Seguidors

dilluns, 26 de febrer de 2018

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VILANERA
Veïnat de Vilanera - l'Escala - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


















Enllaç amb informació,desripció i fotos:
que diu:
Època: segle XIV
Descripció:
Situat a l'oest del nucli antic de la població de l'Escala, al puig de Vilanera, força proper als nuclis d'Empúries.
Es tracta de les restes de l'antic monestir de Santa Maria de Vilanera, format per dos edificis disposats a la vessant oest de la muntanya. A la part baixa del vessant del puig, hi ha les restes de la casa monàstica, mentre que a la carena hi podem veure els vestigis de l'església, força separada de les dependències monacals.
De l'església només es conserva dempeus un fragment de mur, d'uns deu metres de llargada total per quatre d'alçada, aproximadament. Probablement es tracti d'un dels murs laterals de la nau, donada la seva llargada. L'aparell és de pedres grans, sense treballar, travades amb argamassa. Al costat nord del mur s'observen les restes d'una estructura adossada i al sud, s'observen diversos forats quadrats de bastida a diferents nivells. Hi ha restes d'altres estructures al subsòl al voltant de l'estructura, però no es pot esbrinar la planta de l'edifici.
El convent, a la part baixa del puig, també es troba força enrunat. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de planta rectangular, en el que s'observen restes de la compartimentació interior en estances. Tenia la coberta de doble vessant, que s'aprecia perfectament en l'alçat del mur sud-est, i al sector nord-est s'aprecia un cos de planta semicircular. És força probable que la seva aparença fos de casa pairal. A poca distància del mur s'ha conservat un fragment d'escala exterior, aïllada, que pertanyia a un cos de l'edifici desaparegut. El parament d'aquestes restes no difereix gaire del que es conserva a l'església, tot i que les cantonades són de carreus desbastats.
 

Notícies històriques:
El monestir de monges benedictines de Santa Maria de Vilanera -també anomenat Santa Maria del Puig de Vilanera- fou fundat l'any 1328, per l'ardiaca de Besalú, Arnau de Soler, en el territori de la parròquia d'Empúries. Vers l'any 1412 ja no s'usava com a monestir i tots es seus béns el va heretar el convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada.
Les seves restes es poden veure en el puig de Vilanera, molt a prop d'Empúries. Encara la gent de l'encontrada les assenyala com les ruïnes d'"un convent de monges". A la part alta del turó s'hi conserven les restes de l'església, i a prop s'han excavat un conjunt de 29 sitges, amortitzades entre els segles XIV i XV dC.
 

Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:






Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
Monestir de monges benedictines, fundat el 1328 a instàncies d'Arnau de Soler, ardiaca de Besalú. La primera abadessa fou Fresca de Soler, germana del fundador i priora de Penardell. El 1362 va integrar la comunitat de Matella i Sant Joan de l'Erm, resultat al seu torn de fusió d'aquelles dues cases, el que va proporcionar noves rendes al monestir que es trobava en decadència. El 1386 els edificis es trobaven en ruïna a causa de la guerra i el 1396 les monges demanaven la seva integració amb la de Penardell, cosa que no es va arribar a realitzar. Finalment el 1403 el papa Benet XIII va autoritzar la integració de la comunitat formada per tres monges amb la de Sant Bartomeu de Perelada, de canongesses agustinianes.
Es conserven les ruïnes d'un mur de l'església dalt del turó. Més properes al Mas Vilanera hi ha més restes del cenobi; uns murs de difícil identificació. Posiblement el mateix mas, que té integrada una torre de defensa, estigui bastit sobre antigues estructures del monestir. Dins el mateix entorn hi ha un camp de sitges que s'utilitzarien en època del monestir tot i que siguin d'origen més antic.






Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Prop del Mas Vilanera hi ha les restes d'un antic monestir de monges benedictines, fundat el 1328 a instàncies de l'ardiaca de Besalú, Arnau de Soler. La seva germana, Fresca de Soler, en va ser la primera abadessa. Es va extingir a inicis del segle XV.
Les restes entàn dividides en dos àmbits: el convent, prop de la masia i l'església dalt del turó, que segurament servia també de torre de vigilància. Els murs estàn fets de paredat comú lligat amb argamassa i carreus a les cantoneres. Segurament la construcció del mas va aprofitar materials i estructures de l'antic cenobi.




























Cap comentari:

Publica un comentari