CASTELL DE ROCAFORT i ESGLÉSIA DE SANT GENÍS
PRIORAT DE SANT GENÍS DE ROCAFORT
MARTORELL - EL BAIX LLOBREGAT
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI – XII
Descripció:
Restes de la muralla del
priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual
s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església
de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren
encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir,
que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per
un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de
migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon
recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el
monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta,
l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a
l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben
escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només
l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes
reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de
ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església
amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en
sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres
espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es
conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada:
el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a
migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m.
En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a
excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de
capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La
porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada
per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al
centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de
l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o
brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un
capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A
part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el
presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada,
situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud.
Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a
migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del
qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la
protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes
que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII.
Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel
vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es
conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres
construccions corresponents al monestir i a la fortificació.
Història:
El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any en acta del 8 d'abril del 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir, es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851. L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.
**************************************************
Enllaç amb informació del jaciment del Priorat i del Castell de Sant Genís de Rocafort:
Descripció:
Restes de la muralla del
priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual
s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església
de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt
monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i
alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament
d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga
Ainhoa Pancorbo Picó.
Història:
L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la
seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de
Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental
referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del
segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i
la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa
testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100
mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera.
Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins
llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels
Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís,
davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi
benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a
l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví,
Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví.
L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una
dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo
i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el
fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176,
redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a
panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és
possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma,
que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més
d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al
panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort
en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus
successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant
Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de
Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles,
dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311
passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles.
L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va
aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons
diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir
va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de
la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels
monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El
priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i
el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els
serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan
Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i
arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el
prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes,
que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.
**************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1122
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/20716
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4314
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-rocafort-martorell
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/152_SGenisRocafort/SGenisRocafort.htm
https://www.monestirs.cat/monst/ballo/bl12roca.htm
**************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada