COLÒNIA RUSIÑOL - ANTIGA CAN REMISA
MANLLEU - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La primera referència que es té de la colònia Rusiñol
(antiga Can Remisa) és de l’any 1845, quan Josep Dulcet compra els terrenys per
a edificar la colònia. L’empresa de Josep Dulcet, «Dulcet i Lines», també
compra l’any següent els drets d’aigua, indispensable per a la indústria. El
1857 l’empresa ja treballa com a filatura i els treballadors disposen de 8
casetes per a viure-hi.
El 1877, després d’un període de crisi i de la mort del fundador de la societat, Can Remisa és embargada. Dos anys més tard passa a mans de Jaume Rusiñol, que era qui subministrava cotó a la fàbrica i n’era el principal creditor, i qui li dóna el nom de “Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.
El 1887 mor Jaume Rusiñol i hereten el negoci els seus néts, Santiago, Albert i Josep M., ja que el seu únic fill, Joan, ja havia mort. Un any més tard Santiago Rusiñol cedeix la gestió directa de la fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se en exclusiva a l’art, encara que segueix formant part del negoci. El 1889 l’empresa passa a dir-se “Rusiñol Hermanos”, sense la participació del germà petit, Josep M. Durant aquests anys la fàbrica s’amplia, es construeixen noves dependències i habitatges, s’edifica l’església de Sant Joan Baptista, actualment desapareguda, i el xalet dels propietaris, anomenat Cau Faluga.
El Cau Faluga data de l’any 1890. Durant
molts anys esdevindrà no només la residència de la família Rusiñol, sinó que
també acollirà actes literaris, serà la seu on l’artista Santiago Rusiñol
organitzarà estades amb els seus amics, Ramon Casas i Enric Clarasó, i on el
seu germà Albert mantindrà reunions i contactes rellevants a causa de la seva
condició d’industrial i polític de prestigi.
El Cau Faluga segueix el model de “torre de
l’amo”, tan comú a les colònies industrials catalanes del final del segle XIX.
Es tracta d’un edifici d’estil premodernista de tres pisos i planta
quadrangular, dins el qual cal destacar la llar de foc, de grans dimensions,
esculpida per Enric Clarasó entre els anys 1893 i 1895.
A partir de 1912, la família Rusiñol finalitza
l’activitat a la colònia i aquesta és arrendada a diverses empreses. El 1940 la
societat “Llobet i Guri”, propietària de la veïna fàbrica del Dolcet, compra la
colònia a la família Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua.
Després de molts anys d’estar aturada, el 1980 les
famílies Claramunt i Rovira, a través de la societat “Hilados Rusiñol”, compren
la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó
i altres fibres naturals, artificials i sintètiques.
La filatura s’atura el 2009, essent la darrera del Ter mitjà en tancar. Des de les hores la família Claramunt inicia una important restauració a tota la Colònia, destacant-ne la del Cau Faluga, que després de molts anys d’abandonament i d’haver arribat a un estat lamentable, es transforma en un restaurant, aconseguint així tornar a donar vida a un dels edificis mes rellevants del patrimoni industrial del Ter.
A mig camí entre la colònia i la
fàbrica urbana, Can Remisa comptava amb habitatges, una capella, un economat,
una fonda i una petita escola. Al llarg de la dècada de 1880 la família Rusiñol
va ampliar la colònia i va construir un imponent casal batejat per Santiago
Rusiñol com el Cau Faluga, una veritable joia del modernisme industrial. El
conjunt emmurallat, entre el riu i els camps de conreu, està presidit per la
xemeneia, una talaia cilíndrica que supera els 40 metres d'alçada i l'imponent
casal dels amos, edifici que mostra trets eclèctics, a cavall entre
l'arquitectura romàntica i la modernista. En diversos punts de la colònia hi ha
elements modernistes, com per exemple fanals amb forjats, encara que la colònia
és pròpiament d'estil premodernista. Està delimitada per un mur fet de còdols i
ciment. La colònia s'estructurava linealment amb les naus preparades per a
l'ampliació i, frontalment, i en un altre eix paral·lel, hi havia els
habitatges dels obrers i l'estatge del propietari, que venia a residir-hi a
temporades. També s'estructurava a l'entorn d'un gran espai lliure amb un
edifici d'estatge per als propietaris -molt interessant-, una nau de treball de
planta baixa i dos pisos amb un cos d'edifici central que mostra la intenció
d'una ampliació, que no es va arribar a realitzar mai, i dos cossos
d'habitatges per als obrers. Torre de l'amo: El Cau Faluga data de l'any 1890.
Durant molts anys esdevindrà no només la residència de la família Rusiñol, sinó
que també acollirà actes literaris, serà la seu on l'artista Santiago Rusiñol
organitzarà estades amb els seus amics, Ramon Casas i Enric Clarasó, i on el
seu germà Albert mantindrà reunions i contactes rellevants a causa de la seva
condició d'industrial i polític de prestigi. El Cau Faluga segueix el model de
"torre de l'amo", tan comú a les colònies industrials catalanes del
final del segle XIX. Es tracta d'un edifici d'estil premodernista de tres pisos
i planta quadrangular, dins el qual cal destacar la llar de foc, de grans
dimensions, esculpida per Enric Clarasó entre els anys 1893 i 1895 i la qual va
ajudar en el seu disseny Santiago Rusiñol. Presenta molts elements de decoració
com ara columnes, escala senyorial, portes i finestrals, etc. La casa disposa
de jardí i tanca particular. Naus industrials: de producció, de planta baixa i
dos pisos - amb un cos d'edifici central que mostra la intenció d'una ampliació
que no es va arribar a realitzar mai. Els materials utilitzats són els
tradicionals, amb murs de pedra de riu i filades de totxo, cantoneres de pedra
picada i ornaments amb pedra picada i totxo. L'estructura de les naus
consisteix en pilars metàl·lics i jàsseres de fusta amb grans voltes rebaixades
o forjats amb bigues de fusta. Edifici esquerra, magatzem: 18 m d'ample x 39 m.
Cos central de 10 m d'ample i quatre pisos d'altura (planta baixa i tres
pisos). Edifici de la dreta de 47 m x 15 m (també amb planta baixa i tres
pisos). Tercer edifici darrere del de la dreta, 15 m x 46 m. Edificis
principals orientats al llarg, paral·lels al riu. Fàbrica típica de riu amb
finestrals laterals, de maó. Teulades de doble vessant amb teula àrab. La
xemeneia, de rajol, és troncocònica, d'uns 60 m d'altura, i es recolza en una
base quadrada de 3 m. A la part inferior té 3 m de diàmetre. A l'exterior de la
fàbrica, en un lateral, es conserva una turbina Planas i Flaquer. Predomini de
les naus amb plantes sobreposades sobre les de planta baixa, a causa dels
avantatges d'economia de la construcció, de facilitat i economia en les
transmissions i perquè la temperatura era més igual i agradable a qualsevol
època de l'any, amb un estalvi considerable de calefacció. La fàbrica es
conserva en bon estat. El manteniment és bo, ja que els edificis la propietat
actual en té cura. Habitatge per a encarregats: ubicats a la zona est de la nau
industrial sud, aquests pisos tenen diverses habitacions que incloïen bany,
cuina i diverses estances. Presenten llar de foc. Habitatge pel director:
edifici de planta quadrangular i coberta a doble vessant amb carener paral·lel
a la façana ubicat a la cantonada nord-est de la colònia. Presenta planta baixa
i dos pisos amb obertures fetes amb maó i pedra d'obra vista per a les parets.
Habitatges per a treballadors: antigament hi havia dos cossos d'habitatges per
als obrers que actualment han desaparegut. Estaven ubicats al sector nord, al
costat de la casa del director. Capella: actualment desapareguda. Es va
enderrocar l'any 2009 degut al mal estat de conservació. Petita capella entre
mitgeres a la colònia de Can Ramisa / Can Rusiñol. Estava situada a l'est del
conjunt industrial. La façana estava orientada a ponent. El portal era d'arc
apuntat i al damunt hi havia un òcul circular. A cada banda del portal hi
trobàvem una finestra també d'arc apuntat. Sembla que l'ermita hagués disposat
d'un campanar d'espadanya. Disposava d'un cos annex adossat en la direcció
perpendicular a la nau de l'ermita en el qual s'hi trobava una finestra d'arc
apuntat descàrrega de fons després de les d'entrada. Els costats de l'edifici
són fets amb maons. Les portes i finestres han estat arreglades recentment. Els
set túnels d' entrada al canal estan revestits de lloses de pedra. L'edifici té
planta baixa i un pis. Canal: Canal llarg: 1 km. Desguassa per un conducte
subterrani al riu davant la fàbrica. El salt és important: 5 m, i el cabal és
de 12/12 m/s. La turbina actual és nova. Resclosa: Resclosa de rierencs units
amb formigó, en forma d'angle i amb la part superior reforçada amb carreus de
pedra ben tallats. Fa 65 m d'amplada i uns Ÿ m d'alçada. Té una part
perpendicular al canal i l'altra meitat paral·lela, i arriba a la casa
comporta. Està en bon estat i no presenta gaires filtracions. La casa comporta
és un edifici rectangular amb set comportes individuals d'entrada al canal i
una comporta de descàrrega de fons després de les d'entrada. Els costats de
l'edifici són fets amb maons. Les portes i finestres han estat arreglades
recentment. Els set túnels d' entrada al canal estan revestits de lloses de
pedra. L'edifici té planta baixa i un pis. Xemeneia: construcció actualment
exempta amb base quadrangular i cos circular. La base i el barret presenta una
decoració amb motllura. Al basament de la xemeneia, també es pot observar una
decoració geomètrica amb maons de diferent tonalitat. Font: de planta
quadrangular i teulat a quatre vessants, amb roda que accionava la bomba per
treure l'aigua del nivell freàtic. Presenta una petita pica quadrangular.
S'ubica a l'extrem sud-est de la colònia. Cantina: edifici en ruïnes ubicat a
l'oest, fora del recinte tancat de la colònia, entre el canal i el riu Ter. És
un edifici rectangular amb orientació est-oest. Actualment en estat de ruïna i
abandonament.
Notícies històriques:
Aquesta colònia industrial té el seu origen el 1866 amb la instal·lació en el lloc dels industrials Remisa. Posteriorment la fàbrica i els edificis van ser adquirits per la família Rusiñol, que la convertí també en la seva residència a Manlleu fins l'any 1930. L'avi de Santiago Rusiñol, Jaume Rusiñol, va néixer a Manlleu a principis del segle XIX. Va ser ell qui a la dècada de 1870 va comprar Can Remisa per convertir-la en la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol. A partir de 1912, la família Rusiñol finalitza l'activitat a la colònia i aquesta és arrendada a diverses empreses. El 1940 la societat "Llobet i Guri", propietària de la veïna fàbrica del Dolcet, compra la colònia a la família Rusiñol per aprofitar-ne el salt d'aigua.Després de molts anys d'estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, a través de la societat "Hilados Rusiñol", compren la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó i altres fibres naturals, artificials i sintètiques.La filatura s'atura el 2009, essent la darrera del Ter mitjà en tancar. Des de les hores la família Claramunt inicia una important restauració a tota la Colònia, destacant-ne la del Cau Faluga, que després de molts anys d'abandonament i d'haver arribat a un estat lamentable, es transforma en un restaurant, aconseguint així tornar a donar vida a un dels edificis mes rellevants del patrimoni industrial del Ter.
*******************************************************
Altre enllaç amb informació detallada del Cau Faluga - Casal Rusiñol:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38297
Descripció:
Dins del recinte de la colònia de Can Remisa o Rusiñol
trobem la torre construïda pels germans Santiago i Albert Rusiñol anomenada Cau
Faluga o casal dels Rusiñol. La colònia, anomenada can Remisa o Rusiñol, estava
formada per la fàbrica, l'església, la xemeneia, l'escola, els habitatges de
treballadors i encarregats, el pis del director, els horts, els safareigs i
altres dependències auxiliars. Aquesta colònia està situada aigües amunt del
nucli urbà de Manlleu, a la riba esquerra del Ter. El Cau Faluga és un xalet
d'estil romàntic de finals del segle XIX i d'estil premodernista. Es tracta
d'un edifici de planta quadrangular de 18 m x 16 m situat en mig d'un jardí
rectangular. La casa consta de planta baixa i dos pisos, que estan clarament
delimitats a la façana per unes línies decoratives a nivell dels forjats, i dos
cossos d'habitatges per als obrers. La façana principal és orientada a llevant
i presenta unes línies de decoració verticals que la recorren de dalt a baix.
S'accedeix a la casa mitjançant uns graons i la porta està coberta per una
marquesina arrodonida. Als dos costats de la porta hi ha grans finestrals. Al
segon pis hi ha finestres iguals que les del primer pis, mentre que a la
darrera planta són més petites. La façana posterior repeteix el mateix esquema
compositiu que la principal. Pel que fa a les façanes laterals, tenen una
distribució d'obertures més irregular que a la resta. A l'entrar a l'habitatge
destaca la gran sala principal de 13 m x 7,5 m. La part davantera de la planta
baixa està dividida en tres habitacions molt semblants. Al centre de la planta
baixa hi ha una majestuosa escala que condueix al primer pis. En el replà que
fa l'escala, feta de marbre i que conserva unes petites peces metàl·liques per
subjectar l'estora, hi ha la inscripció Cau Faluga. A l'interior conserva una
llar de foc construïda per Enric Clarassó abans de 1891. En la llar de foc
apareixen reflectides les dues activitats de la família. D'una banda hi ha
representada la indústria mitjançant una roda dentada i una llançadora. A
l'altra costat la paleta de pintor representa l'art i al centre hi ha un escut
amb les quatre barres, al damunt hi ha una àliga que és símbol de poder. A la
segona planta hi ha sis habitacions, totes elles amb llar de foc, i un bany.
Algunes habitacions també tenen un pica de marbre. Al darrer pis hi ha una
habitació gran amb llar de foc i la resta són més petites i no tenen sistema de
calefacció. L'estructura de la coberta és d'encavallades de fusta.
Notícies històriques:
La fàbrica es va construir al voltant de 1857. El 1860 ja
apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les
poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial. Aquesta
indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest
període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu. El Cau Faluga a
més de residència familiar acollirà actes literaris impulsats per Santiago
Rusiñol. El seu germà Albert per la seva condició d'industrial i polític -és
diputat per Vic i Barcelona, senador per Tarragona, president del Foment del
Treball Nacional- farà servir el Cau Faluga per a les seves reunions de
treball. Santiago i Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i al 1889
l'empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos. Durant aquest temps s'amplia la
fàbrica, es construeixen noves dependències i habitatges, es construeix
l'església de Sant Joan Baptista i el xalet dels propietaris. L'esplendor del
cau Faluga es viu entre els anys 1879 -1896. Quan és la residència de la
família Rusiñol. Albert resideix normalment a Barcelona però en ocasions s'està
a Manlleu per assumptes de la fàbrica i també per assumptes polítics derivats
de la seva condició de diputat per Vic. També hi viu Santiago des d'aquí fa els
seus viatges en carro per buscar ferros forjats per a la seva col·lecció i
també es cuida del negoci quan el germà està malalt. Santiago pinta paisatges
del voltant de la fàbrica i del riu Ter.
*******************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_Rusi%C3%B1ol#mw-head
https://www.espaisrecobrats.cat/colonia-rusinol-can-remisa-cau-faluga/
*******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada