PALAU DELS MARGARIT
Veïnat de Montiró - Ventalló - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
Època: segle XVII
Descripció:
Situat dins del petit nucli de
Montiró, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany. Està
adossat a la rectoria, amb la façana orientada al carrer del Palau.
Edifici cantoner format per tres cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El palau pròpiament dit presenta la planta quadrada, amb la coberta de teula de quatre vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos, amb un petit altell bastit posteriorment. L'estructura de l'edifici està formada per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la qual presenta les obertures ordenades simètricament. A la planta baixa hi ha un gran portal d'arc de mig punt adovellat i, als costats, dues petites finestres bastides amb quatre carreus ben desbastats. Als pisos superiors hi ha tres finestres per planta, totes d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus i amb les llindes planes. Centrat damunt del portal hi ha un gran finestral amb la llinda gravada amb la inscripció “1627 / AB INTERSATIO DE NRA. SORA DE GRTIA ME A FETA PERA VERDALET DE EMPVRIAS" i, al mig, un relleu circular amb l'anagrama del nom de Crist, IHS, i el nom de la Verge, MARIA. Sobre la finestra hi ha un petit relleu en forma de fornícula gravat amb la imatge de la Mare de Déu de Gràcia. A l'angle sud-est del parament hi ha una garita de cos cilíndric bastida amb maons, amb la coberta piramidal revestida amb rajoles vidrades decorades i el basament de pedra amb cercles en gradació decreixent. Aquest mateix element es repeteix a l'angle nord-oest de l'edifici. La resta d'obertures del palau són totes rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. L'interior de l'edifici presenta sostres coberts amb voltes de canó i altres rebaixades, bastides amb pedra i amb restes de l'encanyissat de morter, a la planta baixa. Al fons del vestíbul hi ha l'escala, a la catalana. Al pis destaca la sala major, coberta amb volta rebaixada d'arcs formers i decorada amb llunetes. Està arrebossada i pintada.
A l'exterior, davant la façana de ponent, hi ha un cos posterior adossat en esbiaix d'una sola planta, amb les obertures bastides amb maons i una gran terrassa al nivell del pis delimitada per una barana de gelosia. Adossat a la façana de migdia hi ha l'espai destinat a magatzem, també posterior cronològicament parlant. Presenta la coberta de dues vessants, està distribuït en dues plantes i presenta un portal rectangular que ocupa tota la planta baixa i una galeria amb barana de gelosia al pis.
La construcció és bastida amb pedres sense treballar, disposades formant filades regulars. A les cantonades hi ha carreus ben escairats de pedra calcària, que es repeteix en els emmarcaments de les obertures.
Edifici cantoner format per tres cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El palau pròpiament dit presenta la planta quadrada, amb la coberta de teula de quatre vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos, amb un petit altell bastit posteriorment. L'estructura de l'edifici està formada per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la qual presenta les obertures ordenades simètricament. A la planta baixa hi ha un gran portal d'arc de mig punt adovellat i, als costats, dues petites finestres bastides amb quatre carreus ben desbastats. Als pisos superiors hi ha tres finestres per planta, totes d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus i amb les llindes planes. Centrat damunt del portal hi ha un gran finestral amb la llinda gravada amb la inscripció “1627 / AB INTERSATIO DE NRA. SORA DE GRTIA ME A FETA PERA VERDALET DE EMPVRIAS" i, al mig, un relleu circular amb l'anagrama del nom de Crist, IHS, i el nom de la Verge, MARIA. Sobre la finestra hi ha un petit relleu en forma de fornícula gravat amb la imatge de la Mare de Déu de Gràcia. A l'angle sud-est del parament hi ha una garita de cos cilíndric bastida amb maons, amb la coberta piramidal revestida amb rajoles vidrades decorades i el basament de pedra amb cercles en gradació decreixent. Aquest mateix element es repeteix a l'angle nord-oest de l'edifici. La resta d'obertures del palau són totes rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. L'interior de l'edifici presenta sostres coberts amb voltes de canó i altres rebaixades, bastides amb pedra i amb restes de l'encanyissat de morter, a la planta baixa. Al fons del vestíbul hi ha l'escala, a la catalana. Al pis destaca la sala major, coberta amb volta rebaixada d'arcs formers i decorada amb llunetes. Està arrebossada i pintada.
A l'exterior, davant la façana de ponent, hi ha un cos posterior adossat en esbiaix d'una sola planta, amb les obertures bastides amb maons i una gran terrassa al nivell del pis delimitada per una barana de gelosia. Adossat a la façana de migdia hi ha l'espai destinat a magatzem, també posterior cronològicament parlant. Presenta la coberta de dues vessants, està distribuït en dues plantes i presenta un portal rectangular que ocupa tota la planta baixa i una galeria amb barana de gelosia al pis.
La construcció és bastida amb pedres sense treballar, disposades formant filades regulars. A les cantonades hi ha carreus ben escairats de pedra calcària, que es repeteix en els emmarcaments de les obertures.
Notícies històriques:
El casal va ser bastit a
principis del segle XVII. A la llinda de la finestra central de la façana hi ha
una inscripció amb la data de construcció i una inscripció: "1627 / AB
INTERSTATIO DE NRA. SORA. DE GATIA ME / A FETA PERA VERDALET DE EMPVRIAS".
Pere Verdalet fou un important mercader de la vila d'Empúries. La seva filla i
hereva, Anna Verdalet (1638-1680) es va casar amb Ramon Gispert d'Ullastret,
passant així el patrimoni del llinatge Verdalet a mans dels Gispert.
L'any 1716, els Gispert Saüch eren els senyors del castell de Pelacalç i del lloc de Montiró.
A principis del segle XX, Narcís Isern compra la propietat del castell a la família Gispert Saüch de Vilablareix.
La relació de l'edifici amb el cognom Margarit no queda clara. Sembla ser que l'obra del casal forma part d'un conjunt de construccions i restauracions realitzades per iniciativa de Leandre de Margarit, a diversos llocs de la seva senyoria entre els segles XVI i XVII. Tenim notícies que durant la segona meitat del segle XVI, un membre de la família, Pere de Margarit es va casar amb Jerónima Gallart, hereva del senyoriu de Montiró, i que durant la guerra dels Segadors (1640), Montiró va rebre un gran atac i un incendi força greu que devastà bona part del nucli. Sembla ser que fou una represàlia contra Josep de Margarit i de Biure, un dels lluitadors més constants contra Felip IV.
L'any 1716, els Gispert Saüch eren els senyors del castell de Pelacalç i del lloc de Montiró.
A principis del segle XX, Narcís Isern compra la propietat del castell a la família Gispert Saüch de Vilablareix.
La relació de l'edifici amb el cognom Margarit no queda clara. Sembla ser que l'obra del casal forma part d'un conjunt de construccions i restauracions realitzades per iniciativa de Leandre de Margarit, a diversos llocs de la seva senyoria entre els segles XVI i XVII. Tenim notícies que durant la segona meitat del segle XVI, un membre de la família, Pere de Margarit es va casar amb Jerónima Gallart, hereva del senyoriu de Montiró, i que durant la guerra dels Segadors (1640), Montiró va rebre un gran atac i un incendi força greu que devastà bona part del nucli. Sembla ser que fou una represàlia contra Josep de Margarit i de Biure, un dels lluitadors més constants contra Felip IV.
Probablement, la fornícula gravada amb la imatge de la Verge sostenint el Fill
fou feta en honor del convent de monges servites de Santa Maria de Gràcia,
situat a la vila d'Empúries.
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
El lloc de Montiró pertànyer als senyors del castell de Sant Feliu de la Garriga. Pere Margarit, senyor del Castell d'Empordà, documentat entre el 1560 i el 1590, es va casar amb Jerònima de Gallard, hereva de la
senyoria de Montiró. Amb aquest enllaç, els Margarit van passar a dominar els castells de Sant Feliu de laGarriga, Empúries, Cinclaus, Pelacalç i Montiró.
El palau dels Margarit, al centre del poble, és conegut popularment com Ca l'Isern. De forma rectangular, té planta i dos pisos i es cobreix amb teulada a quatre vents. A la façana principal de llevant hi ha el portal, de grans dovelles, i diverses finestres rectangulars, sense decoració.
Va ser ampliat en 1627.
El palau dels Margarit, al centre del poble, és conegut popularment com Ca l'Isern. De forma rectangular, té planta i dos pisos i es cobreix amb teulada a quatre vents. A la façana principal de llevant hi ha el portal, de grans dovelles, i diverses finestres rectangulars, sense decoració.
Va ser ampliat en 1627.
Altre enllaç amb fotos:
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
El magnífic casal que centra el
nucli de Montiró és l'antic palau dels Margarit. És aquesta una antiga nissaga
de cavallers que va exercí una gran influència política i militar al llarg dels
segles XV, XVI i XVII. Pere de Margarit i de Vallseca, senyor del Castell
d'Empordà, va obtenir el senyoriu de Montiró en casar-se amb la pubilla
Jerònima des Gallart. El succeí el seu fill, Leandre. El membre més significat
de la família fou Josep de Margarit i de Biure (La Bisbal d'Empordà, 1602 -
Perpinyà, 1685), cap de les milícies de la Generalitat durant la Guerra dels
Segadors. En el decurs d'aquesta, el palau, juntament amb l'església i altres
cases, va ser incendiat i malmès (1640). Pocs anys abans (1627), l'edifici va
ser reformat per Pere Verdalet, important mercader d’Empúries. Al segle XVIII
eren senyors de Montiró els Gispert-Saüch. A començament del segle XX el palau
va ser adquirit per la família Isern. D'aquí que es conegui també com ca
l'Isern.
L'edifici té planta quadrada i tres nivells en alçat. La teulada és a quatre aigües i en un dels angles hi podem veure una garita de vigilància. La façana principal té un bell portal adovellat, amb llargues i estretes dovelles, i al seu damunt un finestral emmarcat amb pedra, a la llinda del qual hi una inscripció amb la data de 1627 i el nom de Pere Verdalet, el qual probablement tenia infeudat el palau del seu senyor a l'època, Leandre Margarit i Gallart.
L'edifici té planta quadrada i tres nivells en alçat. La teulada és a quatre aigües i en un dels angles hi podem veure una garita de vigilància. La façana principal té un bell portal adovellat, amb llargues i estretes dovelles, i al seu damunt un finestral emmarcat amb pedra, a la llinda del qual hi una inscripció amb la data de 1627 i el nom de Pere Verdalet, el qual probablement tenia infeudat el palau del seu senyor a l'època, Leandre Margarit i Gallart.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XVII (1627)
Estil: moderna
DESCRIPCIÓ
El municipi està format pel poble de Ventalló (cap del
terme) i els poblets agregats de Montiró, Pelacalç, Saldet, Vallveraia i
Vila-robau.
El Palau dels Margarit, també conegut amb el nom de Ca l'Isern, és un edifici de grans dimensions situat al centre del nucli de Montiró. Presenta planta gairebé quadrada i coberta de teula a dues vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. L'estructura de l'edifici està formada per tres voltes de pedra i argamassa perpendiculars a l'entrada. Al fons de la volta central hi ha l'escala d'aspecte senyorial.
La façana principal, de composició simètrica, presenta a la planta baixa una porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, i una petita finestra a banda i banda. A cada pis hi ha tres finestres. Al primer pis, centrat, hi ha un gran finestral que, com la resta d'obertures que complementen la façana, és allindat. Algunes llindes conserven inscripcions relatives a la seva construcció: la del centre de la façana hi ha gravat el nom del mestre de cases i l'any de la construcció, i al mig de la llinda sobresurt un relleu circular dins el qual hi ha l'anagrama del nom de Crist i el de la Verge. Sobre la finestra, dins el mur, hi ha un petit relleu en forma de fornícula dins la que s'hi esculpí una Verge que sosté el Fill amb el braç esquerre (la Mare de Déu de Gràcia).
Als angles SE i NW de l'edifici hi ha, a la part alta, garites de cos cilíndric amb maó amb coberta cònica que conserva restes del revestiment de rajols, i basament de pedra amb cercles en gradació decreixent. El ràfec que corona la façana té decoració de triangles vermells sobre fons blanc. L'aparell és de pedres sense treballar ben colocades. A les cantonades hi ha carreus ben escairats.
A l'interior del palau hi ha una gran sala major
El Palau dels Margarit, també conegut amb el nom de Ca l'Isern, és un edifici de grans dimensions situat al centre del nucli de Montiró. Presenta planta gairebé quadrada i coberta de teula a dues vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. L'estructura de l'edifici està formada per tres voltes de pedra i argamassa perpendiculars a l'entrada. Al fons de la volta central hi ha l'escala d'aspecte senyorial.
La façana principal, de composició simètrica, presenta a la planta baixa una porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, i una petita finestra a banda i banda. A cada pis hi ha tres finestres. Al primer pis, centrat, hi ha un gran finestral que, com la resta d'obertures que complementen la façana, és allindat. Algunes llindes conserven inscripcions relatives a la seva construcció: la del centre de la façana hi ha gravat el nom del mestre de cases i l'any de la construcció, i al mig de la llinda sobresurt un relleu circular dins el qual hi ha l'anagrama del nom de Crist i el de la Verge. Sobre la finestra, dins el mur, hi ha un petit relleu en forma de fornícula dins la que s'hi esculpí una Verge que sosté el Fill amb el braç esquerre (la Mare de Déu de Gràcia).
Als angles SE i NW de l'edifici hi ha, a la part alta, garites de cos cilíndric amb maó amb coberta cònica que conserva restes del revestiment de rajols, i basament de pedra amb cercles en gradació decreixent. El ràfec que corona la façana té decoració de triangles vermells sobre fons blanc. L'aparell és de pedres sense treballar ben colocades. A les cantonades hi ha carreus ben escairats.
A l'interior del palau hi ha una gran sala major
CRONOLOGIA
Edifici aixecat a principis del s. XVII. A la llinda
de la finestra central de la façana hi ha la inscripció següent: "1627 /
AB INTERSATIO DE NRA. SORA. DE BATIA ME A FETA PERA VERDALET DE EMPVRIAS".
L'obra forma part d'un conjunt promogut per Leandre de Margarit a diversos
llocs de la seva senyoria.
BIBLIOGRAFIA
http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
Vegeu Fitxa.
Vegeu Fitxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada