ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE LES CORTS o D'EMPÚRIES
L'Escala -l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Rec del Molí al costat de les restes de l'església.
Entorn on hi ha l'església.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Época: segle X – XI
Descripció:
Situada a l'oest del nucli
antic de la població de l'Escala, a uns 200metres a llevant del veïnat de les
Corts, a tocar la riba dreta del Rec del Molí o Ter Vell, molt prop del molí
d'en Dou.
Es tracta de les restes conservades de l'antiga església de Sant Vicenç, envoltades d'abundant vegetació. En concret, es manté dempeus la meitat nord de l'absis i, gràcies als treballs d'excavació, el traçat del mur lateral nord de la nau i una petita part de la necròpolis que l'acompanyava. Tota la part sud de l'edifici, tant de la nau com de la capçalera, es troben sota el terraplè que forma el marge artificial del Rec del Molí. El mur de la nau es manté en un tram d'un metre de llargada per uns dos metres d'alçada, prop de l'angle de la capçalera. La resta de l'estructura conserva poques filades de pedres. Està bastit amb pedres petites quadrangulars, ben escairades, disposades formant filades regulars. L'àbsis, de planta semicircular, manté l'alçat original. Al centre es pot veure un dels muntants, i l'arrencada de l'arc, d'una finestra. L'arc posseeix una marcada banqueta. Per la part nord s'adossa exteriorment a un mur posterior. L'aparell és de petites pedres bastament escairades, de forma rectangular, que formen filades seguides. Estan travades amb argamassa i s'hi veuen pel mig nombrosos trossos de terrissa romana. A la part alta, fragments de tègules col·locades horitzontalment, formen una filada que ressegueix tota la part conservada de l'absis. Les excavacions dutes a terme a l'interior de la nau han posat al descobert un paviment en opus testaceum, sota el qual hi aparegueren dues sepultures. De fet, la necròpolis va aparèixer a la part septentrional del temple.
Es tracta de les restes conservades de l'antiga església de Sant Vicenç, envoltades d'abundant vegetació. En concret, es manté dempeus la meitat nord de l'absis i, gràcies als treballs d'excavació, el traçat del mur lateral nord de la nau i una petita part de la necròpolis que l'acompanyava. Tota la part sud de l'edifici, tant de la nau com de la capçalera, es troben sota el terraplè que forma el marge artificial del Rec del Molí. El mur de la nau es manté en un tram d'un metre de llargada per uns dos metres d'alçada, prop de l'angle de la capçalera. La resta de l'estructura conserva poques filades de pedres. Està bastit amb pedres petites quadrangulars, ben escairades, disposades formant filades regulars. L'àbsis, de planta semicircular, manté l'alçat original. Al centre es pot veure un dels muntants, i l'arrencada de l'arc, d'una finestra. L'arc posseeix una marcada banqueta. Per la part nord s'adossa exteriorment a un mur posterior. L'aparell és de petites pedres bastament escairades, de forma rectangular, que formen filades seguides. Estan travades amb argamassa i s'hi veuen pel mig nombrosos trossos de terrissa romana. A la part alta, fragments de tègules col·locades horitzontalment, formen una filada que ressegueix tota la part conservada de l'absis. Les excavacions dutes a terme a l'interior de la nau han posat al descobert un paviment en opus testaceum, sota el qual hi aparegueren dues sepultures. De fet, la necròpolis va aparèixer a la part septentrional del temple.
Notícies històriques:
Sant Vicenç era una església
d'una nau i absis semicircular, del període romànic (segles X-XI) i sembla que
havia tingut transepte.
A la part septentrional de l'església hi ha la necròpolis. En les excavacions aparegueren nombrosos enterraments. La major part són de lloses clavades amb coberta de pedra arenosa o de pissarra. També n'hi ha de pedres i argamassa. Dins l'habitació situada al nord de l'absis hi han dos sepulcres de caixa, de pedra arenosa, rectangulars, amb cobertes de doble vessant. Les cobertes tenen tres prominents ressalts a cada banda, un a cada extrem i un al centre. Són idèntics als que aparegueren a l'entorn de la basílica de la Neàpolis.
Es treballs arqueològics també documentaren reformes, amb un enrajolat del s XVI. Aquestes troballes demostren que pervisqué, potser només com a necròpoli, fins a èpoques molt avançades.
A la part septentrional de l'església hi ha la necròpolis. En les excavacions aparegueren nombrosos enterraments. La major part són de lloses clavades amb coberta de pedra arenosa o de pissarra. També n'hi ha de pedres i argamassa. Dins l'habitació situada al nord de l'absis hi han dos sepulcres de caixa, de pedra arenosa, rectangulars, amb cobertes de doble vessant. Les cobertes tenen tres prominents ressalts a cada banda, un a cada extrem i un al centre. Són idèntics als que aparegueren a l'entorn de la basílica de la Neàpolis.
Es treballs arqueològics també documentaren reformes, amb un enrajolat del s XVI. Aquestes troballes demostren que pervisqué, potser només com a necròpoli, fins a èpoques molt avançades.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
DESCRIPCIÓ
Església
romànica de planta de creu llatina, d'una sola nau amb transsepte i absis
semicircular. Tota la part sud de l'edifici queda sota el terraplè construït
pel Rec del Molí.
Es conserva l'alçada gairebé original del mur en l'absis, que és el punt més visible del conjunt. Mentre que la resta dels murs es conserven a una alçada de 50 cm.
A la part septentrional han estat excavades diverses construccions i també una necropolis.
Es conserva l'alçada gairebé original del mur en l'absis, que és el punt més visible del conjunt. Mentre que la resta dels murs es conserven a una alçada de 50 cm.
A la part septentrional han estat excavades diverses construccions i també una necropolis.
CRONOLOGIA
Construïda
en els segles X-XI.
Excavada l'any 1954, fins aleshores només en sobresortia la capçalera.
Excavada l'any 1954, fins aleshores només en sobresortia la capçalera.
BIBLIOGRAFIA
VVAA,
L'Empordà II a Catalunya Romànica, vol. IX. Barcelona, 1990, pàg. 470-471.
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
Malauradament, no disposem de gaire informació al voltant d’aquest
temple i l’estat deficient de conservació de les seves runes, no ens permet
il·lustrar gaire les poques dades que es coneixen. La situació actual és la
mateixa que fa un segle, malgrat que en 1954 es van realitzar unes campanyes arqueològiques
que permeteren posar al descobert la planta del temple i nombroses sepultures.
Com que no s’ha fet cap manteniment, la natura ha tornat a conquerir el terreny
i la vegetació oculta gairebé completament el temple. Com abans de l’excavació,
només és visible la part superior d’un fragment de mur.
L’església tenia
planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i un absis semicircular. Durant
les excavacions arqueològiques es van poder recuperar les primeres fileres de
carreus del mur oest, així com bona part de les del mur nord. El sector
meridional, en canvi, havia estat destruït en construir el Rec del Molí.
La nau embla que estava coberta amb una volta de canó,
mentre que l’absis, que encara conserva part de l’arrebossat i restes de
pintura insignificants, tenia una coberta de quart d’esfera.
Al voltant del temple es van localitzar nombrosos
enterraments amb lloses i a l’interior del temple alguns sepulcres, que
permeten afirmar que el lloc va ser utilitzat per fer enterraments entre els
segles X i XIII.
L’excavació no va aportar dades concretes sobre el moment de
construcción d’aquesta esglesiola. Algunes fonts afirmen que podría tenir els
seus orígens en el segle IX, tot i que posteriorment va ser modificada. La
majoria d’estudiosos, en canvi, s’inclinen a pensar que es tracta d’un edifici
de principis del segle XI.
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos a:
Altres enllaços amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada