MOLÍ D'EN DOU
l'Escala - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XVI-XVII
Descripció:
Situat a l'oest del nucli urbà de
la població de l'Escala, molt a prop de la variant de l'autopista AP-7 i a
l'altra banda del veïnat de Les Corts, damunt del cabal del rec del Molí.
Conjunt format per diversos cossos edificats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular. S'estructura a partir de tres grans cossos adossats, amb diverses construccions annexes, i es troba delimitat per una tanca de pedra que engloba tot el conjunt. L'edifici principal és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula i que consta de planta baixa i dos pisos. Presenta un cos adossat al sud, amb terrassa al nivell de la primera planta i una successió de tres grans arcades apuntades, amb el basament atalussat, a la planta baixa. Unes escales exteriors de dos trams donen accés a una de les portes d'entrada a l'edifici i a la mateixa terrassa. La façana sud presenta dos contraforts de pedra, fins al nivell de la primera planta. La façana principal, orientada a l'oest, presenta dos portals d'arc rebaixat, bastits amb carreus de pedra escairats, a la planta baixa. Al pis hi ha tres balcons exempts, amb els finestrals emmarcats amb pedra i el central amb la llinda plana. A la segona planta, petites finestres rectangulars emmarcades també amb pedra. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra.
L'edifici adossat al costat nord de la casa és la part originàriament destinada a les tasques del molí. De planta rectangular, coberta a dues aigües i dos pisos, presenta les obertures emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. A la banda oest hi ha la bassa, delimitada al sud per una altra construcció annexa. En canvi, a la banda l'est, hi ha una terrassa descoberta i dues crugies petites, una de les quals presenta una arcada de mig punt per on entra l'aigua del rec fins a la bassa. A la part posterior hi ha l'últim cos adossat transversalment a la resta. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües de teula i les obertures emmarcades amb carreus desbastats i llindes planes.
El conjunt es completa amb altres construccions annexes, de les que destaca l'edifici destinat als corrals, amb la coberta a un sol vessant i format per dues grans arcades de mig punt.
Tota la construcció està bastida amb pedra de diverses mides, sense desbastar, disposada formant filades més o menys regulars i lligada amb morter. Les cantonades presenten carreus desbastats.
Conjunt format per diversos cossos edificats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular. S'estructura a partir de tres grans cossos adossats, amb diverses construccions annexes, i es troba delimitat per una tanca de pedra que engloba tot el conjunt. L'edifici principal és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula i que consta de planta baixa i dos pisos. Presenta un cos adossat al sud, amb terrassa al nivell de la primera planta i una successió de tres grans arcades apuntades, amb el basament atalussat, a la planta baixa. Unes escales exteriors de dos trams donen accés a una de les portes d'entrada a l'edifici i a la mateixa terrassa. La façana sud presenta dos contraforts de pedra, fins al nivell de la primera planta. La façana principal, orientada a l'oest, presenta dos portals d'arc rebaixat, bastits amb carreus de pedra escairats, a la planta baixa. Al pis hi ha tres balcons exempts, amb els finestrals emmarcats amb pedra i el central amb la llinda plana. A la segona planta, petites finestres rectangulars emmarcades també amb pedra. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra.
L'edifici adossat al costat nord de la casa és la part originàriament destinada a les tasques del molí. De planta rectangular, coberta a dues aigües i dos pisos, presenta les obertures emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. A la banda oest hi ha la bassa, delimitada al sud per una altra construcció annexa. En canvi, a la banda l'est, hi ha una terrassa descoberta i dues crugies petites, una de les quals presenta una arcada de mig punt per on entra l'aigua del rec fins a la bassa. A la part posterior hi ha l'últim cos adossat transversalment a la resta. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües de teula i les obertures emmarcades amb carreus desbastats i llindes planes.
El conjunt es completa amb altres construccions annexes, de les que destaca l'edifici destinat als corrals, amb la coberta a un sol vessant i format per dues grans arcades de mig punt.
Tota la construcció està bastida amb pedra de diverses mides, sense desbastar, disposada formant filades més o menys regulars i lligada amb morter. Les cantonades presenten carreus desbastats.
Notícies històriques:
El
conjunt data dels segles XVI-XVII. Hi ha una documentació relativa al molí d'en
Dou, que parla de les barcasses que en el segle XVI podien arribar-hi encara a
través de l'antiga desembocadura del Ter, tot i que el curs del riu havia estat
desviat en època baix medieval cap a Torroella de Montgrí.
Més tard s'hi va instal·lar la central elèctrica Planas i Flaquer que donava llum a l'Escala.
L'any 1986 s'hi conservava tot el conjunt de moles velles, trull d'oli i premsa, i maquinaria diversa.
Més tard s'hi va instal·lar la central elèctrica Planas i Flaquer que donava llum a l'Escala.
L'any 1986 s'hi conservava tot el conjunt de moles velles, trull d'oli i premsa, i maquinaria diversa.
Actualment alberga un restaurant.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Edifici situat prop del veïnat
de les Corts, a la riba del Ter Vell (l'antiga desembocadura del Ter) on al
segle XV encara s'hi podia arribar amb les barcasses. És un conjunt format per
diversos cossos, amb fragments grecoromans als murs i restes de la via Heraclea
al sól. El cos principal és de planta rectangular, coberta a dues aigües amb el
carener paral·lel a la façana. Les finestres, emmarcades amb pedra, són de
llinda recta o arc rebaixat. S'envolta d'una tanca oberta amb un portal barroc.
El casal antic va ser reformat a la fi del segle XVIII. Inicialment va ser un
molí d'arròs i després, de farina. A la fi del segle XIX, el seu propietari,
Luís Fernando de Alós, marquès de Dou, hi va instal·lar la primera central
elèctrica de l'Empordà. Actualment és un restaurant.
Prop de la casa hi ha un pont antic sobre el riu. A finals del segle XIX s'establí la primera central elèctrica de la comarca.
Prop de la casa hi ha un pont antic sobre el riu. A finals del segle XIX s'establí la primera central elèctrica de la comarca.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XVI-XVII
DESCRIPCIÓ
Molí fariner conegut com d'en Dou o de Sant Vicenç.
Més tard s'hi va instal·lar la central elèctrica Planas i Flaquer que donava
llum a l'Escala.
Conjunt de construccions al voltant d'un edifici principal de grans dimensions. Casal de planta quadrangular, dos pisos i teulada a dues vessants amb carenenr paral·lel a la línia de façana. El parament és de pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant els angles de les façanes i les obertures, que són majoritariament per arc escarser. En una de les façanes llargues s'hi troba adossat un cos d'arcades ogivals a mode de porxo. Tot el conjunt es troba envoltat per una tanca de pedra.
Al conjunt, situat a la confluència del Ter Vell amb el rec de l'estany de Bellcaire, fins al segle XVI podeien arribar-hi les barcasses a través de l'antiga desembocadura del Ter, tot i que en època baix-medieval havia estat desviat cap a la costa de Torroella de Montgrí.
Molí primitiu de gran producció. Comptava amb tres grups de moles, primer amb rodets propis i més tard amb una sola turbina que movia els tres grups amb un eix central. L'any 1986 s'hi conservava tot el conjunt de moles velles, trull d'oli i premsa, i maquinaria diversa.
Conjunt de construccions al voltant d'un edifici principal de grans dimensions. Casal de planta quadrangular, dos pisos i teulada a dues vessants amb carenenr paral·lel a la línia de façana. El parament és de pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant els angles de les façanes i les obertures, que són majoritariament per arc escarser. En una de les façanes llargues s'hi troba adossat un cos d'arcades ogivals a mode de porxo. Tot el conjunt es troba envoltat per una tanca de pedra.
Al conjunt, situat a la confluència del Ter Vell amb el rec de l'estany de Bellcaire, fins al segle XVI podeien arribar-hi les barcasses a través de l'antiga desembocadura del Ter, tot i que en època baix-medieval havia estat desviat cap a la costa de Torroella de Montgrí.
Molí primitiu de gran producció. Comptava amb tres grups de moles, primer amb rodets propis i més tard amb una sola turbina que movia els tres grups amb un eix central. L'any 1986 s'hi conservava tot el conjunt de moles velles, trull d'oli i premsa, i maquinaria diversa.
BIBLIOGRAFIA
L.BOIX - LL.ROURA, L'Escala. Imatges de tres segles.
Girona, 2002
VEGEU FITXA
VEGEU FITXA
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Edifici
situat prop del veïnat de les
Corts, a la riba del Ter Vell (l'antiga desembocadura del Ter), on al
segle XV encara es podia arribar amb les barcasses. Té fragments grecoromans
als murs i restes de la Via
Heraclea al sòl. Inicialment va ser un molí d'arròs i
després, de farina. A la fi del segle XIX, el seu propietari, Luís Fernando de
Alós, marquès de Dou, hi va instal.lar la primera central elèctrica de l'Empordà. Actualment és un restaurant (El Molí de l’Escala).Prop de la casa hi ha un pont antic
sobre el riu.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
La
construcció té estructura d'un molí fariner de gran producció, amb una gran
bassa que alimentava tres jocs de moles, cadascuna amb el seu propi rodet. Es
reconverteix en farinera de cilindres, que substitueixen els vells rodets, i es
dota d'una distribució pròpia de les grans farineres de principi de segle, que
de fet és pràcticament el que es conserva. És dels conjunts arquitectònics
propis dels molins hidràulics fariners més ben conservats i més interessants,
amb grans voltes de pedra. A principis de segle XX també es dota d'una petita
central hidroelèctrica, amb un alternador i una turbina, actualment en desús,
que van ser pioners a la comarca. L'edifici es conserva en un estat
immillorable, ja que actualment es troba rehabilitat com a restaurant. Conserva
pràcticament totes les peces del molí hidràulic en bon estat. L'antic obrador
és un espai aprofitat per la feina del restaurant. La bassa és de dimensions
considerables (20 x 15 m), i acumulava l'aigua suficient per alimentar els tres
rodets que feien funcionar cadascun el seu joc de moles. Es conserva en
perfecte estat, i es poden veure les comportes (bagants o estalladors) que
regulaven el pas de l'aigua. Es conserven bé els tres jocs de moles, cadascun
amb els seus elements i complements necessaris: la tremuja, les moles
-volandera i sotana-, amb el riscle, les respectives farineres, la cabra i
l'alçador. També hi ha les restes d'una premsa d'oli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada