de carreuada. La finestra central és de doble esqueixada i arcs de mig punt
CRONOLOGIA
La parròquia de Sant Sadurní Montiró, en el terme municipal de Ventalló, està documentada des de 1259. Presenta algunes estructures romàniques, com ara l'absis (segles XII-XIII), peró la majoria de l'edifici pertany a una reconstrucció feta possiblement a finals del segle XVII, després de la destrucció provocada per les tropes de Felip IV (un gran incendi va assolar el castell i església de Montiró durant la Guerra dels Segadors, com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure, un dels lluitedors més constants contra Felip IV).
BIBLIOGRAFIA
http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
http://www.bohigas.com/Pairals/Montiro/IdxMONTI.htm
Vegeu Fitxa.

























Cap comentari:

Publica un comentari